Es mostren 88954 resultats

■ planar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">planar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de pla3 1a font: 1460, Roig
    verb intransitiu
    1. Sostenir-se un ocell enlaire amb les ales esteses, sense alabatre. L’àguila planava per sobre nostre.
    2. aeronàutica Volar, un planador, un avió, amb els motors parats, sense la intervenció de cap altra força que la de la gravetat i les aerodinàmiques de l’atmosfera.
  2. figuradament Trobar-se (una cosa) sobre algú o alguna cosa com a amenaça. El núvol de melangia que planava sobre aquell grup d’exiliats.



    3. Vegeu també:
    planar1

■ planar2

verb intransitiu Sostenir-se un ocell enlaire amb les ales esteses, sense alabatre L’àguila planava per sobre nostre aeronàutica Volar, un planador, un avió, amb els motors parats, sense la intervenció de cap altra força que la de la gravetat i les aerodinàmiques de l’atmosfera figuradament Trobar-se una cosa sobre algú o alguna cosa com a amenaça El núvol de melangia que planava sobre aquell grup d’exiliats Vegeu també planar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planari
| planària

■ planari
| planària

adjectiu Relatiu o pertanyent a un pla, que és representable en un pla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">planària</title>

Partició sil·làbica: pla_nà_ri_a
femení zoologia Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides i de la família dels planàrids (Planaria sp), que inclou espècies petites, de cos aplanat, pigmentació marró i negra, amb dos ulls a la regió anterior dorsal i molt freqüents a l’aigua dolça.

■ planària

femení zoologia Gènere de platihelmints turbellaris de l’ordre dels triclàdides i de la família dels planàrids Planaria sp , que inclou espècies petites, de cos aplanat, pigmentació marró i negra, amb dos ulls a la regió anterior dorsal i molt freqüents a l’aigua dolça
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

planàrids


<title type="display">planàrids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de turbel·laris triclàdides del subordre dels paludícoles, que inclou la planària.
  2. singular Turbel·lari de la família dels planàrids.

planàrids

masculí zoologia plural Família de turbellaris triclàdides del subordre dels paludícoles, que inclou la planària singular Turbellari de la família dels planàrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planassa

■ planassa

femení Gran extensió de terra plana Extensió de roca plana que sobresurt de l’aigua o que forma una elevació sobre el fons de la mar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planatge

■ planatge

masculí Acció de planar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plançó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plançó</title>

Etimologia: del ll. *plantio, -ōnis, probablement haplologia de plantatio, -ōnis ‘plantació’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí agricultura
  1. Arbre jove, encara amb aspecte d’arbust.
  2. Arbre nou destinat a ésser trasplantat.
  3. Branca plantada perquè arreli.
  4. figuradament Fill.

■ plançó

masculí agricultura Arbre jove, encara amb aspecte d’arbust Arbre nou destinat a ésser trasplantat Branca plantada perquè arreli figuradament Fill
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plançonada

■ plançonada

femení agricultura Conjunt de plançons Plançoneda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plançoneda

■ plançoneda

femení agricultura Lloc plantat de plançons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

planctòfag
| planctòfaga

planctòfag
| planctòfaga

adjectiu i masculí ecologia Que es nodreix de plàncton