Es mostren 88940 resultats

■ pirita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pirita</title>

Etimologia: del gr. pyrítēs ‘de natura de foc’ 1a font: 1839, DLab.
    femení mineralogia
  1. Sulfur de ferro, FeS2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic i que constitueix el sulfur més freqüent.
  2. per analogia
    1. Nom donat a altres sulfurs d’una brillantor anàloga a la de la pirita.
    2. pirita arsenical Arsenopirita.
    3. pirita blanca Marcassita.
    4. pirita capil·lar Mil·lerita.
    5. pirita de coure Calcopirita.
    6. pirita de níquel Mil·lerita.
    7. pirita d’estany Estannita.
    8. pirita magnètica Pirrotina.

■ pirita

femení mineralogia Sulfur de ferro, FeS 2 , mineral que cristallitza en el sistema cúbic i que constitueix el sulfur més freqüent per analogia Nom donat a altres sulfurs d’una brillantor anàloga a la de la pirita pirita arsenical Arsenopirita pirita blanca Marcassita pirita capillar Millerita pirita de coure Calcopirita pirita de níquel Millerita pirita d’estany Estannita pirita magnètica Pirrotina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piriti-

■ piriti-

Forma prefixada del mot pirita Ex piritífer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piritífer
| piritífera

■ piritífer
| piritífera

adjectiu mineralogia Que conté pirita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piritització

■ piritització

femení geologia Reemplaçament del material original per pirita Procés d’alteració hidrotermal consistent en la formació de pirita disseminada dins la porositat o la fissuració d’una roca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pirito-

■ pirito-

Forma prefixada del mot pirita Ex piritòedre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piritoedre

■ piritoedre

masculí geometria Piritòedre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piritòedre [o piritoedre]

■ piritòedre [o piritoedre]

masculí geometria Dodecaedre pentagonal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piritós
| piritosa

■ piritós
| piritosa

adjectiu mineralogia Piritífer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piro-

■ piro-

Forma prefixada del mot grec pỹr, pyrós , que significa ‘foc’ Ex pirogènesi, piròfor obsolet química Prefix emprat per a designar un àcid derivat d’un altre per la pèrdua d’una molècula d’aigua Ex àcid pirofosfòric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pirocatecol

■ pirocatecol

masculí C 6 H 6 O 2 química orgànica Compost fenòlic cristallí incolor, emprat com a antisèptic, en fotografia, en l’obtenció de colorants i com a antioxidant
Traducció