Es mostren 88940 resultats

■ antropologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antropologia</title>

Partició sil·làbica: an_tro_po_lo_gi_a
Etimologia: de antropo- i -logia 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. antropologia Ciència que estudia l’home i, en un sentit més ampli, els homínids.
  2. cristianisme Originàriament, reflexió sobre l’home a partir de la revelació.
  3. filosofia Reflexió filosòfica sobre l’home.
  4. antropologia criminal Branca de la criminologia dedicada a l’estudi dels factors antropològics amb relació a l’activitat criminal.
  5. antropologia cultural antropologia Estudi de la cultura humana des dels seus orígens fins als nostres dies, i de les seves varietats i adaptacions en funció de les seves relacions socials i biològiques.
  6. antropologia física (o biològica) Ciència que estudia l’home, o, en un sentit més ampli, els homínids, com a objecte de les ciències naturals, analitzant la variabilitat normal del cos humà en l’espai i en el temps.
  7. antropologia política antropologia i ciències polítiques Disciplina que estudia les institucions polítiques i llur funcionament.
  8. antropologia social Estudi de l’home en funció de la seva conducta social.

■ antropologia

femení antropologia Ciència que estudia l’home i, en un sentit més ampli, els homínids cristianisme Originàriament, reflexió sobre l’home a partir de la revelació filosofia Reflexió filosòfica sobre l’home antropologia criminal Branca de la criminologia dedicada a l’estudi dels factors antropològics amb relació a l’activitat criminal antropologia cultural antropologia Estudi de la cultura humana des dels seus orígens fins als nostres dies, i de les seves varietats i adaptacions en funció de les seves relacions socials i biològiques antropologia física o biològica Ciència que estudia l’home,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antropològic
| antropològica

■ antropològic
| antropològica

adjectiu antropologia Relatiu o pertanyent a l’antropologia o a l’home
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antropomància

■ antropomància

femení esoterisme Endevinació fundada en l’examen de les vísceres humanes, principalment del cor
Gran Diccionari de la llengua catalana

antropòmetre

antropòmetre

masculí antropologia física Aparell emprat per a efectuar mesures antropomètriques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antropometria

■ antropometria

femení antropologia física Branca de l’antropologia que mesura les diferents parts del cos humà i determina llurs proporcions mútues
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antropomètric
| antropomètrica

■ antropomètric
| antropomètrica

adjectiu antropologia física Relatiu o pertanyent a l’antropometria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antropomorf
| antropomorfa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antropomorf</title>

Etimologia: del gr. anthrōpómorphos, íd., de ánthrōpos ‘home’ i morphḗ ‘forma’
  1. adjectiu Que s’assembla a l’home.
  2. masculí zoologia
    1. plural Grup de primats, els més pròxims i semblants a l’home, integrat per simis catarrins caracteritzats per la manca total de cua i que comprèn dues famílies, la dels hilobàtids (gibons) i la dels pòngids (orangutan, ximpanzé i goril·la).
    2. singular Primat del grup dels antropomorfs.

■ antropomorf
| antropomorfa

adjectiu Que s’assembla a l’home masculí zoologia plural Grup de primats, els més pròxims i semblants a l’home, integrat per simis catarrins caracteritzats per la manca total de cua i que comprèn dues famílies, la dels hilobàtids gibons i la dels pòngids orangutan, ximpanzé i gorilla singular Primat del grup dels antropomorfs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antropomòrfic
| antropomòrfica

■ antropomòrfic
| antropomòrfica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’antropomorfisme antropomorf 1 Figura antropomòrfica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antropomorfisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antropomorfisme</title>

Etimologia: de antropomorf
    masculí
  1. Atribució de característiques humanes a éssers no humans.
  2. filosofia Doctrina que empra nocions pròpies de la natura o de la conducta de l’home per a explicar entitats diferents d’aquest.
  3. religió Tendència a atribuir a Déu característiques humanes.

■ antropomorfisme

masculí Atribució de característiques humanes a éssers no humans filosofia Doctrina que empra nocions pròpies de la natura o de la conducta de l’home per a explicar entitats diferents d’aquest religió Tendència a atribuir a Déu característiques humanes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antropomorfista

■ antropomorfista

adjectiu antropomòrfic 1 masculí i femení Persona que atribueix la forma i els atributs de l’home a Déu o a qualsevol ésser no humà
Traducció