Es mostren 88939 resultats

■ piment

■ piment

masculí Pebre A l’edat mitjana, beguda feta de pebre vermell, vi i mel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pimentó

■ pimentó

masculí dialectal botànica pebrot 1 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pimentonera

pimentonera

femení dialectal botànica i agricultura Pebrotera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pimpinella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pimpinella</title>

Etimologia: del b. ll. pimpinella, íd., probablement alteració de *pepinella, der. del ll. vg. pepo, -inis, ll. cl. pepo, -ōnis ‘meló; cogombre’ 1a font: 1575, DPou.
    femení botànica
  1. Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Sanguisorba minor ssp minor), de fulles pinnaticompostes, flors apètales en glomèruls i fruits en aqueni, i amb l’arrel de virtuts astringents.
  2. Herba forrera.
  3. Pentinella.
  4. pimpinella major farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Sanguisorba officinalis), de flors purpúries i que es fa en prats i zones humides.
  5. pimpinella morada Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma [Rhodopaxillus] nudum), de color morat o violat, amb làmines escotades, i de cama de color més clar que el capell, comestible i molt gustós.
  6. pimpinella rosada Bolet de la família de les tricolomatàcies (Laccaria laccata), vermellós o violaci, de barret convex, de làmines rosades i de cama llarga i fibrosa.

■ pimpinella

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies Sanguisorba minor ssp minor , de fulles pinnaticompostes, flors apètales en glomèruls i fruits en aqueni, i amb l’arrel de virtuts astringents Herba forrera Pentinella pimpinella major farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies Sanguisorba officinalis , de flors purpúries i que es fa en prats i zones humides pimpinella morada Bolet de la família de les tricolomatàcies Tricholoma Rhodopaxillus nudum , de color morat o violat, amb làmines escotades, i de cama de color més clar…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pimpineta

■ pimpineta

femení botànica i agricultura Trepadella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pin1

pin1

masculí electrònica Tipus de díode en el qual una capa de material intrínsec o poc dopat i està situada entre dues capes més dopades, una p i l’altra n Vegeu també pin 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

pin2


<title type="display">pin</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de l’angl. pin ‘agulla’
masculí Petita insígnia amb figures no emblemàtiques, de caràcter commemoratiu, propagandístic o lúdic, que hom porta a la solapa o subjecta a la roba. Una col·lecció de pins dels esports olímpics.


Vegeu també:
pin1

pin2

masculí Petita insígnia amb figures no emblemàtiques, de caràcter commemoratiu, propagandístic o lúdic, que hom porta a la solapa o subjecta a la roba Una collecció de pins dels esports olímpics Vegeu també pin 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pinà


<title type="display">pinà</title>

Homòfon: pinar
masculí química orgànica Hidrocarbur bicíclic saturat que conté l’estructura bàsica d’una de les famílies dels monoterpens.

pinà

masculí química orgànica Hidrocarbur bicíclic saturat que conté l’estructura bàsica d’una de les famílies dels monoterpens
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinàcies</title>

Partició sil·làbica: pi_nà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de pinals, integrada per arbres o arbusts dioics, amb fulles alternes i aciculars, llavors amb l’episperma lignificat, amb pol·linització anemòfila i grans de pol·len vesiculars.
  2. singular Planta de la família de les pinàcies.

■ pinàcies

femení botànica plural Família de pinals, integrada per arbres o arbusts dioics, amb fulles alternes i aciculars, llavors amb l’episperma lignificat, amb pollinització anemòfila i grans de pollen vesiculars singular Planta de la família de les pinàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinacle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinacle</title>

Etimologia: del ll. pinnacŭlum, íd., dimin. de pinna ‘merlet; ploma’ 1a font: 1392
    masculí
  1. arquitectura Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta.
  2. figuradament Arribar al pinacle de la glòria. Posar algú sobre el pinacle.

■ pinacle

masculí arquitectura Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta figuradament Arribar al pinacle de la glòria Posar algú sobre el pinacle
Traducció