Es mostren 88939 resultats

■ poliglobúlia

■ poliglobúlia

femení patologia Hiperglobúlia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poliglot
| poliglota

■ poliglot
| poliglota

adjectiu Escrit en diferents llengües dit, sobretot, de les edicions de la Bíblia en diferents llengües Bíblia poliglota o simplement poliglota masculí i femení Persona que parla diferents llengües
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poliglotisme

■ poliglotisme

masculí Condició de poliglot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

polígnat
| polígnata


<title type="display">polígnat</title>

    adjectiu i masculí patologia
  1. Dit del monstre caracteritzat per la presència d’apèndixs en el maxil·lar inferior, que tenen l’aspecte de maxil·lars supernumeraris.
  2. Dit del monstre bessó en què el paràsit és implantat en el maxil·lar de l’antòcit.

polígnat
| polígnata

adjectiu i masculí patologia Dit del monstre caracteritzat per la presència d’apèndixs en el maxillar inferior, que tenen l’aspecte de maxillars supernumeraris Dit del monstre bessó en què el paràsit és implantat en el maxillar de l’antòcit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polígon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polígon</title>

Etimologia: de poli- i -gon
    masculí
  1. geometria
    1. Figura plana i tancada formada pels segments P1P2, P2P3, ..., Pn-1Pn, i PnP1, que són anomenats costats del polígon, essent els punts P1, P2, ..., Pn, amb n ≥ 3, els anomenats vèrtexs del polígon.
    2. polígon esfèric Porció de la superfície d’una esfera que és limitada per arcs de cercles màxims.
    3. polígon guerxo Figura tancada, limitada per segments de recta tots els quals no són en un mateix pla.
  2. física
    1. polígon de forces Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol.
    2. polígon de sustentació Polígon convex, el menor que cobreix o envolta el conjunt de punts pels quals un cos recolza en un pla.
    3. polígon funicular Construcció gràfica usada en estàtica per a trobar la recta d’aplicació de la resultant d’un sistema de forces.
    1. urbanisme Superfície de sòl delimitada que un municipi o l’administració destina a un ús determinat (industrial, residencial, comercial, etc.) d’acord amb els plans urbanístics aprovats. Polígon residencial.
    2. polígon de tir organització militar Camp dotat d’instal·lacions adients per tal que els artillers puguin exercitar-se en l’execució, observació i maniobra del foc de les peces.
    3. polígon industrial indústria i urbanisme Nucli de creixement industrial que respon a una localització específica de les indústries.

■ polígon

masculí geometria Figura plana i tancada formada pels segments P 1 P 2 , P 2 P 3 , , P n - 1 P n , i P n P 1 , que són anomenats costats del polígon , essent els punts P 1 , P 2 , , P n , amb n ≥ 3, els anomenats vèrtexs del polígon polígon esfèric Porció de la superfície d’una esfera que és limitada per arcs de cercles màxims polígon guerxo Figura tancada, limitada per segments de recta tots els quals no són en un mateix pla física polígon de forces Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol polígon de sustentació Polígon convex, el menor que…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poligonàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poligonàcies</title>

Partició sil·làbica: po_li_go_nà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de poligonals, integrada per plantes herbàcies, de fulles simples i enteres, flors poc vistoses hermafrodites o unisexuals i fruits en núcula.
  2. singular Planta de la família de les poligonàcies.

■ poligonàcies

femení botànica plural Família de poligonals, integrada per plantes herbàcies, de fulles simples i enteres, flors poc vistoses hermafrodites o unisexuals i fruits en núcula singular Planta de la família de les poligonàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poligonació

■ poligonació

femení topografia Tècnica emprada en l’aixecament topogràfic que consisteix a efectuar el conjunt de mesures d’un terreny segons una xarxa de polígons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poligonal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poligonal</title>

Etimologia: de polígon
  1. geometria
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un polígon o als polígons.
    2. adjectiu Que té forma de polígon.
    3. adjectiu Dit de la figura que és un polígon o del políedre una secció transversal del qual és un polígon.
    4. femení Línia poligonal.
  2. adjectiu electrotècnia Dit de la connexió en sèrie dels enrotllaments, circuits, etc., d’un sistema polifàsic de manera que formi un circuit tancat en forma de polígon.
  3. topografia
    1. aixecament poligonal Aixecament efectuat pels topògrafs seguint en el terreny una línia poligonal o trencada.
    2. poligonal oberta Itinerari en el qual els punts inicial i final no coincideixen.

■ poligonal

geometria adjectiu Relatiu o pertanyent a un polígon o als polígons adjectiu Que té forma de polígon adjectiu Dit de la figura que és un polígon o del políedre una secció transversal del qual és un polígon femení Línia poligonal adjectiu electrotècnia Dit de la connexió en sèrie dels enrotllaments, circuits, etc, d’un sistema polifàsic de manera que formi un circuit tancat en forma de polígon topografia aixecament poligonal Aixecament efectuat pels topògrafs seguint en el terreny una línia poligonal o trencada poligonal oberta Itinerari en el qual els punts inicial i final no coincideixen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

poligonals


<title type="display">poligonals</title>

    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que comprèn només la família de les poligonàcies.
  2. singular Planta de l’ordre de les poligonals.

poligonals

femení botànica plural Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que comprèn només la família de les poligonàcies singular Planta de l’ordre de les poligonals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polígraf
| polígrafa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polígraf</title>

Etimologia: de poli- i -graf
  1. masculí i femení Autor que escriu sobre matèries diverses.
  2. masculí fisiologia i psicologia Aparell emprat en psicofisiologia, equivalent al detector de mentides, que registra simultàniament diferents variables psicofisiològiques.

■ polígraf
| polígrafa

masculí i femení Autor que escriu sobre matèries diverses masculí fisiologia i psicologia Aparell emprat en psicofisiologia, equivalent al detector de mentides, que registra simultàniament diferents variables psicofisiològiques
Traducció