<title type="display">podcàsting</title>
Body
masculí informàtica Tècnica per a crear i difondre pòdcasts.
Es mostren 88939 resultats
■
podeci
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">podeci</title>
Body
masculí botànica Formació fruticulosa de certs líquens.
■
podeci
masculí botànica Formació fruticulosa de certs líquens
■
poder1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poder</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. vg. *pŏtēre, ll. cl. posse, íd. 1a font: s. XII
Body
-
verb
transitiu
-
- Ésser capaç físicament, mentalment o moralment de fer una cosa. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força.
- Tenir l’habilitat, els mitjans, de fer una cosa. No ho puc comprar, és massa car.
- Tenir ocasió de fer una cosa. Ara pots passar, perquè han obert la porta.
- Tenir el dret, l’autorització, la llibertat de fer o de dir quelcom. No podia anar-hi: m’ho havien prohibit.
- figuradament La sala no pot contenir sinó vint persones. Aquesta casa no pot valer tants diners.
- Ésser possible que sigui o s’esdevingui alguna cosa. Demà podria ésser que plogués, pot molt ben ploure.
-
usat absolutament
- Ésser capaç, tenir força per a resistir, per a obrar. Podia més que ningú. No puc més.
- Tenir diners, solvència. Són gent que poden.
- no poder sinó (o no poder menys de, o no poder menys que) Haver forçosament de. No puc sinó demanar-te perdó. No vaig poder menys de preguntar-li què li passava. No podem menys que felicitar el baríton per la seva actuació.
Vegeu també:
poder2
poder3
■
poder1
verb transitiu Ésser capaç físicament, mentalment o moralment de fer una cosa No puc alçar-lo, aquest pes no tinc prou força Tenir l’habilitat, els mitjans, de fer una cosa No ho puc comprar, és massa car Tenir ocasió de fer una cosa Ara pots passar, perquè han obert la porta Tenir el dret, l’autorització, la llibertat de fer o de dir quelcom No podia anar-hi m’ho havien prohibit figuradament La sala no pot contenir sinó vint persones Aquesta casa no pot valer tants diners Ésser possible que sigui o s’esdevingui alguna cosa Demà podria ésser que plogués, pot molt ben ploure usat absolutament…
■
poder2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poder</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: v. poder1
Body
-
masculí
-
- Facultat que posa el subjecte en estat de fer una cosa. Usar malament el poder.
- per extensió L’imant té el poder d’atreure el ferro.
- poder absorbent física Capacitat d’absorció.
- poder calòric alimentació, indústries alimentàries Quantitat de calories produïdes en l’organisme per unitat de pes de cada nodriment.
- poder calorífic termotècnia Quantitat de calor que lliura una unitat de massa (o de volum, si és un gas) d’un combustible en una combustió completa.
- poder d’amargor alimentació, indústries alimentàries Mesura del tast amarg d’una substància per comparació amb unes altres, feta per tastadors.
- poder de definició òptica Capacitat d’un objectiu de reproduir els detalls d’una imatge.
- poder desinfectant alimentació, indústries alimentàries Capacitat desinfectant d’una substància enfront d’un microorganisme.
- poder de transmissió física Transmissivitat.
- poder diastàtic alimentació, indústries alimentàries Quantitat de maltosa formada per l’acció del malt sobre una solució de midó soluble.
- poder dispersiu òptica Característica d’un medi transparent a la radiació electromagnètica.
- poder edulcorant alimentació, indústries alimentàries Nombre de grams de sacarosa que han d’ésser dissolts en aigua per obtenir un líquid amb el mateix tast dolç que la dissolució d’un gram d’edulcorant artificial en el mateix volum.
- poder emissiu física Emissivitat.
- poder gelificant alimentació, indústries alimentàries Nombre de parts de sucre, per cada part de pectina, que formaran un gel de consistència normalitzada; és expressat en graus de pectina.
- poder polaritzant química Capacitat d’un ió de provocar la polarització d’un ió de signe contrari.
- poder reductor alimentació, indústries alimentàries Capacitat reductora de les substàncies.
- poder refringent física Transmissivitat relativa a la refracció d’una ona que travessa la superfície de separació de dos medis.
- poder resolutiu (o de resolució) física Poder separador.
