Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

antropobiologia

<title type="display">antropobiologia</title>

Partició sil·làbica: an_tro_po_bi_o_lo_gi_a
Etimologia: de antropo- i biologia

femení antropologia Antropologia física.

antropobiologia

femení antropologia Antropologia física

■ antropocèntric

| antropocèntrica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antropocèntric</title>

Etimologia: de antropo- i -cèntric

adjectiu filosofia Relatiu o pertanyent a l’antropocentrisme.

■ antropocèntric

| antropocèntrica

adjectiu filosofia Relatiu o pertanyent a l’antropocentrisme

■ antropocentrisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antropocentrisme</title>

Etimologia: de antropocèntric

masculí filosofia Concepció segons la qual la finalitat última de l’univers és l’home i les seves necessitats.

■ antropocentrisme

masculí filosofia Concepció segons la qual la finalitat última de l’univers és l’home i les seves necessitats

antropocor

| antropocora

<title type="display">antropocor</title>

Etimologia: de antropo- i el gr. khō͂ros ‘lloc, comarca, país’

adjectiu

botànica

Dit de les plantes disseminades, sovint de manera inconscient, per l’home.
Dit del tipus de disseminació de les plantes antropocores.

antropocor

| antropocora

adjectiu botànica Dit de les plantes disseminades, sovint de manera inconscient, per l’home Dit del tipus de disseminació de les plantes antropocores

■ antropocòria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antropocòria</title>

Partició sil·làbica: an_tro_po_cò_ri_a
Etimologia: de antropocor

femení botànica Disseminació antropocora.

■ antropocòria

femení botànica Disseminació antropocora

■ antropòfag

| antropòfaga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antropòfag</title>

Etimologia: del gr. anthrōpophágos, íd., de ánthrōpos ‘home’ i phagéō ‘menjar’ 1a font: 1839, DLab.

adjectiu i masculí i femení Que es nodreix de carn humana.

■ antropòfag

| antropòfaga

adjectiu i masculí i femení Que es nodreix de carn humana

■ antropofàgia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antropofàgia</title>

Partició sil·làbica: an_tro_po_fà_gi_a
Etimologia: del gr. anthrōpophagía, de ánthrōpos ‘home’ i phagéō ‘menjar’

femení etnologia Habitud de menjar carn humana.

■ antropofàgia

femení etnologia Habitud de menjar carn humana

antropofàgic

| antropofàgica

<title type="display">antropofàgic</title>

Etimologia: de antropofàgia

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’antropofàgia.

antropofàgic

| antropofàgica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’antropofàgia

■ antropòfil

| antropòfila

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antropòfil</title>

Etimologia: de antropo- i -fil

adjectiu botànica Dit d’un vegetal que resulta afavorit en la seva disseminació per l’acció de l’home.

■ antropòfil

| antropòfila

adjectiu botànica Dit d’un vegetal que resulta afavorit en la seva disseminació per l’acció de l’home

antropòfit

<title type="display">antropòfit</title>

Etimologia: de antropo- i -fit

masculí botànica Planta introduïda en un país per l’acció de l’home, o bé aquella que, per la mateixa causa, es fa en una estació que no li és la pròpia.

antropòfit

masculí botànica Planta introduïda en un país per l’acció de l’home, o bé aquella que, per la mateixa causa, es fa en una estació que no li és la pròpia