Es mostren 88940 resultats

■ polir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polir</title>

Etimologia: del ll. polīre, ‘allisar, aplanar; polir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer llisa i lluent una cosa. Polir un llistó, una rebava.
    2. oficis manuals i tecnologia Sotmetre una cosa a l’acció de poliment.
    3. màquina de polir Màquina polidora.
  2. transitiu
    1. figuradament Donar a una cosa tota la correcció, la perfecció, possibles, revisant-la acuradament, donant-li una última mà. Polir una obra literària.
    2. Llevar la rusticitat a algú, instruir-lo en el tracte civil, cortès. En aquella escola el van polir.
  3. figuradament i col·loquialment
    1. transitiu Robar. Al cafè em van polir el paraigua.
    2. pronominal Vendre’s una cosa. En poc temps es va polir totes les propietats.
    3. pronominal Gastar, malgastar. Amb qui te’ls has polits, els diners?

■ polir

verb transitiu Fer llisa i lluent una cosa Polir un llistó, una rebava oficis manuals i tecnologia Sotmetre una cosa a l’acció de poliment màquina de polir Màquina polidora transitiu figuradament Donar a una cosa tota la correcció, la perfecció, possibles, revisant-la acuradament, donant-li una última mà Polir una obra literària Llevar la rusticitat a algú, instruir-lo en el tracte civil, cortès En aquella escola el van polir figuradament i colloquialment transitiu Robar Al cafè em van polir el paraigua pronominal Vendre’s una cosa En poc temps es va polir totes les propietats pronominal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

poliradiculitis

poliradiculitis

femení patologia Inflamació o afectació funcional de diverses arrels espinals
Gran Diccionari de la llengua catalana

poliradiculoneuritis

poliradiculoneuritis

femení patologia Poliradiculitis
Gran Diccionari de la llengua catalana

poliribosoma

poliribosoma

masculí citologia Complex format per una molècula d’ARN missatger i ribosomes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polirítmia

■ polirítmia

femení música Ús, en una composició musical, de ritmes diversos i simultanis en les diferents veus o parts
Gran Diccionari de la llengua catalana

polirrize
| polirriza


<title type="display">polirrize</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia polirize]

Etimologia: del ll. polyrrhizos, i aquest, del gr. polýrrhizos, íd.
    adjectiu
  1. Que té diverses arrels.
  2. lingüística Dit del verb que forma els seus temps a partir d’uns temes que procedeixen d’arrels diverses.

polirrize
| polirriza

adjectiu Que té diverses arrels lingüística Dit del verb que forma els seus temps a partir d’uns temes que procedeixen d’arrels diverses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polis

■ polis

femení història A la Grècia clàssica, nom que designa la ciutat estat
Gran Diccionari de la llengua catalana

polisacarasa

polisacarasa

femení bioquímica Carbohidrasa que catalitza la hidròlisi dels polisacàrids, anomenada també poliasa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polisacàrid

■ polisacàrid

masculí bioquímica Polímer format per cadenes molt llargues de monosacàrids o ramificats Són anomenats també glicans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

polisacaridasa

polisacaridasa

femení bioquímica Polisacarasa