Es mostren 88940 resultats

play-off*

play-off*

masculí esports Sistema d’eliminatòria en què guanya el primer equip que aconsegueix un nombre de victòries determinat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ playback*

■ playback*

masculí música cinematografia i televisió Tècnica de muntatge consistent a superposar a les imatges un so prèviament enregistrat Execució en què hom simula cantar o interpretar una peça prèviament enregistrada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ playboy*

■ playboy*

masculí Home elegant i ric, que mena una vida mundana i fàcil de seductor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ple1

■ ple1

masculí música Joc de mixtura de l’orgue Composició per a orgue Vegeu també ple 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ple2
| plena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ple</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: pler
Etimologia: del ll. plēnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que conté de quelcom tant com la seva capacitat permet. Una ampolla plena de vi. Ple a vessar. Ple de gom a gom. Ple com un ou.
    2. hiperbòlicament Que conté una gran quantitat. El port és ple de naus. Un jardí ple de flors.
    3. a plenes veles per analogia Amb les veles inflades pel vent.
    4. femella plena Femella prenyada.
    5. tenir el ventre ple Estar tip, haver menjat molt.
  2. adjectiu
    1. figuradament És un home ple de defectes. Estar ple d’inquietud.
    2. figuradament Complet. Tenir la plena seguretat d’una cosa.
    3. figuradament En tota la seva intensitat. Lluna plena. En ple estiu.
    4. figuradament Tirant a gras, tot el contrari de magre. Tenir la cara plena, les galtes plenes.
    5. lingüística Dit de la forma d’un mot que pot obtenir oposadament una forma reduïda, per apòcope, elisió, etc., com, per exemple, el/l’, la/l’, me/’m.
    6. de ple locució adverbial figuradament Sense amagar-ne res. Va confessar de ple.
    7. de ple (o de ple a ple) locució adverbial figuradament Directament i sense obstacles. El sol hi tocava de ple.
  3. masculí
    1. Qualitat d’una cosa que conté tot el que pot contenir, que té tot allò que cal que tingui, sense mancar-li res. En el ple dels meus turments. Al ple del dia. La lluna fa el ple, el seu ple.
    2. Concurrència que ocupa tots els seients d’un local. Al teatre hi va haver un ple a vessar.
    3. Part plena.
    4. Òrgan suprem d’una cambra legislativa, d’un ajuntament, etc.
    5. Reunió general d’una corporació pública, d’un partit, d’un sindicat, etc. El ple municipal.
  4. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’escut el camper del qual és d’un sol esmalt i no porta cap peça ni figura.
    2. Dit de la creu en la seva forma ordinària, o sigui quan és peça i no figura.
  5. adjectiu lingüística Dit del mot lexical en tant que té sentit, per oposició als mots gramaticals, com ara les preposicions o les conjuncions, considerats buits de sentit.



    6. Vegeu també:
    ple1

■ ple2
| plena

adjectiu Que conté de quelcom tant com la seva capacitat permet Una ampolla plena de vi Ple a vessar Ple de gom a gom Ple com un ou hiperbòlicament Que conté una gran quantitat El port és ple de naus Un jardí ple de flors a plenes veles per analogia Amb les veles inflades pel vent femella plena Femella prenyada tenir el ventre ple Estar tip, haver menjat molt adjectiu figuradament És un home ple de defectes Estar ple d’inquietud figuradament Complet Tenir la plena seguretat d’una cosa figuradament En tota la seva intensitat Lluna plena En ple estiu figuradament Tirant a gras, tot el contrari…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plebà

■ plebà

masculí catolicisme Títol donat a alguns rectors de parròquies importants
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pleballa

■ pleballa

femení Plebs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

plebania

plebania

femení catolicisme Càrrec o dignitat de plebà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plebeisme

■ plebeisme

masculí Qualitat de plebeu Maneres de plebeu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plebeu
| plebea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plebeu</title>

Partició sil·làbica: ple_beu
Etimologia: del ll. plebeius, -a, -um, íd. 1a font: 1488
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la plebs. Una família plebea.
    2. Vulgar.
  2. masculí i femení història A la Roma antiga, individu d’origen no noble que formava part de la classe social més popular, oposada a la gent rica i als patricis.

■ plebeu
| plebea

adjectiu Relatiu o pertanyent a la plebs Una família plebea Vulgar masculí i femení història A la Roma antiga, individu d’origen no noble que formava part de la classe social més popular, oposada a la gent rica i als patricis
Informació complementària
Traducció