Es mostren 88939 resultats

■ poliporals

■ poliporals

femení botànica plural Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets que comprèn diverses espècies de bolets de soca amb l’himeni en porus singular Fong de l’ordre de les poliporals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polipós
| poliposa

■ polipós
| poliposa

adjectiu patologia Que té pòlips De la natura dels pòlips Que té forma de pòlip
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poliposi

■ poliposi

femení patologia Presència de molts pòlips Poliposi intestinal
Gran Diccionari de la llengua catalana

poliprè

poliprè

masculí química orgànica Polipropilè
Gran Diccionari de la llengua catalana

polipropilè

polipropilè

masculí química orgànica i plàstics Poliolefina sintètica del propè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polipròtic
| polipròtica

■ polipròtic
| polipròtica

adjectiu química Dit de l’àcid la molècula del qual pot cedir diversos protons
Gran Diccionari de la llengua catalana

polipteriformes


<title type="display">polipteriformes</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Ordre de peixos de la subclasse dels actinopterigis, que comprèn animals d’aigua dolça, amb les aletes pectorals lobulades i la caudal heterocerca.
  2. singular Peix de l’ordre dels polipteriformes.

polipteriformes

masculí ictiologia plural Ordre de peixos de la subclasse dels actinopterigis, que comprèn animals d’aigua dolça, amb les aletes pectorals lobulades i la caudal heterocerca singular Peix de l’ordre dels polipteriformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ políptic


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">políptic</title>

Etimologia: del gr. polýptykhos, comp. de polýs ‘molt’ i ptýkhē ‘plec’
masculí art Retaule de pintura, escultura o orfebreria format per més de tres compartiments o plafons, articulats de manera que es puguin tancar sobre el plafó central.

■ políptic

masculí art Retaule de pintura, escultura o orfebreria format per més de tres compartiments o plafons, articulats de manera que es puguin tancar sobre el plafó central
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poliquets


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poliquets</title>

    masculí zoologia
  1. plural Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable dividit en tres regions (cap, tronc i pigidi), de respiració branquial i sistema nerviós ganglionar.
  2. singular Anèl·lid de la classe dels poliquets.

■ poliquets

masculí zoologia plural Classe de l’embrancament dels anèllids que inclou animals marins amb el cos de talla variable dividit en tres regions cap, tronc i pigidi, de respiració branquial i sistema nerviós ganglionar singular Anèllid de la classe dels poliquets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polir</title>

Etimologia: del ll. polīre, ‘allisar, aplanar; polir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer llisa i lluent una cosa. Polir un llistó, una rebava.
    2. oficis manuals i tecnologia Sotmetre una cosa a l’acció de poliment.
    3. màquina de polir Màquina polidora.
  2. transitiu
    1. figuradament Donar a una cosa tota la correcció, la perfecció, possibles, revisant-la acuradament, donant-li una última mà. Polir una obra literària.
    2. Llevar la rusticitat a algú, instruir-lo en el tracte civil, cortès. En aquella escola el van polir.
  3. figuradament i col·loquialment
    1. transitiu Robar. Al cafè em van polir el paraigua.
    2. pronominal Vendre’s una cosa. En poc temps es va polir totes les propietats.
    3. pronominal Gastar, malgastar. Amb qui te’ls has polits, els diners?

■ polir

verb transitiu Fer llisa i lluent una cosa Polir un llistó, una rebava oficis manuals i tecnologia Sotmetre una cosa a l’acció de poliment màquina de polir Màquina polidora transitiu figuradament Donar a una cosa tota la correcció, la perfecció, possibles, revisant-la acuradament, donant-li una última mà Polir una obra literària Llevar la rusticitat a algú, instruir-lo en el tracte civil, cortès En aquella escola el van polir figuradament i colloquialment transitiu Robar Al cafè em van polir el paraigua pronominal Vendre’s una cosa En poc temps es va polir totes les propietats pronominal…
Informació complementària
Traducció