Es mostren 88939 resultats

pinals


<title type="display">pinals</title>

    femení botànica
  1. plural Ordre de coníferes, constituït per plantes llenyoses resiníferes i de ramificació monopòdica.
  2. singular Planta de l’ordre de les pinals.

pinals

femení botànica plural Ordre de coníferes, constituït per plantes llenyoses resiníferes i de ramificació monopòdica singular Planta de l’ordre de les pinals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinar

■ pinar

masculí Pineda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinassa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinassa</title>

Etimologia: de pi1 1a font: 1341
    femení
  1. botànica Pi de la família de les pinàcies (Pinus nigra ssp salzmannii), de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d’escorça d’un gris brunenc fosc, fulles geminades i pinyes petites.
  2. Fullaraca del pi.

■ pinassa

femení botànica Pi de la família de les pinàcies Pinus nigra ssp salzmannii , de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d’escorça d’un gris brunenc fosc, fulles geminades i pinyes petites Fullaraca del pi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinastre

■ pinastre

masculí botànica Pi de la família de les pinàcies Pinus pinaster , de capçada cònica, d’escorça bruna rogenca i clivellada, fulles aparellades, rígides i punxants i pinyes ovatocòniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinates

■ pinates

femení plural botànica Coníferes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinc

■ pinc

masculí construcció naval Embarcació de vela, semblant al xabec però de línies menys fines, que fou molt emprada a la mar Mediterrània
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinça</title>

Etimologia: del fr. pince, i aquest, de la mateixa base etimològica del cat. pessigar
    femení
    1. [generalment en pl] Instrument que consisteix en dos braços units per un dels extrems, que permeten d’agafar o subjectar coses petites, obturar tubs elàstics, etc., en fer-hi pressió per llur part central o per l’altre extrem.
    2. Instrument de fusta o de plàstic que té dos braços units per una molla metàl·lica i que en fer-hi pressió per un extrem permeten de subjectar la roba en estendre-la.
    3. no poder-se agafar (una cosa) ni amb pinces figuradament Ésser molt bruta o repugnant, materialment o moralment.
  2. Plec cosit per estrènyer certes parts d’un vestit.
  3. electrotècnia
    1. pinça amperimètrica Amperímetre de pinça.
    2. pinces de cocodril Petites pinces de boca dentada i tancades per una molla que permeten de connectar ràpidament i provisionalment conductors, cables, aparells, etc.
  4. arts gràfiques Cadascuna de les petites peces que, disposades en una barra solidària al cilindre que serveix de suport al full de paper, l’hi subjecta mentre dura la impressió i l’allibera tot seguit.
  5. [generalment en pl] medicina i cirurgia Instrument metàl·lic, generalment de dues branques, que hom utilitza en cirurgia per a subjectar o comprimir.
  6. plural química Nom genèric que hom dona a diversos tipus de suports de metall que serveixen per a aguantar parts diverses d’un muntatge, com els matrassos, tubs d’assaig, etc.
  7. zoologia Cadascuna de les peces dures, mòbils i oposades, situades normalment a l’extrem de les potes anteriors d’alguns crustacis, que els serveixen com a òrgans de prensió.

■ pinça

femení generalment en pl Instrument que consisteix en dos braços units per un dels extrems, que permeten d’agafar o subjectar coses petites, obturar tubs elàstics, etc, en fer-hi pressió per llur part central o per l’altre extrem Instrument de fusta o de plàstic que té dos braços units per una molla metàllica i que en fer-hi pressió per un extrem permeten de subjectar la roba en estendre-la no poder-se agafar una cosa ni amb pinces figuradament Ésser molt bruta o repugnant, materialment o moralment Plec cosit per estrènyer certes parts d’un vestit electrotècnia pinça amperimètrica…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pinçacaps

pinçacaps

masculí nàutica Peça metàllica que serveix per a mantenir ferm un cap sense fer cap nus ni lligada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinçada

■ pinçada

femení Acció de pinçar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinçador
| pinçadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinçador</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Que serveix per a pinçar.
  2. pinçadora de bales indústria tèxtil Obridora de bales que arrenca petits flocs de bales de fibres de diverses qualitats, en quantitats exactament dosificades, i seguidament les barreja en proporcions ben determinades.

■ pinçador
| pinçadora

adjectiu i masculí i femení Que serveix per a pinçar pinçadora de bales indústria tèxtil Obridora de bales que arrenca petits flocs de bales de fibres de diverses qualitats, en quantitats exactament dosificades, i seguidament les barreja en proporcions ben determinades