Es mostren 88940 resultats

poliiodur

poliiodur

masculí química Ió poliatòmic constituït per un ió iodur coordinat amb una o més molècules de iode
Gran Diccionari de la llengua catalana

poliisoprè


<title type="display">poliisoprè</title>

Partició sil·làbica: po_li_i_so_prè
masculí química orgànica Polímer constituït per unions cap-cua entre molècules d’isoprè i que té per fórmula (C5H8)n.

poliisoprè

masculí química orgànica Polímer constituït per unions cap-cua entre molècules d’isoprè i que té per fórmula C 5 H 8 n
Gran Diccionari de la llengua catalana

polimàstia

polimàstia

femení patologia Existència de més de dues mamelles en l’espècie humana
Gran Diccionari de la llengua catalana

polimastigins


<title type="display">polimastigins</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de protozous flagel·lats de la subclasse dels zooflagel·lats, que tenen quatre o més flagels, orgànuls axials i una gran complexitat citoplasmàtica.
  2. singular Protozou de l’ordre dels polimastigins.

polimastigins

masculí zoologia plural Ordre de protozous flagellats de la subclasse dels zooflagellats, que tenen quatre o més flagels, orgànuls axials i una gran complexitat citoplasmàtica singular Protozou de l’ordre dels polimastigins
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polimatia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polimatia</title>

Partició sil·làbica: po_li_ma_ti_a
Etimologia: del gr. polymathía, variant de polymátheia, íd.
    femení
  1. Multiplicitat de coneixements.
  2. Erudició pedantesca i ociosa consistent en l’acumulació de nocions nombroses i inconnexes no relacionades amb cap sistema que constitueixi un autèntic saber o cultura.

■ polimatia

femení Multiplicitat de coneixements Erudició pedantesca i ociosa consistent en l’acumulació de nocions nombroses i inconnexes no relacionades amb cap sistema que constitueixi un autèntic saber o cultura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polimàtic
| polimàtica

■ polimàtic
| polimàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la polimatia
Gran Diccionari de la llengua catalana

polimenorrea

polimenorrea

femení patologia Menorrea o menstruació anticipada, amb augment del nombre total de regles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poliment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poliment</title>

Etimologia: de polir 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció de polir;
    2. l’efecte.
  2. oficis manuals i tecnologia Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc., de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa.

■ poliment

masculí Acció de polir l’efecte oficis manuals i tecnologia Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc, de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polímer
| polímera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polímer</title>

  1. adjectiu genètica Que presenta polimeria.
  2. adjectiu botànica
    1. Integrat per diverses parts.
    2. Dit del gineceu constituït per diversos carpels.
  3. masculí química Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.

■ polímer
| polímera

adjectiu genètica Que presenta polimeria adjectiu botànica Integrat per diverses parts Dit del gineceu constituït per diversos carpels masculí química Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

polimerasa


<title type="display">polimerasa</title>

femení bioquímica Nom genèric dels enzims d’un grup que catalitzen processos d’agregació de molècules simples en polímers macromoleculars, tant de glúcids, com pròtids o àcids nucleics.

polimerasa

femení bioquímica Nom genèric dels enzims d’un grup que catalitzen processos d’agregació de molècules simples en polímers macromoleculars, tant de glúcids, com pròtids o àcids nucleics