Es mostren 88940 resultats

poloidal


<title type="display">poloidal</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia poloïdal]

Partició sil·làbica: po_loi_dal
adjectiu física Dit d’un camp magnètic, situat sobre la superfície d’un tor, tal que les línies de camp són en els plans que passen per l’eix de revolució del tor.

poloidal

adjectiu física Dit d’un camp magnètic, situat sobre la superfície d’un tor, tal que les línies de camp són en els plans que passen per l’eix de revolució del tor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polonès
| polonesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polonès</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Polònia (estat d’Europa) o del polonès (llengua).
  2. femení dansa Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu.
  3. femení indumentària Peça de vestir femenina, consistent en un petit gavany cenyit de la cintura i guarnit de pells.
  4. femení indústria tèxtil Teixit assarjat amb ordit de seda i trama de cotó, que és tenyit de tots els colors i és emprat per a folres de vestits.
  5. masculí lingüística Llengua eslava de la branca occidental, parlada pels polonesos.

■ polonès
| polonesa

adjectiu i masculí i femení De Polònia estat d’Europa o del polonès llengua femení dansa Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu femení indumentària Peça de vestir femenina, consistent en un petit gavany cenyit de la cintura i guarnit de pells femení indústria tèxtil Teixit assarjat amb ordit de seda i trama de cotó, que és tenyit de tots els colors i és emprat per a folres de vestits masculí lingüística Llengua eslava de la branca occidental, parlada pels polonesos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poloni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poloni</title>

Etimologia: del ll. científic polonium, der. de Polònia, país d’origen de Marie Curie, que aïllà l’element el 1898 amb l’ajut del seu marit
masculí [símbol Po] química inorgànica Element de nombre atòmic 84 pertanyent al grup VI A de la taula periòdica i de pes atòmic de 210,05.

■ poloni

masculí símbol Po química inorgànica Element de nombre atòmic 84 pertanyent al grup VI A de la taula periòdica i de pes atòmic de 210,05
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

polopí
| polopina

polopí
| polopina

adjectiu i masculí i femení De Polop Marina Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polp

■ polp

masculí zoologia Pop
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polpa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polpa</title>

Etimologia: del ll. pulpa, íd. 1a font: 1275
    femení
  1. anatomia animal Part carnosa o molsuda d’un òrgan o d’una part del cos, com, per exemple, la polpa dentària, la del dit, etc.
  2. botànica Part carnosa dels fruits o altres òrgans vegetals.

■ polpa

femení anatomia animal Part carnosa o molsuda d’un òrgan o d’una part del cos, com, per exemple, la polpa dentària, la del dit , etc botànica Part carnosa dels fruits o altres òrgans vegetals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

polpació


<title type="display">polpació</title>

Partició sil·làbica: pol_pa_ci_ó
Etimologia: de polpar
femení agricultura Desintegració mecànica de les parts toves dels vegetals, fins a reduir-les a l’estat de polpa.

polpació

femení agricultura Desintegració mecànica de les parts toves dels vegetals, fins a reduir-les a l’estat de polpa
Gran Diccionari de la llengua catalana

polpar

polpar

verb transitiu agricultura Reduir a l’estat de polpa un vegetal
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

polpeta

polpeta

femení gastronomia Filet de carn o de peix enrotllat i farcit
Gran Diccionari de la llengua catalana

polpetó

polpetó

masculí gastronomia Massa de carn picada i altres ingredients, de forma allargada, que hom talla un cop condimentada i rostida