Es mostren 88940 resultats

■ policarbonat

■ policarbonat

masculí química orgànica Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups carbonat —O—CO—O— repetits regularment al llarg de la cadena principal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ policarpel·lar

■ policarpel·lar

adjectiu botànica Pluricarpellar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ policàrpic
| policàrpica

■ policàrpic
| policàrpica

adjectiu botànica Dit de les plantes que floreixen i fructifiquen diverses vegades Pluricarpellar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

policàrpiques

policàrpiques

femení botànica plural Grup de dicotiledònies dialipètales que comprèn els ordres de les magnolials i de les ranals singular Planta del grup de les policàrpiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ policèfal
| policèfala

■ policèfal
| policèfala

adjectiu Que té molts caps botànica Que té molts capítols
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ policia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">policia</title>

Partició sil·làbica: po_li_ci_a
Etimologia: del ll. politīa, i aquest, del gr. politeía ‘organització política, govern’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. femení dret administratiu
    1. Organització i reglamentació internes d’un estat, d’una col·lectivitat.
    2. especialment Reglaments establerts per al manteniment de l’ordre i la seguretat pública.
  2. femení
    1. dret administratiu i ciències militars Cos o força que vetlla pel compliment d’aquests reglaments.
    2. policia judicial dret processal Cos de funcionaris públics, militars i administratius, al servei del jutge i del ministeri fiscal.
    3. policia secreta Policia que no porta uniforme.
  3. masculí i femení Agent de policia. Un policia molt atent.

■ policia

femení dret administratiu Organització i reglamentació internes d’un estat, d’una collectivitat especialment Reglaments establerts per al manteniment de l’ordre i la seguretat pública femení dret administratiu i ciències militars Cos o força que vetlla pel compliment d’aquests reglaments policia judicial dret processal Cos de funcionaris públics, militars i administratius, al servei del jutge i del ministeri fiscal policia secreta Policia que no porta uniforme masculí i femení Agent de policia Un policia molt atent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ policíac
| policíaca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">policíac</title>

Partició sil·làbica: po_li_cí_ac
Etimologia: de policia
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la policia, usat sovint pejorativament amb relació a l’exercici d’una autoritat prepotent i repressiva. Estat policíac. Mesures policíaques.
  2. cinema policíac cinematografia Tendència del cinema que combina l’acció i la intriga, que resta al descobert en el procés final.
  3. literatura policíaca literatura Subgènere literari basat en la investigació i repressió d’actes criminals per part de les forces policíaques, per l’acció d’investigadors privats.

■ policíac
| policíaca

adjectiu Relatiu o pertanyent a la policia, usat sovint pejorativament amb relació a l’exercici d’una autoritat prepotent i repressiva Estat policíac Mesures policíaques cinema policíac cinematografia Tendència del cinema que combina l’acció i la intriga, que resta al descobert en el procés final literatura policíaca literatura Subgènere literari basat en la investigació i repressió d’actes criminals per part de les forces policíaques, per l’acció d’investigadors privats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ policial

■ policial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la policia Dependències policials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ policíclic
| policíclica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">policíclic</title>

Etimologia: de poli- i cíclic
    adjectiu
  1. Que consta de diversos cicles.
  2. botànica Dit de la flor amb més de cinc verticils florals.
  3. química Dit de les molècules o dels ions l’estructura dels quals conté dos o més anells.
  4. sistema policíclic electrotècnia Sistema format per corrents de freqüència diferent, que se superposen.

■ policíclic
| policíclica

adjectiu Que consta de diversos cicles botànica Dit de la flor amb més de cinc verticils florals química Dit de les molècules o dels ions l’estructura dels quals conté dos o més anells sistema policíclic electrotècnia Sistema format per corrents de freqüència diferent, que se superposen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ policitèmia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">policitèmia</title>

Partició sil·làbica: po_li_ci_tè_mi_a
    femení patologia
  1. Poliglobúlia, hiperglobúlia.
  2. policitèmia essencial Quadre crònic senil caracteritzat per un augment del nombre d’eritròcits, de leucòcits i de plaquetes, amb esplenomegàlia i coloració vermellosa de la cara.

■ policitèmia

femení patologia Poliglobúlia, hiperglobúlia policitèmia essencial Quadre crònic senil caracteritzat per un augment del nombre d’eritròcits, de leucòcits i de plaquetes, amb esplenomegàlia i coloració vermellosa de la cara