<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinça</title>
Accessory
Etimologia: del fr. pince, i aquest, de la mateixa base etimològica del cat. pessigar
Body
-
femení
-
- [generalment en pl] Instrument que consisteix en dos braços units per un dels extrems, que permeten d’agafar o subjectar coses petites, obturar tubs elàstics, etc., en fer-hi pressió per llur part central o per l’altre extrem.
- Instrument de fusta o de plàstic que té dos braços units per una molla metàl·lica i que en fer-hi pressió per un extrem permeten de subjectar la roba en estendre-la.
- no poder-se agafar (una cosa) ni amb pinces figuradament Ésser molt bruta o repugnant, materialment o moralment.
- Plec cosit per estrènyer certes parts d’un vestit.
-
electrotècnia
- pinça amperimètrica Amperímetre de pinça.
- pinces de cocodril Petites pinces de boca dentada i tancades per una molla que permeten de connectar ràpidament i provisionalment conductors, cables, aparells, etc.
- arts gràfiques Cadascuna de les petites peces que, disposades en una barra solidària al cilindre que serveix de suport al full de paper, l’hi subjecta mentre dura la impressió i l’allibera tot seguit.
- [generalment en pl] medicina i cirurgia Instrument metàl·lic, generalment de dues branques, que hom utilitza en cirurgia per a subjectar o comprimir.
- plural química Nom genèric que hom dona a diversos tipus de suports de metall que serveixen per a aguantar parts diverses d’un muntatge, com els matrassos, tubs d’assaig, etc.
- zoologia Cadascuna de les peces dures, mòbils i oposades, situades normalment a l’extrem de les potes anteriors d’alguns crustacis, que els serveixen com a òrgans de prensió.