Es mostren 88939 resultats

■ platinífer
| platinífera

■ platinífer
| platinífera

adjectiu Que porta o conté platí Arenes platiníferes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platiniridi

■ platiniridi

masculí metallúrgia i mineria Mescla natural de platí i d’iridi Aliatge de platí d’iridi obtingut en el procés d’extracció del platí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platinit

■ platinit

masculí química Qualsevol sal de l’hidròxid platinós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platino-

■ platino-

química inorgànica Forma prefixada del mot platí , emprada per a indicar la presència d’aquest element en un compost
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platinoide

■ platinoide

masculí metallúrgia Aliatge de coure, níquel i zinc química Nom genèric que hom dona als metalls de la família del platí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platinós
| platinosa

■ platinós
| platinosa

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al platí Que conté platí Forma a abandonar que indica que el platí actua en un compost amb valència II
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platirostre

■ platirostre

adjectiu ornitologia Dit d’un ocell de bec ample
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platirrins


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">platirrins</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia platirins]
    masculí zoologia
  1. plural Infraordre de primats antropomorfs, de nas pla i cua llarga i prènsil, arborícoles i propis del continent americà.
  2. singular Primat de l’infraordre dels platirrins.

■ platirrins

masculí zoologia plural Infraordre de primats antropomorfs, de nas pla i cua llarga i prènsil, arborícoles i propis del continent americà singular Primat de l’infraordre dels platirrins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

platistèrnids


<title type="display">platistèrnids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de rèptils quelonis del subordre dels tecòfors, que reuneix tortugues d’aigua dolça que s’alimenten de mol·luscs, pròpies del continent asiàtic.
  2. singular Rèptil de la família dels platistèrnids.

platistèrnids

masculí zoologia plural Família de rèptils quelonis del subordre dels tecòfors, que reuneix tortugues d’aigua dolça que s’alimenten de molluscs, pròpies del continent asiàtic singular Rèptil de la família dels platistèrnids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">platja</title>

Etimologia: del ll. td. plagia, íd., i aquest, probablement del gr. plágia ‘costats, flancs’, pl. de plágios ‘oblic, transversal’, d’on el sentit de ‘vessant’ i després ‘costa marítima’ 1a font: 1283
    femení
  1. geomorfologia Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics.
  2. òptica Superfície lluminosa, per oposició a font puntual.

■ platja

femení geomorfologia Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics òptica Superfície lluminosa, per oposició a font puntual
Informació complementària
Traducció