Es mostren 88940 resultats

■ polígam
| polígama


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polígam</title>

Etimologia: de poli- i -gam
    1. adjectiu i masculí i femení etnologia Que practica la poligàmia.
    2. adjectiu zoologia Dit del mascle que posseeix diferents femelles, i de l’espècie a què pertany.
  2. adjectiu botànica
    1. Dit de la planta que presenta flors unisexuals i flors hermafrodites.
    2. per extensió Dit de les flors d’una planta polígama.

■ polígam
| polígama

adjectiu i masculí i femení etnologia Que practica la poligàmia adjectiu zoologia Dit del mascle que posseeix diferents femelles, i de l’espècie a què pertany adjectiu botànica Dit de la planta que presenta flors unisexuals i flors hermafrodites per extensió Dit de les flors d’una planta polígama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poligàmia

■ poligàmia

femení Qualitat de polígam etnologia Unió matrimonial d’un individu amb dos o més individus de l’altre sexe impròpiament Poligínia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poligàmic
| poligàmica

■ poligàmic
| poligàmica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la poligàmia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

poligèn

poligèn

masculí genètica Grup de gens que actuen sobre un mateix caràcter quantitatiu i en un mateix sentit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poligènesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poligènesi</title>

Etimologia: de poli- i -gènesi
    femení
  1. Pluralitat d’origen.
  2. genètica Intervenció de diversos factors en la formació d’un caràcter.
  3. lingüística Fenomen segons el qual dos fets lingüístics coincideixen en dues àrees separades, sense que hi hagi entre aquells una relació genètica.

■ poligènesi

femení Pluralitat d’origen genètica Intervenció de diversos factors en la formació d’un caràcter lingüística Fenomen segons el qual dos fets lingüístics coincideixen en dues àrees separades, sense que hi hagi entre aquells una relació genètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poligenètic
| poligenètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poligenètic</title>

Etimologia: de poli- i -genètic
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la poligènesi.
  2. antropologia Dit d’allò que, segons el poligenisme, no arrenca d’un origen únic, sinó que té diversos orígens genètics.
  3. química Dit del colorant que tenyeix de diferents colors segons el mordent de què hom faci ús.

■ poligenètic
| poligenètica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la poligènesi antropologia Dit d’allò que, segons el poligenisme, no arrenca d’un origen únic, sinó que té diversos orígens genètics química Dit del colorant que tenyeix de diferents colors segons el mordent de què hom faci ús
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

poligènic
| poligènica


<title type="display">poligènic</title>

    adjectiu
  1. genètica Relatiu o pertanyent als poligens.
  2. petrografia
    1. Dit de l’enclavament format per l’acció del magma o de les seves emanacions volàtils sobre un altre tipus d’enclavament.
    2. Dit de la roca clàstica (conglomerat) integrada per elements de tipus i procedència diferents.

poligènic
| poligènica

adjectiu genètica Relatiu o pertanyent als poligens petrografia Dit de l’enclavament format per l’acció del magma o de les seves emanacions volàtils sobre un altre tipus d’enclavament Dit de la roca clàstica conglomerat integrada per elements de tipus i procedència diferents
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poligenisme

■ poligenisme

masculí antropologia Doctrina que admet una diversitat d’individus, independents entre ells, com a orígens de l’espècie humana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poligenista

■ poligenista

adjectiu Relatiu o pertanyent al poligenisme masculí i femení Seguidor del poligenisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poligin
| polígina

■ poligin
| polígina

adjectiu botànica Que té molts pistils etnologia Que practica la poligínia