Es mostren 88954 resultats

■ pinetella

■ pinetella

femení botànica Nom donat al pinetell quan és parasitat per l’ascomicet Hypomices lateritius
Gran Diccionari de la llengua catalana

pinetenc
| pinetenca

pinetenc
| pinetenca

adjectiu i masculí i femení De Pineda de Mar Maresme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinetenca

■ pinetenca

femení botànica Pinetell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinetó

■ pinetó

masculí Pi petit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ping-pong


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ping-pong</title>

Etimologia: de l’angl. ping-pong, onomatopeia usada com a marca registrada del joc, inventat vers el 1880 per l’enginyer James G. Wartburg
masculí esports Modificació del tennis jugada amb pales primes i una petita pilota de cel·luloide sobre una taula rectangular dividida en dues meitats per una xarxa transversal.

■ ping-pong

masculí esports Modificació del tennis jugada amb pales primes i una petita pilota de celluloide sobre una taula rectangular dividida en dues meitats per una xarxa transversal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pingdai

■ pingdai

masculí ornitologia Gavot
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pingponguista

■ pingponguista

masculí i femení esports Jugador de tennis de taula
Gran Diccionari de la llengua catalana

pingüècula


<title type="display">pingüècula</title>

Partició sil·làbica: pin_güè_cu_la
femení patologia Taca o placa petita, groguenca i triangular, que apareix a la vellesa en la conjuntiva, per fora de la còrnia.

pingüècula

femení patologia Taca o placa petita, groguenca i triangular, que apareix a la vellesa en la conjuntiva, per fora de la còrnia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pingüí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pingüí</title>

Etimologia: de l’angl. penguin, d’origen incert 1a font: 1917, DOrt.
    masculí ornitologia
  1. Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels àlcids (Pinguinus impennis), propi de l’Atlàntic nord, extingit el 1844.
  2. per extensió Pingüí austral.
  3. pingüí austral Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l’hemisferi sud que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis. Cal destacar-ne el pingüí austral del Cap (Spheniscus demersus), el pingüí austral de Magallanes (Spheniscus magellanicus), el pingüí austral d’Adèlia (Pygoscelis adeliae), el pingüí austral menut (Eudyptula minor), el pingüí austral emperador (Aptenodytes forsteri) i el pingüí austral reial (Aptenodytes patagonica).

■ pingüí

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels àlcids Pinguinus impennis , propi de l’Atlàntic nord, extingit el 1844 per extensió Pingüí austral pingüí austral Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l’hemisferi sud que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis Cal destacar-ne el pingüí austral del Cap Spheniscus demersus , el pingüí austral de Magallanes Spheniscus magellanicus , el pingüí austral d’Adèlia Pygoscelis adeliae , el pingüí austral menut Eudyptula minor , el pingüí austral…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pingüícula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pingüícula</title>

Partició sil·làbica: pin_güí_cu_la
femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les lentibulariàcies (Pinguicula sp), de fulles en roseta basal, enteres i greixoses, flors solitàries, zigomorfes i de colors pàl·lids i fruits en càpsula bivalva.

■ pingüícula

femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les lentibulariàcies Pinguicula sp , de fulles en roseta basal, enteres i greixoses, flors solitàries, zigomorfes i de colors pàllids i fruits en càpsula bivalva