Es mostren 88951 resultats

■ plumiforme

■ plumiforme

adjectiu Que té forma de ploma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plumíger
| plumígera

■ plumíger
| plumígera

adjectiu Que porta plomes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plumípede
| plumípeda

■ plumípede
| plumípeda

adjectiu Que té els peus coberts de plomes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plúmula

■ plúmula

femení anatomia animal Sèrie d’arrugues entrecreuades a la paret superior de l’aqüeducte de Silvi botànica Gemma apical de l’embrió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plural


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plural</title>

Etimologia: del ll. pluralis, íd., der. de plus ‘més’, comparatiu de multus ‘molt’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que es refereix a més d’un. S’oposa a singular.
  2. masculí i adjectiu [abreviatura pl.] gramàtica Dit de la realització del morfema gramatical de nombre que representa més d’una entitat individualitzada.
  3. en plural En forma plural, referint-se a més d’un.
  4. plural de modèstia gramàtica Forma de plural amb valor de singular usada per oradors o escriptors per a atenuar la pròpia personalitat.
  5. plural exclusiu lingüística Forma especial de plural pronominal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més ells, amb exclusió de vosaltres.
  6. plural inclusiu lingüística Forma especial de plural pronominal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més vosaltres, amb l’exclusió d’ells.
  7. plural majestàtic gramàtica Forma de plural amb valor de singular usada per altes jerarquies civils o eclesiàstiques per a magnificar la personalitat de qui l’empra.

■ plural

adjectiu Que es refereix a més d’un S’oposa a singular masculí i adjectiu abreviatura pl gramàtica Dit de la realització del morfema gramatical de nombre que representa més d’una entitat individualitzada en plural En forma plural, referint-se a més d’un plural de modèstia gramàtica Forma de plural amb valor de singular usada per oradors o escriptors per a atenuar la pròpia personalitat plural exclusiu lingüística Forma especial de plural pronominal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més ells , amb exclusió de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pluralisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pluralisme</title>

Etimologia: de plural
    masculí
  1. Qualitat d’ésser més d’un; multiplicitat.
  2. filosofia
    1. Doctrina filosòfica, oposada al monisme, segons la qual l’univers és compost d’una pluralitat d’éssers, no reductibles a un únic principi.
    2. Nom amb què també és conegut el conjunt de filòsofs grecs per tal com no accepten un únic principi entitatiu del real, ans diversos elements o àtoms.
  3. sociologia i ciències polítiques Doctrina sociopolítica que preconitza la coexistència de tendències diferents en qualsevol societat i en qualsevol institució.

■ pluralisme

masculí Qualitat d’ésser més d’un multiplicitat filosofia Doctrina filosòfica, oposada al monisme, segons la qual l’univers és compost d’una pluralitat d’éssers, no reductibles a un únic principi Nom amb què també és conegut el conjunt de filòsofs grecs per tal com no accepten un únic principi entitatiu del real, ans diversos elements o àtoms sociologia i ciències polítiques Doctrina sociopolítica que preconitza la coexistència de tendències diferents en qualsevol societat i en qualsevol institució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pluralista

■ pluralista

adjectiu Relatiu o pertanyent al pluralisme masculí i femení Seguidor del pluralisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pluralitat

■ pluralitat

femení El fet d’ésser més d’un especialment El fet d’ésser en gran nombre La pluralitat dels mons Majoria La pluralitat dels vots, dels diputats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pluralitzar

■ pluralitzar

verb transitiu Atribuir a dos o més una cosa que és peculiar d’una persona o d’una cosa Donar plural a un nom que normalment no en té
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pluri-

■ pluri-

Prefix, del llatí plus, pluris , que significa ‘més’, ‘molt’, i que denota pluralitat d’allò que designa el mot que la segueix Ex pluricapsular, pluriaxial, pluriocupació