Es mostren 88951 resultats

■ ploguda

■ ploguda

femení Acció de ploure pluja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plom</title>

Etimologia: del ll. plŭmbum, íd. 1a font: 1249
    masculí
    1. [símbol Pb] química inorgànica i metal·lúrgia Element metàl·lic, de nombre atòmic 82, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica.
    2. acetat de plom (II) [Pb(CH3COO)2] química inorgànica i metal·lúrgia Sòlid cristal·lí obtingut per acció de l’àcid acètic sobre el litargiri o làmines molt fines de metall.
    3. arsenat de plom (II) [Pb3(AsO4)2] química inorgànica i metal·lúrgia Sòlid cristal·lí obtingut per interacció d’una sal soluble de plom amb una solució d’arsenat sòdic.
    4. diòxid de plom [PbO2] química inorgànica i metal·lúrgia Sòlid cristal·lí obtingut per tractament de solucions alcalines d’hidròxid de plom amb hipoclorit sòdic.
    5. nitrat de plom (II) [Pb(NO3)2] química inorgànica i metal·lúrgia Sòlid cristal·lí obtingut per l’acció de l’àcid nítric sobre el plom.
    6. òxid de plom (II) química inorgànica i metal·lúrgia Litargiri.
    7. pesat com un plom figuradament Molt pesat.
    8. tetraacetat de plom [Pb(CH3COO)4] química inorgànica i metal·lúrgia Sòlid cristal·lí obtingut per reacció del mini amb àcid acètic en presència d’anhídrid acètic.
    1. Objecte fet de plom.
    2. Tros de plom emprat com a bolla o marxamo.
    3. armament Bala o perdigó, fet de plom, emprat en algunes armes de foc.
    4. cinegètica Tros de plom que, fixat als filats de caçar, impedeix que el vent els alci.
    5. construcció i marina, marítim Tros de plom lligat a l’extrem d’una corda o cordill per a sondar o per a assenyalar la direcció vertical.
    6. numismàtica Pellofa de plom.
    7. oficis manuals Peça de plom emprada com a pes en una balança.
    8. pesca Cadascun dels trossos de plom que, fixats a les xarxes, les fan enfonsar.
    9. indústria tèxtil Barreta de plom, o de ferro, que, penjada de cada baga o corda de les muntures jacquard, els fa baixar després que la màquina o el teler els hagi alçats i els manté tibants.
    10. plom de verema numismàtica Objecte semblant a una moneda de plom, del qual hi ha notícies durant el segle XV i que segurament servia per a controlar la quantitat de raïm que els pagesos lliuraven al portaler.
  3. popularment electrotècnia Fusible, especialment d’una instal·lació domèstica.
    1. a plom locució adverbial Verticalment.
    2. perdre el plom (o estar fora de plom) Decantar-se de la posició vertical.
  5. a plom heràldica En una peça inclinada, dit del merletat o el bastillat quan els merlets són perpendiculars a la base de l’escut.
  6. intoxicació per plom toxicologia Quadre crònic propi dels treballadors del plom.

■ plom

masculí símbol Pb química inorgànica i metallúrgia Element metàllic, de nombre atòmic 82, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica acetat de plom II PbCH 3 COO 2 química inorgànica i metallúrgia Sòlid cristallí obtingut per acció de l’àcid acètic sobre el litargiri o làmines molt fines de metall arsenat de plom II Pb 3 AsO 4 2 química inorgànica i metallúrgia Sòlid cristallí obtingut per interacció d’una sal soluble de plom amb una solució d’arsenat sòdic diòxid de plom PbO 2 química inorgànica i metallúrgia Sòlid cristallí obtingut per tractament de solucions alcalines d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ploma1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ploma</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. plūma, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. anatomia animal i ornitologia Cadascuna de les excrescències còrnies de la pell dels ocells, formades de ceratina, més o menys mineralitzada, que consten d’un canó fixat a la pell, que s’allarga en el raquis, a cada costat del qual hi ha les barbes.
    1. escriptura Ploma d’ocell, que, oportunament tallada o trempada, hom sucava amb tinta i que fou utilitzada com a instrument d’escriptura.
    2. per extensió Instrument d’escriptura constituït per un mànec a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca amb tinta.
    3. ploma estilogràfica (o simplement estilogràfica) Ploma que porta el dipòsit de tinta incorporat al mànec.
    4. figuradament Acció i manera d’escriure; estil. Escriure amb ploma hàbil, malèvola, etc.
    5. figuradament Activitat literària. Article degut a la ploma de X.
    6. figuradament Escriptor. X és una bona ploma.
    7. animals de ploma Gent de ploma.
    8. deixar córrer la ploma Escriure sense mirar-s’hi gaire, prolixament.
    9. d’un cop de ploma locució adverbial D’una manera expeditiva per part de l’autoritat. Van suprimir tots els partits d’un cop de ploma.
    10. gent de ploma Persones que es dediquen a escriure.
    11. posar mà a la ploma Posar-se a escriure.
  3. manutenció, emmagatzematge Braç d’una grua.
    1. marina, marítim Aparell constituït per dos bossells, un dels quals era col·locat a la part alta de l’arbre d’una embarcació auxiliar i l’altre era fermat a un pal de l’embarcació que hom volia tombar de quilla.
    2. Grua simple, que permet d’aixecar pesos, especialment per a treure càrrega de la bodega.
  5. ploma d’aigua (o simplement ploma) metrologia Mesura per a cabals d’aigua emprada al Principat de Catalunya.
  6. ploma de gall pesca Ploma blanca que hom lliga, com a esquer, en un ham.
  7. ploma de mar zoologia Nom donat a diversos cnidaris antozous alcionaris colonials de la família dels pennatúlids, que pertanyen als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula i formen colònies amb aspecte d’una flor.



