<title type="display">pinòcit</title>
Body
masculí citologia i histologia Macròfag que absorbeix líquids tissulars.
Es mostren 88939 resultats
■
pinocitosi
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinocitosi</title>
Body
femení citologia Procés biològic que permet a determinades cèl·lules o organismes unicel·lulars de nodrir-se mitjançant la incorporació de líquids orgànics.
■
pinocitosi
femení citologia Procés biològic que permet a determinades cèllules o organismes unicellulars de nodrir-se mitjançant la incorporació de líquids orgànics
■
pinòpsids
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinòpsids</title>
Body
masculí plural botànica Coníferes.
■
pinòpsids
masculí plural botànica Coníferes
■
pinós
| pinosa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinós</title>
Accessory
Etimologia: de pi1
Body
- adjectiu Que té pins.
- femení geobotànica Pineda.
■
pinós
| pinosa
adjectiu Que té pins femení geobotànica Pineda
pinosenc
| pinosenca
<title type="display">pinosenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení De Pinós de Solsonès (Solsonès).
pinosenc
| pinosenca
adjectiu i masculí i femení De Pinós de Solsonès Solsonès
pinoser
| pinosera
<title type="display">pinoser</title>
Body
adjectiu i masculí i femení Del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà).
pinoser
| pinosera
adjectiu i masculí i femení Del Pinós de Monòver Vinalopó Mitjà
■
pinsà
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinsà</title>
Accessory
Homòfon: pinçar
Etimologia: probablement ll. vg. *pincianus (pincio, -ōnis), format sobre l’onomatopeia pink, imitació del cant de l’ocell 1a font: 1312
Etimologia: probablement ll. vg. *pincianus (pincio, -ōnis), format sobre l’onomatopeia pink, imitació del cant de l’ocell 1a font: 1312
Body
-
masculí
ornitologia
- Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Fringilla coelebs), amb una doble franja alar i les rectrius externes blanques i molt apreciat com a ocell de gàbia.
- pinsà borroner Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Pyrrhula pyrrhula), negre i blanc, d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
- pinsà carminat Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Carpodacus erythrinus), de color carmí i la femella brunenca, que només arriba ocasionalment a la Mediterrània.
- pinsà mec Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Fringilla montifringilla), molt semblant al pinsà, però amb les potes negrenques o brunes i les espatlles i el pit rogencs i el carpó blanc.
- pinsà trompeter Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Rhodopechys githagineus), de color bru grisenc i rosaci i a l’hivern de colors més suaus.
■
pinsà
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíllids Fringilla coelebs , amb una doble franja alar i les rectrius externes blanques i molt apreciat com a ocell de gàbia pinsà borroner Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíllids Pyrrhula pyrrhula , negre i blanc, d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust pinsà carminat Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíllids Carpodacus erythrinus , de color carmí i la femella brunenca, que només arriba ocasionalment a la Mediterrània pinsà mec Ocell…
■
pinsap
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinsap</title>
Accessory
Etimologia: comp. del ll. pinus ‘pi’ i el preromà *sappus ‘avet’, d’on el ll. sappinus, íd.
Body
masculí botànica Arbre de la família de les pinàcies (Abies pinsapo), de capçada piramidal, fulles linears, agudes i rígides i de cons erectes i el·lipsoidals.
■
pinsap
masculí botànica Arbre de la família de les pinàcies Abies pinsapo , de capçada piramidal, fulles linears, agudes i rígides i de cons erectes i ellipsoidals
■
pinso
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinso</title>
Accessory
Etimologia: del cast. pienso, der. de pensar en el sentit de ‘cuidar algú’ i d’aquí ‘donar menjar al bestiar’: pensar una caballería, darle pienso
Body
-
masculí
agricultura
- Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que hom dona al bestiar.
- pinso compost (o simplement pinso) ramaderia Preparat alimentari industrial, compost de proteïnes animals o vegetals amb additius d’origen mineral, que cobreix totes les necessitats de nutrició del bestiar.
■
pinso
masculí agricultura Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que hom dona al bestiar pinso compost o simplement pinso ramaderia Preparat alimentari industrial, compost de proteïnes animals o vegetals amb additius d’origen mineral, que cobreix totes les necessitats de nutrició del bestiar
■
pinta1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinta</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Homòfon: pinte
Etimologia: del ll. pĕcten, -ĭnis, íd. 1a font: 1249
Etimologia: del ll. pĕcten, -ĭnis, íd. 1a font: 1249
Body
-
femení
-
- Estri consistent en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, matèria plàstica, etc., proveïda de pues més o menys espesses en una de les vores llargues, o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells.
- Làmina anàloga a la pinta i dels mateixos elements, de forma més o menys arquejada, que hom empra per a subjectar els cabells o com a adornament.
-
- Nom donat a diverses eines o instruments semblants a una pinta.
- adoberia Eina consistent en una fulla dentada proveïda de mànec, emprada en adoberia per a llevar la llana sobrera d’una pell.
- adoberia Coltell sense tall i proveït de dos mànecs, emprat en adoberia per a planxar la pell destinada a fer-ne soles.
- oficis manuals Eina emprada pels forners per a adornar el pa.
- oficis manuals Cadascuna de les dents de la roda, d’un molí de vent.
- oficis manuals Cadascun dels barrots que, disposats al voltant de la roda dels catúfols d’una sínia, engranen en les dents del rodet.
- indústria tèxtil Peça que pren la borra dels xapons en les cardes de xapons per a cotó.
- pinta de dentar tecnologia Eina de tall proveïda de dents afilades, emprada per a dentar rodes cilíndriques.
- pinta de desfer indústria tèxtil Petita pinta d’agulles d’acer emprades pels teixidors per a desteixir una part de roba quan s’hi ha produït algun defecte, o per a dissimular algun defecte sense desteixir la roba.
- pinta de roscar tecnologia Cadascuna de les eines de tall dentades que, en una filera, rosquen la peça.
-
botànica
- Cardó.
- pinta de Venus Agulles de pastor.
- ictiologia Esparrall.
Vegeu també:
pinta2
pinta3
■
pinta1
femení Estri consistent en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, matèria plàstica, etc, proveïda de pues més o menys espesses en una de les vores llargues, o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells Làmina anàloga a la pinta i dels mateixos elements, de forma més o menys arquejada, que hom empra per a subjectar els cabells o com a adornament Nom donat a diverses eines o instruments semblants a una pinta adoberia Eina consistent en una fulla dentada proveïda de mànec, emprada en adoberia per a llevar la llana sobrera d’una pell adoberia Coltell sense tall…