- poder rotatori òptica En una substància òpticament activa, gir angular que experimenta el pla de polarització de la llum en travessar-ne la unitat de gruix.
- poder separador òptica Característica d’un sistema òptic que determina la distància mínima que hi ha d’haver entre dos punts perquè, en observar-los a través del sistema, hom els pugui veure separats.
-
- Domini legal o efectiu que hom té sobre algú o sobre alguna cosa. Fou sotmès al poder dels turcs.
- economia Domini que una persona, un grup o un país té damunt els béns i serveis de consum o damunt els factors productius.
- poder adquisitiu economia Quantitat de béns o serveis que hom pot adquirir amb una determinada quantitat de diners.
- poder alliberador economia Facultat d’alliberar deutes que les autoritats monetàries concedeixen a determinats tipus de diner.
- poder compensador economia Reacció espontània que les empreses no oligopolístiques o diversos grups fan per contrarestar els efectes de l’actuació d’aquells grups o empreses que controlen el mercat.
-
- dret administratiu i ciències polítiques Govern d’un estat.
- dret administratiu i ciències polítiques Conjunt de funcions de l’administració pública en ordre a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l’administració del benestar públic i a sostenir l’ordre públic. Poder legislatiu, executiu, judicial.
- dret administratiu i ciències polítiques Conjunt de forces d’un estat, especialment les militars.
- poder civil dret administratiu i ciències polítiques Poder.
- poder espiritual religió Autoritat religiosa o eclesiàstica que s’estén als afers exclusius de la vida religiosa i de la consciència.
- poder fàctic Institució (generalment la banca, l’exèrcit o l’Església) que per la seva importància pot influir en els afers polítics d’un país.
- poder temporal En oposició al poder espiritual, poder civil exercit per l’autoritat eclesiàstica, sobretot pels papes, sobre un territori.
-
plural
dret civil
- Capacitat jurídica per a poder actuar en nom i a favor d’una altra persona (poderdant), legalment escripturada.
- Instrument o acta en què consta aquest dret.
- per poders Dit del matrimoni en què una de les parts, o ambdues, celebren l’acte públic contractual per mitjà d’un apoderat.
- fer el seu poder Fer tots els possibles.
Vegeu també:
poder1
poder3
■
poder2
masculí Facultat que posa el subjecte en estat de fer una cosa Usar malament el poder per extensió L’imant té el poder d’atreure el ferro poder absorbent física Capacitat d’absorció poder calòric alimentació, indústries alimentàries Quantitat de calories produïdes en l’organisme per unitat de pes de cada nodriment poder calorífic termotècnia Quantitat de calor que lliura una unitat de massa o de volum, si és un gas d’un combustible en una combustió completa poder d’amargor alimentació, indústries alimentàries Mesura del tast amarg d’una substància per comparació amb unes altres, feta per…
■
poder3
adverbi popularment Potser Vegeu també poder 1 poder 2
■
poderdant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poderdant</title>
Accessory
Etimologia: de poder2 i dar
Body
masculí i femení dret Persona que dona poder a una altra (apoderat) perquè la representi en judici o fora d’ell.
■
poderdant
masculí i femení dret Persona que dona poder a una altra apoderat perquè la representi en judici o fora d’ell
■
poderejant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poderejant</title>
Accessory
Etimologia: de poderejar
Body
adjectiu Que podereja.
■
poderejant
adjectiu Que podereja
■
poderejar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poderejar</title>
Accessory
Etimologia: de poder1 1a font: s. XIV, Llull
Body
verb
intransitiu Tenir un poder més o menys gran.
■
poderejar
verb intransitiu Tenir un poder més o menys gran
■
poderós
| poderosa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poderós</title>
Accessory
Etimologia: de poder1 1a font: 1067
Body
-
adjectiu
- Que té poder, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat.
- ésser poderós de (una cosa) Poder-la. Ell era poderós de facilitar-nos aquell manlleu.
■
poderós
| poderosa
adjectiu Que té poder, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat ésser poderós de una cosa Poder-la Ell era poderós de facilitar-nos aquell manlleu
■
poderosament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poderosament</title>
Accessory
Etimologia: de poderós 1a font: s. XIII, Desclot
Body
adverbi Amb poder, amb força, d’una manera poderosa.
■
poderosament
adverbi Amb poder, amb força, d’una manera poderosa