Es mostren 88939 resultats

■ plomar1

■ plomar1

verb transitiu Posar ploms a una cosa, especialment a una peça de roba Segellar amb plom Vegeu també plomar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomar2

■ plomar2

verb transitiu Llevar, arrencar, les plomes a un ocell Plomar un pollastre figuradament Despullar algú del seu diner, especialment en el joc Anit vaig estar de pega em van plomar intransitiu Posar ploma un ocell L’oreneta ha de plomar Vegeu també plomar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plomatge</title>

Etimologia: de ploma1 1a font: s. XVI
    masculí anatomia animal i ornitologia
  1. Conjunt de plomes que cobreixen el cos d’un ocell.
  2. plomatge nupcial (o de noces) Plomatge que algunes espècies d’ocells presenten durant el període de reproducció i que acostuma a distingir-se per l’acoloriment conspicu.

■ plomatge

masculí anatomia animal i ornitologia Conjunt de plomes que cobreixen el cos d’un ocell plomatge nupcial o de noces Plomatge que algunes espècies d’ocells presenten durant el període de reproducció i que acostuma a distingir-se per l’acoloriment conspicu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plombat
| plombada

■ plombat
| plombada

adjectiu A plom, vertical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

plombatge


<title type="display">plombatge</title>

    masculí
  1. cirurgia Operació que consisteix a omplir amb material inert una cavitat normal o patològica (os, pleura) que espontàniament no s’ompliria.
  2. odontologia Acció d’emplomar o obturar; obturació.

plombatge

masculí cirurgia Operació que consisteix a omplir amb material inert una cavitat normal o patològica os, pleura que espontàniament no s’ompliria odontologia Acció d’emplomar o obturar obturació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomejar

■ plomejar

verb transitiu Esbossar un escrit, un projecte, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

plomejat
| plomejada

plomejat
| plomejada

adjectiu heràldica Dit de l’escut losanjat on surt una ploma de l’angle superior de cadascun dels losanges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomell

■ plomell

masculí Plomall, especialment el d’un capell, d’un llum, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomer1

■ plomer1

masculí Plomall Un plomer gran de plomes d’estruç Capsa per a guardar les plomes d’escriure, llapis, etc Vegeu també plomer 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plomer2
| plomera

■ plomer2
| plomera

masculí i femení Plomaire Operari encarregat de posar i de marcar els segells de plom o marxamos a les peces de roba Vegeu també plomer 1
Traducció