Es mostren 88940 resultats

■ pinçador
| pinçadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinçador</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Que serveix per a pinçar.
  2. pinçadora de bales indústria tèxtil Obridora de bales que arrenca petits flocs de bales de fibres de diverses qualitats, en quantitats exactament dosificades, i seguidament les barreja en proporcions ben determinades.

■ pinçador
| pinçadora

adjectiu i masculí i femení Que serveix per a pinçar pinçadora de bales indústria tèxtil Obridora de bales que arrenca petits flocs de bales de fibres de diverses qualitats, en quantitats exactament dosificades, i seguidament les barreja en proporcions ben determinades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinçament

■ pinçament

masculí patologia Compressió de qualsevol òrgan o part entre dues superfícies Pinçament del si costodiafragmàtic pleural, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinçanàs

■ pinçanàs

masculí plural pinçanassos Ulleres que se subjecten al nas sense gafes per mitjà d’una molla que el pinça
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinçar</title>

Homòfon: pinsà
Etimologia: de pinça 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. Agafar una cosa amb pinces o a tall de pinces. Pinçar la roba.
  2. figuradament Agafar hàbilment o d’amagat. El gat llaminer ha pinçat el peix de la paella.
  3. agricultura Espuntar.
  4. música
    1. En certs instruments de corda, com la guitarra, l’arpa, etc., produir el so estirant (les cordes) amb els dits o amb un plectre i deixant-les anar a continuació.
    2. Afinar (el piano) abans de muntar-lo, pinçant les cordes amb els dits.

■ pinçar

verb transitiu Agafar una cosa amb pinces o a tall de pinces Pinçar la roba figuradament Agafar hàbilment o d’amagat El gat llaminer ha pinçat el peix de la paella agricultura Espuntar música En certs instruments de corda, com la guitarra, l’arpa, etc, produir el so estirant les cordes amb els dits o amb un plectre i deixant-les anar a continuació Afinar el piano abans de muntar-lo, pinçant les cordes amb els dits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pincerna

pincerna

masculí història Coper, càrrec antic de les corts bàrbares i, més tard, d’algunes corts episcopals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pindàric
| pindàrica

■ pindàric
| pindàrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a Píndar, a la seva poesia, al seu estil, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ píndola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">píndola</title>

Etimologia: ant. píl·lula, del ll. pĭllŭla, dimin. de pila ‘pilota’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
  1. farmàcia, indústria farmacèutica Forma farmacèutica sòlida d’administració oral obtinguda per emmotllament i arrodoniment d’una massa pil·lular plàstica, de forma esfèrica, endurida.
  2. daurar la píndola Presentar una cosa desagradable sota un aspecte favorable.
  3. fer empassar la píndola (a algú) Fer-li creure una falsedat, una cosa absurda.

■ píndola

femení farmàcia, indústria farmacèutica Forma farmacèutica sòlida d’administració oral obtinguda per emmotllament i arrodoniment d’una massa pillular plàstica, de forma esfèrica, endurida daurar la píndola Presentar una cosa desagradable sota un aspecte favorable fer empassar la píndola a algú Fer-li creure una falsedat, una cosa absurda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pindoler

pindoler

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Aparell emprat per a fer píndoles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pineal

■ pineal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la glàndula pineal En forma de pinya glàndula pineal epífisi 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pinealoma

pinealoma

masculí patologia Tumor de la glàndula pineal