Diccionari - GDLC | diccionari.cat

masculí botànica En l’àpex vegetatiu de la tija i de l’arrel, part axial integrada per les cèl·lules meristemàtiques que donen origen al cilindre central.

Vegeu també:
pleroma²

■ pleroma¹

masculí botànica En l’àpex vegetatiu de la tija i de l’arrel, part axial integrada per les cèllules meristemàtiques que donen origen al cilindre central Vegeu també pleroma 2

pleroma²

<title type="display">pleroma</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. pleroma¹

masculí

filosofia Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals (per oposició al món de la irrealitat material).
cristianisme
1. Plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós.
2. En el valentinianisme, totalitat de les virtualitats (eons) de la segona divinitat (l’Unigènit) en ordre a la manifestació de Déu.

Vegeu també:

pleroma¹

masculí filosofia Terme de la filosofia hellenística ‘plenitud’ que designa l’univers de les coses reals i espirituals per oposició al món de la irrealitat material cristianisme Plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós En el valentinianisme, totalitat de les virtualitats eons de la segona divinitat l’Unigènit en ordre a la manifestació de Déu Vegeu també pleroma 1

■ plerosi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plerosi</title>

femení

fisiologia Restauració de forces o de teixits perduts.
patologia Plètora.

■ plerosi

femení fisiologia Restauració de forces o de teixits perduts patologia Plètora

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ plepa

■ pler

plerema

plerematema

pleremàtica

■ pleret

plèroma

■ pleroma1

pleroma2

■ plerosi

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ pleroma¹

pleroma²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia