Es mostren 88939 resultats

■ pita2

■ pita2

femení alimentació, indústries alimentàries Pa de pita Entrepà fet amb pa de pita Vegeu també pita 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitafi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pitafi</title>

Etimologia: reducció de epitafi ‘inscripció sepulcral’, amb contaminació, en el sentit, de les connotacions negatives que susciten els sepulcres 1a font: s. XV
    masculí
  1. antigament Inscripció, epitafi.
  2. Cosa mal feta, poc reeixida; pastitxo.

■ pitafi

masculí antigament Inscripció, epitafi Cosa mal feta, poc reeixida pastitxo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitagòric
| pitagòrica

■ pitagòric
| pitagòrica

filosofia adjectiu Relatiu o pertanyent a Pitàgores o al pitagorisme escola pitagòrica Escola formada per Pitàgores i els seus deixebles adjectiu i masculí i femení Seguidor del pitagorisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitagorisme

■ pitagorisme

masculí filosofia Conjunt de doctrines atribuïdes indistintament a Pitàgores i als seus deixebles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pitahaia


<title type="display">pitahaia</title>

Partició sil·làbica: pi_ta_ha_ia
Etimologia: del cast. pitahaya o pitaya, íd.
    femení botànica i agricultura
  1. Gènere de plantes enfiladisses de la família de les cactàcies (Hylocereus sp), principalment de les espècies Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que presenten tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles.
  2. Fruit comestible de la pitahaia, de forma ovoide, arrodonida i allargada, pell entre rosa i vermella amb l’extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, polpa blanca o groga, de vegades rosada, segons la varietat, amb llavors petites i negres, emprada també com a saboritzant i colorant de sucs i begudes alcohòliques.
  3. Pitaia.

pitahaia

femení botànica i agricultura Gènere de plantes enfiladisses de la família de les cactàcies Hylocereus sp , principalment de les espècies Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus , que presenten tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles Fruit comestible de la pitahaia, de forma ovoide, arrodonida i allargada, pell entre rosa i vermella amb l’extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, polpa blanca o groga, de…
Gran Diccionari de la llengua catalana

pitaia


<title type="display">pitaia</title>

Partició sil·làbica: pi_ta_ia
Etimologia: del cast. pitahaya o pitaya, íd.
    femení botànica i agricultura
  1. Gènere de plantes de la família de les cactàcies (Stenocereus sp), principalment de les espècies Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges columnars, costades, no segmentades, flors amb pètals blancs, grosses i aromàtiques, i fruits comestibles.
  2. Fruit comestible de la pitaia, de forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila, segons la varietat, molt dolça i amb moltes llavors negres.
  3. Pitahaia.

pitaia

femení botànica i agricultura Gènere de plantes de la família de les cactàcies Stenocereus sp , principalment de les espècies Stenocereus queretaroensis , Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus , amb tiges columnars, costades, no segmentades, flors amb pètals blancs, grosses i aromàtiques, i fruits comestibles Fruit comestible de la pitaia, de forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila, segons la varietat, molt dolça i amb moltes llavors negres Pitahaia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitalassa

■ pitalassa

femení botànica Atzavara
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitam

■ pitam

masculí Mamellam, pits grossos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pitança</title>

Etimologia: alteració de l’ant. pietança, varietat de pietat formada per analogia amb altres abstractes semblants, com confiança, fiança, esperança, semblança, etc., aplicat a les almoines conventuals fetes als pobres 1a font: 1329
    femení
    1. Ració de menjar que hom dona en els establiments de beneficència.
    2. col·loquialment Menjar.
  2. Tassa gran de terra cuita de color groc, usada per a posar vi.

■ pitança

femení Ració de menjar que hom dona en els establiments de beneficència colloquialment Menjar Tassa gran de terra cuita de color groc, usada per a posar vi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitancer
| pitancera

■ pitancer
| pitancera

masculí i femení Persona que repartia les pitances als pobres Cuiner de convent
Traducció