Es mostren 88954 resultats

pin2


<title type="display">pin</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de l’angl. pin ‘agulla’
masculí Petita insígnia amb figures no emblemàtiques, de caràcter commemoratiu, propagandístic o lúdic, que hom porta a la solapa o subjecta a la roba. Una col·lecció de pins dels esports olímpics.


Vegeu també:
pin1

pin2

masculí Petita insígnia amb figures no emblemàtiques, de caràcter commemoratiu, propagandístic o lúdic, que hom porta a la solapa o subjecta a la roba Una collecció de pins dels esports olímpics Vegeu també pin 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pinà


<title type="display">pinà</title>

Homòfon: pinar
masculí química orgànica Hidrocarbur bicíclic saturat que conté l’estructura bàsica d’una de les famílies dels monoterpens.

pinà

masculí química orgànica Hidrocarbur bicíclic saturat que conté l’estructura bàsica d’una de les famílies dels monoterpens
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinàcies</title>

Partició sil·làbica: pi_nà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de pinals, integrada per arbres o arbusts dioics, amb fulles alternes i aciculars, llavors amb l’episperma lignificat, amb pol·linització anemòfila i grans de pol·len vesiculars.
  2. singular Planta de la família de les pinàcies.

■ pinàcies

femení botànica plural Família de pinals, integrada per arbres o arbusts dioics, amb fulles alternes i aciculars, llavors amb l’episperma lignificat, amb pollinització anemòfila i grans de pollen vesiculars singular Planta de la família de les pinàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinacle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinacle</title>

Etimologia: del ll. pinnacŭlum, íd., dimin. de pinna ‘merlet; ploma’ 1a font: 1392
    masculí
  1. arquitectura Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta.
  2. figuradament Arribar al pinacle de la glòria. Posar algú sobre el pinacle.

■ pinacle

masculí arquitectura Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta figuradament Arribar al pinacle de la glòria Posar algú sobre el pinacle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinaco-

■ pinaco-

Forma prefixada del mot grec pínax, pínakos , que significa ‘post’, ‘quadre pintat’ Ex pinacòcit, pinacologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

pinacòcit

pinacòcit

masculí anatomia animal Cadascuna de les cèllules ectodèrmiques planes que entapissen el cos dels porífers
Gran Diccionari de la llengua catalana

pinacoidal


<title type="display">pinacoidal</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia pinacoïdal]

Partició sil·làbica: pi_na_coi_dal
adjectiu cristal·lografia Relatiu o pertanyent al pinacoide. Classe pinacoidal.

pinacoidal

adjectiu cristallografia Relatiu o pertanyent al pinacoide Classe pinacoidal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinacoide

■ pinacoide

masculí cristallografia Forma cristallina simple de la classe holoèdrica pinacoidal, la qual pertany al sistema triclínic i només té un centre de simetria
Gran Diccionari de la llengua catalana

pinacol

pinacol

masculí química orgànica Alcohol dihidroxílic saturat, obtingut per dimerització reductora de l’acetona amb amalgama de magnesi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinacòleg
| pinacòloga

■ pinacòleg
| pinacòloga

masculí i femení pintura Persona especialitzada en pinacologia