Es mostren 88939 resultats

pluviós

pluviós

masculí història Nom del cinquè mes del calendari republicà francès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pluviositat

■ pluviositat

femení meteorologia Quantitat de pluja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Pm

Pm

símbol química inorgànica prometi
Gran Diccionari de la llengua catalana

pn


<title type="display">pn</title>

masculí [o PN] electrònica Tipus de junció formada per un semiconductor de tipus p i un de tipus n i que constitueix la base dels díodes i de l’electrònica dels semiconductors.

pn

masculí o PN electrònica Tipus de junció formada per un semiconductor de tipus p i un de tipus n i que constitueix la base dels díodes i de l’electrònica dels semiconductors
Gran Diccionari de la llengua catalana

PNB

PNB

sigla i masculí economia producte nacional brut
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pneum-

■ pneum-

Forma prefixada del mot grec pneúmōn , que significa ‘pulmó’ Ex pneumectomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pneuma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pneuma</title>

Partició sil·làbica: pneu_ma
Homòfon: neuma
Etimologia: del b. ll. pneuma, i aquest, del gr. pneũma ‘buf, esperit’ (v. neuma) 1a font: s. XX, Oller
    masculí
  1. filosofia i religió Entre els grecs, principi vital conscient de tot organisme.
  2. música En el cant gregorià, grup melismàtic sobre la darrera síl·laba d’una melodia sil·làbica.

■ pneuma

masculí filosofia i religió Entre els grecs, principi vital conscient de tot organisme música En el cant gregorià, grup melismàtic sobre la darrera síllaba d’una melodia sillàbica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pneumat-

■ pneumat-

Forma prefixada del mot grec pneũma, pneúmatos , que significa ‘aire’, ‘vent’, ‘buf’, ‘esperit’ Ex pneumatúria, pneumàtode
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pneumàtic
| pneumàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pneumàtic</title>

Partició sil·làbica: pneu_mà_tic
Homòfon: neumàtic
Etimologia: del ll. pneumatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pneumatikós, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’aire o als altres fluids gasosos.
    1. adjectiu Mogut per la pressió de l’aire comprimit.
    2. femení automàtica, automació Conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid transmissor d’esforços, per a l’accionament a distància de diversos dispositius funcionals.
    1. adjectiu Disposat adequadament per a contenir aire comprimit.
    2. masculí transports Element de les rodes de molts vehicles, constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú (cambra), i per un embolcall (coberta).
    3. màquina pneumàtica física i tecnologia Dispositiu que permet de treure l’aire contingut en un recipient o en un recinte, tot fent-hi el buit.
  4. adjectiu Que conté aire.
  5. adjectiu filosofia i religió Relatiu o pertanyent al pneuma, a l’esperit o a l’Esperit Sant.
  6. femení física Part de la física que tracta de les propietats de l’aire i dels altres gasos, des del punt de vista de llur moviment.
  7. adjectiu música Dit de la notació de la música bizantina que, en vist de l’ecfonètica, indica els intervals.

■ pneumàtic
| pneumàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’aire o als altres fluids gasosos adjectiu Mogut per la pressió de l’aire comprimit femení automàtica, automació Conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid transmissor d’esforços, per a l’accionament a distància de diversos dispositius funcionals adjectiu Disposat adequadament per a contenir aire comprimit masculí transports Element de les rodes de molts vehicles, constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra , i per un embolcall coberta màquina pneumàtica física i tecnologia Dispositiu que permet de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pneumato-

■ pneumato-

Forma prefixada del mot grec pneũma, pneúmatos , que significa ‘aire’, ‘vent’, ‘buf’, ‘esperit’