Es mostren 88951 resultats

politènia


<title type="display">politènia</title>

Partició sil·làbica: po_li_tè_ni_a
femení genètica Endomitosi en què els cromosomes duplicats no se separen, de manera que s’originen cromosomes gegants.

politènia

femení genètica Endomitosi en què els cromosomes duplicats no se separen, de manera que s’originen cromosomes gegants
Gran Diccionari de la llengua catalana

politènic
| politènica

politènic
| politènica

adjectiu genètica Dit del tipus de cromosoma gegant que resulta d’una politènia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ politereftalat

■ politereftalat

masculí química orgànica Polièster lineal copolímer del tereftalat de metil i l’etilenglicol
Gran Diccionari de la llengua catalana

poli(tereftalat d’etilè)


<title type="display">poli(tereftalat d’etilè)</title>

masculí química orgànica i indústria tèxtil Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat del dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalitzada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.

poli(tereftalat d’etilè)

masculí química orgànica i indústria tèxtil Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat del dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalitzada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ politetrafluoroetilè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">politetrafluoroetilè</title>

Partició sil·làbica: po_li_te_tra_flu_o_ro_e_ti_lè
masculí química orgànica i plàstics Poliolefina perfluorada derivada del tetrafluoroetilè, que hom obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari. Té la fórmula (C2F4)n.

■ politetrafluoroetilè

masculí química orgànica i plàstics Poliolefina perfluorada derivada del tetrafluoroetilè, que hom obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari Té la fórmula C 2 F 4 n
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polític
| política


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polític</title>

Etimologia: del ll. politĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. politikós ‘relatiu a la ciutat, l’estat, el govern’, der. de pólis ‘ciutat’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la política. Els partits polítics. Un diari polític.
    2. Que actua amb política 2 2.
  2. masculí i femení Persona que s’ocupa professionalment dels afers públics, de la política. Era un polític excepcional.
  3. adjectiu dret Dit dels parents sobrevinguts per matrimoni, especialment el pare (sogre), la mare (sogra), el fill (gendre) o la filla (nora).
  4. masculí història Nom donat a cadascun dels membres del “partit dels polítics” o “grup dels malcontents”, organitzat a França després de la Nit de Sant Bartomeu (segle XVI).

■ polític
| política

adjectiu Relatiu o pertanyent a la política Els partits polítics Un diari polític Que actua amb política 2 2 masculí i femení Persona que s’ocupa professionalment dels afers públics, de la política Era un polític excepcional adjectiu dret Dit dels parents sobrevinguts per matrimoni, especialment el pare sogre , la mare sogra , el fill gendre o la filla nora masculí història Nom donat a cadascun dels membres del “partit dels polítics” o “grup dels malcontents”, organitzat a França després de la Nit de Sant Bartomeu segle XVI
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ política


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">política</title>

    femení
  1. ciències polítiques Conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics.
    1. Manera d’actuar, de conduir un afer. Segueix una política errònia en l’empresa.
    2. Habilitat en el tracte amb les persones. Tens poca política.
  3. política econòmica ciències polítiques i economia Acció pública exercida sobre l’economia per assolir, servint-se de determinats mitjans, uns objectius que poden ésser de molt diversa mena.

■ política

femení ciències polítiques Conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics Manera d’actuar, de conduir un afer Segueix una política errònia en l’empresa Habilitat en el tracte amb les persones Tens poca política política econòmica ciències polítiques i economia Acció pública exercida sobre l’economia per assolir, servint-se de determinats mitjans, uns objectius que poden ésser de molt diversa mena
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ políticament

■ políticament

adverbi D’una manera política Actuar políticament En l’aspecte polític, amb relació a la política S’ha enfonsat políticament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ politicastre
| politicastra

■ politicastre
| politicastra

masculí i femení despectivament Mal polític
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ politico-

■ politico-

Forma prefixada del mot polític Ex politicologia, politicoeconòmic