Es mostren 88940 resultats

poligínia

poligínia

Traducció

poliglobúlia

poliglobúlia

poliglot
| poliglota

poliglot
| poliglota

poliglotisme

poliglotisme

polígnat
| polígnata


<title type="display">polígnat</title>

Body
    adjectiu i masculí patologia
  1. Dit del monstre caracteritzat per la presència d’apèndixs en el maxil·lar inferior, que tenen l’aspecte de maxil·lars supernumeraris.
  2. Dit del monstre bessó en què el paràsit és implantat en el maxil·lar de l’antòcit.

polígnat
| polígnata

polígon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polígon</title>

Accessory
Etimologia: de poli- i -gon
Body
    masculí
  1. geometria
    1. Figura plana i tancada formada pels segments P1P2, P2P3, ..., Pn-1Pn, i PnP1, que són anomenats costats del polígon, essent els punts P1, P2, ..., Pn, amb n ≥ 3, els anomenats vèrtexs del polígon.
    2. polígon esfèric Porció de la superfície d’una esfera que és limitada per arcs de cercles màxims.
    3. polígon guerxo Figura tancada, limitada per segments de recta tots els quals no són en un mateix pla.
  2. física
    1. polígon de forces Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol.
    2. polígon de sustentació Polígon convex, el menor que cobreix o envolta el conjunt de punts pels quals un cos recolza en un pla.
    3. polígon funicular Construcció gràfica usada en estàtica per a trobar la recta d’aplicació de la resultant d’un sistema de forces.
    1. urbanisme Superfície de sòl delimitada que un municipi o l’administració destina a un ús determinat (industrial, residencial, comercial, etc.) d’acord amb els plans urbanístics aprovats. Polígon residencial.
    2. polígon de tir organització militar Camp dotat d’instal·lacions adients per tal que els artillers puguin exercitar-se en l’execució, observació i maniobra del foc de les peces.
    3. polígon industrial indústria i urbanisme Nucli de creixement industrial que respon a una localització específica de les indústries.

polígon

poligonàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poligonàcies</title>

Accessory
Partició sil·làbica: po_li_go_nà_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de poligonals, integrada per plantes herbàcies, de fulles simples i enteres, flors poc vistoses hermafrodites o unisexuals i fruits en núcula.
  2. singular Planta de la família de les poligonàcies.

poligonàcies

poligonació

poligonació

poligonal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poligonal</title>

Accessory
Etimologia: de polígon
Body
  1. geometria
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un polígon o als polígons.
    2. adjectiu Que té forma de polígon.
    3. adjectiu Dit de la figura que és un polígon o del políedre una secció transversal del qual és un polígon.
    4. femení Línia poligonal.
  2. adjectiu electrotècnia Dit de la connexió en sèrie dels enrotllaments, circuits, etc., d’un sistema polifàsic de manera que formi un circuit tancat en forma de polígon.
  3. topografia
    1. aixecament poligonal Aixecament efectuat pels topògrafs seguint en el terreny una línia poligonal o trencada.
    2. poligonal oberta Itinerari en el qual els punts inicial i final no coincideixen.

poligonal

poligonals


<title type="display">poligonals</title>

Body
    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que comprèn només la família de les poligonàcies.
  2. singular Planta de l’ordre de les poligonals.

poligonals