Es mostren 88939 resultats

■ polari-

■ polari-

Forma prefixada del mot polar Ex polarímetre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polarímetre

■ polarímetre

masculí òptica i química analítica Instrument per a mesurar la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada en travessar un medi òpticament actiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polarimetria

■ polarimetria

femení química analítica Mesura de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada quan aquesta travessa un medi que conté una substància òpticament activa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polariscopi

■ polariscopi

masculí òptica Instrument que permet d’observar l’estat de polarització d’una radiació lluminosa i d’estudiar les propietats de la llum polaritzada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polaritat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polaritat</title>

Etimologia: de polar
    femení
    1. biologia Propietat de les membranes cel·lulars, cèl·lules, òrgans i éssers vius d’orientar una part de llur activitat en un sentit, o de presentar dos o més pols oposats de significació fisiològica i morfològica diferents.
    2. embriologia Distribució polar de substàncies cel·lulars a l’oòcit en desenrotllament avançat, i posteriorment a l’ou, a la blàstula i a l’embrió.
  2. electricitat Propietat que permet de distingir el pol positiu del negatiu i de comparar el potencial d’un punt amb el dels pols.
  3. química física Propietat d’un enllaç, un àtom, una molècula, per la qual existeix una separació estable de les càrregues positives i negatives.

■ polaritat

femení biologia Propietat de les membranes cellulars, cèllules, òrgans i éssers vius d’orientar una part de llur activitat en un sentit, o de presentar dos o més pols oposats de significació fisiològica i morfològica diferents embriologia Distribució polar de substàncies cellulars a l’oòcit en desenrotllament avançat, i posteriorment a l’ou, a la blàstula i a l’embrió electricitat Propietat que permet de distingir el pol positiu del negatiu i de comparar el potencial d’un punt amb el dels pols química física Propietat d’un enllaç, un àtom, una molècula, per la qual existeix una separació…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polaritzabilitat

■ polaritzabilitat

femení química Tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l’ió lliure, a conseqüència d’atraccions o repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic física Capacitat d’un medi de polaritzar una radiació electromagnètica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polaritzable

■ polaritzable

adjectiu Susceptible de polarització
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polarització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polarització</title>

Partició sil·làbica: po_la_rit_za_ci_ó
Etimologia: de polaritzar
    femení
    1. Acció de polaritzar o polaritzar-se;
    2. l’efecte.
    3. física Condició d’una radiació lluminosa (o, en general, electromagnètica) el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació.
  2. electricitat
    1. Tipus de corrent consistent en el moviment de càrregues en un dielèctric situat en un camp elèctric.
    2. polarització dielèctrica Modificació, de caràcter vectorial, que experimenta un dielèctric sotmès a la influència d’un camp elèctric.
    3. polarització d’un elèctrode Disminució d’un valor absolut del potencial d’un elèctrode en adherir-se a la seva superfície ions del mateix signe que ell.
    4. polarització elèctrica En un medi dielèctric neutre, fenomen que provoca la separació de les càrregues elèctriques positives i negatives que el componen.
    5. vector polarització (o simplement polarització) Vector P que equival al moment dipolar per unitat de volum que apareix en cadascun dels punts d’un dielèctric sotmès a un camp elèctric E.
  3. electroacústica En els sistemes d’enregistrament magnètic, superposició d’un camp magnètic addicional al creat pel senyal a enregistrar, a fi d’aconseguir una linealitat acceptable en el funcionament.
  4. electrònica En un dispositiu electrònic, tensió o corrent que, aplicat a l’elèctrode de control, determina el punt de funcionament sobre la corba característica.
  5. electroquímica Fenomen que provoca que, en un electròlit, la tensió d’un elèctrode o d’un element galvànic sigui diferent quan hi ha pas de corrent o quan aquest és nul.
  6. òptica
    1. En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E que caracteritza les ones que formen la radiació.
    2. polarització rotatòria Gir del pla de polarització d’un feix de llum polaritzada, provocat en travessar una substància dita òpticament activa.
  7. polarització dels fotons mecànica quàntica Estat de spin dels fotons.
  8. polarització de membrana fisiologia Desigual distribució d’ions de sodi i de potassi al líquid extracel·lular i al citoplasma, que provoca una diferència de potencial elèctric a la membrana de la cèl·lula.
  9. polarització magnètica magnetisme Magnitud vectorial Pmpròpia d’un camp magnètic en una substància de permeabilitat relativa μr.
  10. polarització nuclear física atòmica Orientació dels spins o dels moments angulars totals dels nuclis dels àtoms.

■ polarització

femení Acció de polaritzar o polaritzar-se l’efecte física Condició d’una radiació lluminosa o, en general, electromagnètica el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació electricitat Tipus de corrent consistent en el moviment de càrregues en un dielèctric situat en un camp elèctric polarització dielèctrica Modificació, de caràcter vectorial, que experimenta un dielèctric sotmès a la influència d’un camp elèctric polarització d’un elèctrode Disminució d’un valor absolut del potencial d’un elèctrode en adherir-se a la seva superfície ions del mateix signe que ell…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polaritzador
| polaritzadora

■ polaritzador
| polaritzadora

adjectiu Que polaritza masculí òptica En un polarímetre, prisma de Nicol o altre sistema òptic que produeix llum polaritzada i l’envia a l’analitzador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polaritzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polaritzar</title>

Etimologia: de polar
    verb
  1. transitiu Donar polaritat a un cos.
    1. transitiu Produir la polarització.
    2. pronominal Esdevenir-se una polarització.
  3. transitiu Sotmetre a polarització.
  4. figuradament
    1. transitiu Fer convergir en una les diverses forces o activitats. Polaritzar esforços.
    2. transitiu Atreure l’atenció. Polaritzar les mirades.
    3. pronominal Tot es polaritzà en aquella decisió.

■ polaritzar

verb transitiu Donar polaritat a un cos transitiu Produir la polarització pronominal Esdevenir-se una polarització transitiu Sotmetre a polarització figuradament transitiu Fer convergir en una les diverses forces o activitats Polaritzar esforços transitiu Atreure l’atenció Polaritzar les mirades pronominal Tot es polaritzà en aquella decisió
Informació complementària
Traducció