Es mostren 88954 resultats

■ pintaire

■ pintaire

masculí i femení Persona que fabrica pintes o en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintallavis

■ pintallavis

masculí Barreta d’afait per a pintar o pintar-se els llavis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pintar</title>

Etimologia: del ll. vg. *pĭnctare, freqüentatiu del ll. pĭngĕre, íd., a partir d’un vg. *pĭnctus del participi cl. pictus 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Revestir una cosa d’una capa de color. Pintar les portes, les reixes, d’una casa. Pintar blava una cosa. Pintar de (color)blau una cosa.
    2. pronominal Maquillar-se.
  2. transitiu
    1. art Col·locar en un cert ordre els colors en la superfície d’una tela, d’una taula, d’un mur.
    2. per extensió La imatge dels objectes es pinta a la retina.
    3. figuradament Descriure. No és tan boig com el pinten. Va pintar admirablement els costums d’aquella gent.
    4. no pintar-hi res (algú) No significar-hi res, no importar-hi. Tu, aquí, no hi pintes res!
  3. transitiu indústria tèxtil Estampar a mà.

■ pintar

verb transitiu Revestir una cosa d’una capa de color Pintar les portes, les reixes, d’una casa Pintar blava una cosa Pintar de colorblau una cosa pronominal Maquillar-se transitiu art Collocar en un cert ordre els colors en la superfície d’una tela, d’una taula, d’un mur per extensió La imatge dels objectes es pinta a la retina figuradament Descriure No és tan boig com el pinten Va pintar admirablement els costums d’aquella gent no pintar-hi res algú No significar-hi res, no importar-hi Tu, aquí, no hi pintes res transitiu indústria tèxtil Estampar a mà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintat
| pintada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pintat</title>

Etimologia: de pintar
  1. adjectiu
    1. Matisat de diversos colors.
    2. anar (un vestit) que ni pintat (o com a pintat, o pintat) figuradament Anar exactament a mida, ajustant-se perfectament al cos, a la moda, etc.
    3. el més pintat El més hàbil, apte, experimentat.
  2. masculí
    1. Resultat de pintar.
    2. plural Robes pintades o estampades.
    3. Acció de pintar, pintada, pintura.
  3. masculí ictiologia
    1. Forma juvenil del llobarro.
    2. Llobarro pigallat.

■ pintat
| pintada

adjectiu Matisat de diversos colors anar un vestit que ni pintat o com a pintat , o pintat figuradament Anar exactament a mida, ajustant-se perfectament al cos, a la moda, etc el més pintat El més hàbil, apte, experimentat masculí Resultat de pintar plural Robes pintades o estampades Acció de pintar, pintada, pintura masculí ictiologia Forma juvenil del llobarro Llobarro pigallat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintatge

■ pintatge

masculí indústria tèxtil Estampació a mà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pintaungles

pintaungles

masculí cosmètica Esmalt per a acolorir i donar brillantor a les ungles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinte</title>

Homòfon: pinta
Etimologia: variant evolutiva més ant. i dial. en masc. de pinta1 1a font: 1373
    masculí indústria tèxtil
  1. Nom de diferents instruments proveïts de pues, que serveixen per a pentinar les diverses fibres tèxtils.
  2. Joc de lliços.

■ pinte

masculí indústria tèxtil Nom de diferents instruments proveïts de pues, que serveixen per a pentinar les diverses fibres tèxtils Joc de lliços
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinter
| pintera

■ pinter
| pintera

masculí i femení Pentiner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintor
| pintora

■ pintor
| pintora

masculí i femení Persona que té per ofici pintar parets, portes, etc art Persona que exerceix l’art de la pintura Pintor de paisatges
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintoresc
| pintoresca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pintoresc</title>

Etimologia: de pintor 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Dit d’un paisatge, d’un paratge, d’una escena, que sembla a propòsit per a fer-ne una pintura. Una festa popular molt pintoresca.
    2. art Que convida a pintar en la mesura que és agradablement irregular i desordenat.
  2. literatura Dit del llenguatge o de l’estil que hom utilitza per a descriure vivament, animadament, les coses.
  3. figuradament Original, extravagant.

■ pintoresc
| pintoresca

adjectiu Dit d’un paisatge, d’un paratge, d’una escena, que sembla a propòsit per a fer-ne una pintura Una festa popular molt pintoresca art Que convida a pintar en la mesura que és agradablement irregular i desordenat literatura Dit del llenguatge o de l’estil que hom utilitza per a descriure vivament, animadament, les coses figuradament Original, extravagant
Traducció