Es mostren 88939 resultats

pipa2


<title type="display">pipa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Body
masculí música Instrument de cordes pinçades xinès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, un mànec curt i de quatre a sis cordes, que es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.


Vegeu també:
pipa1

pipa2

pipada

pipada

pipar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pipar</title>

Accessory
Etimologia: de pipa 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
  1. intransitiu Fumar amb pipa. El pescador pipava assegut vora la mar.
  2. transitiu
    1. Xuclar (el fum) d’una pipa, d’un cigar.
    2. Xuclar (una pipa, un cigar).
  3. intransitiu col·loquialment Beure begudes alcohòliques.

pipar

pipella

pipella

pipelleig

pipelleig

pipellejar

pipellejar

Informació complementària

pipemídic, àcid

pipemídic, àcid

piperàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piperàcies</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pi_pe_rà_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de piperals, de fulles simples enteres i flors hermafrodites en espigues o en cimes denses i fruits en baia. Cal destacar-ne el bètel (Piper betel), la cubeba (Piper cubeta) i el pebrer (Piper nigrum).
  2. singular Planta de la família de les piperàcies.

piperàcies

piperals


<title type="display">piperals</title>

Body
    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies monoclamídies, compost per plantes herbàcies o llenyoses, de flors petites i fruits en baia o en drupa, exclusius de les regions càlides.
  2. singular Planta de l’ordre de les piperals.

piperals

piperazina

piperazina