    8. Vegeu també:
    ploma2

■ ploma1

femení anatomia animal i ornitologia Cadascuna de les excrescències còrnies de la pell dels ocells, formades de ceratina, més o menys mineralitzada, que consten d’un canó fixat a la pell, que s’allarga en el raquis, a cada costat del qual hi ha les barbes escriptura Ploma d’ocell, que, oportunament tallada o trempada, hom sucava amb tinta i que fou utilitzada com a instrument d’escriptura per extensió Instrument d’escriptura constituït per un mànec a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàllica anomenada tremp o plomí, que hom suca amb tinta ploma estilogràfica o simplement…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ploma2

■ ploma2

masculí arts gràfiques Fotogravat simple d’un original a base de línies, traços, etc, sense mitges tintes, efectuat sense interposició de cap trama Planxa obtinguda pel procediment de fotogravat anomenat ploma Vegeu també ploma 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomada1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plomada</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de plomar1 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. construcció i oficis manuals Instrument que consisteix en un tros de material pesant disposat a l’extrem d’un cordill, emprat per a comprovar la verticalitat d’algun element, especialment de construcció.
  2. pesca Conjunt de les peces de material pesant que hom fixa en un ormeig que hagi d’estar submergit, especialment un art.



    3. Vegeu també:
    plomada2
    plomada3

■ plomada1

femení construcció i oficis manuals Instrument que consisteix en un tros de material pesant disposat a l’extrem d’un cordill, emprat per a comprovar la verticalitat d’algun element, especialment de construcció pesca Conjunt de les peces de material pesant que hom fixa en un ormeig que hagi d’estar submergit, especialment un art Vegeu també plomada 2 plomada 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomada2

■ plomada2

femení Tinta que agafa una ploma en sucar-la Ratlla o ratlles que hom pot escriure amb una sola plomada Acció breu d’escriure Vegeu també plomada 1 plomada 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomada3

■ plomada3

femení Acció de plomar un ocell Vegeu també plomada 1 plomada 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomaire

■ plomaire

masculí i femení Persona que fa objectes de plom o els installa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plomall</title>

Etimologia: de ploma1 1a font: c. 1415
    masculí
    1. ornitologia Pom de plomes que certes espècies d’ocells presenten al cap.
    2. Feix de plomes emprat com a adorn d’un capell, d’un elm o un casc, etc.
    3. Feix de plomes lligades a l’extrem d’un mànec per a treure la pols dels mobles, etc.
  2. Feix d’apèndixs filiformes que formen com un plomall.
  3. botànica Vil·là.
  4. ecologia Emissió visible composta exclusivament de gasos o de gasos amb partícules, que surt d’una xemeneia. Plomall cònic, en ventall, fumigador, turbulent.
  5. heràldica Ornament del casc, fet generalment amb les plomes de l’agró.

■ plomall

masculí ornitologia Pom de plomes que certes espècies d’ocells presenten al cap Feix de plomes emprat com a adorn d’un capell, d’un elm o un casc, etc Feix de plomes lligades a l’extrem d’un mànec per a treure la pols dels mobles, etc Feix d’apèndixs filiformes que formen com un plomall botànica Villà ecologia Emissió visible composta exclusivament de gasos o de gasos amb partícules, que surt d’una xemeneia Plomall cònic, en ventall, fumigador, turbulent heràldica Ornament del casc, fet generalment amb les plomes de l’agró
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomallada

■ plomallada

femení plomada 2 3
Traducció