Es mostren 88940 resultats

■ pol·linitzar

■ pol·linitzar

verb transitiu i pronominal botànica Efectuar la pollinització
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pol·linosi

pol·linosi

femení patologia Reacció allèrgica del cos deguda al pollen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pollís

■ pollís

masculí plural pollissos botànica i agricultura Rebrot perjudicial que surt a la soca o a una branca vella d’un arbre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pollós
| pollosa

■ pollós
| pollosa

adjectiu Que té molts polls paràsits figuradament Dit d’una persona mancada de netedat, bruta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pol·lució

■ pol·lució

femení Acció de polluir l’efecte ecologia Contaminació fisiologia animal Emissió d’esperma sense coit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pol·lucita

■ pol·lucita

femení mineralogia Tectosilicat de cesi i sodi, amb impureses de rubidi, potassi, talli i titani, que cristallitza en el sistema cúbic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pol·luent

■ pol·luent

adjectiu Que pollueix adjectiu i masculí ecologia Dit de la substància, la radiació, l’agent, etc, que altera adversament el medi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pol·luir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pol·luir</title>

Partició sil·làbica: pol_lu_ir
Etimologia: del ll. polluĕre ‘mullar embrutant; profanar’, de la mateixa arrel de lutum ‘llot’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb transitiu
  1. Embrutar, contaminar, físicament o moralment. Pol·luir l’aire, les aigües subterrànies. Pol·luir el bon nom d’una institució.
  2. especialment ecologia Fer perdre qualitat (a un entorn) per causes diverses d’origen extern al mateix entorn; contaminar. El fum dels cotxes pol·lueix el medi ambient.

■ pol·luir

verb transitiu Embrutar, contaminar, físicament o moralment Polluir l’aire, les aigües subterrànies Polluir el bon nom d’una institució especialment ecologia Fer perdre qualitat a un entorn per causes diverses d’origen extern al mateix entorn contaminar El fum dels cotxes pollueix el medi ambient
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polo1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polo</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’angl. polo (1872), manlleu del balti (llengua índia del Caixmir) polo ‘bola’, emparentat amb el tibetà pulu; el joc és una variant d’un de practicat antigament pels perses i en honor entre l’aristocràcia xinesa abans d’arribar a l’Índia
    masculí
  1. esports Joc que hom practica muntat a cavall i consistent a fer entrar la pilota en una porta formada per dos muntants, en impulsar-la amb una maça de mànec més o menys llarg.
  2. indumentària Samarreta de punt, amb mànigues o mitges mànigues i amb coll camiser que, a vegades, es pot tancar amb cremallera o amb dos o tres botons.



    3. Vegeu també:
    polo2

■ polo1

masculí esports Joc que hom practica muntat a cavall i consistent a fer entrar la pilota en una porta formada per dos muntants, en impulsar-la amb una maça de mànec més o menys llarg indumentària Samarreta de punt, amb mànigues o mitges mànigues i amb coll camiser que, a vegades, es pot tancar amb cremallera o amb dos o tres botons Vegeu també polo 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

polo2

polo2

masculí alimentació, indústries alimentàries Gelat de pal elaborat amb aigua gelada amb essència de fruita Un polo de taronja Vegeu també polo 1
Traducció