Es mostren 88951 resultats

■ polvoritzador
| polvoritzadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polvoritzador</title>

Etimologia: de polvoritzar
  1. adjectiu tecnologia Que polvoritza o serveix per a polvoritzar.
  2. masculí
    1. física Aparell, basat en l’efecte de Venturi, que polvoritza líquids.
    2. tecnologia Aparell, dispositiu, etc., que permet de projectar, injectar, descarregar, etc., una substància líquida en forma de gotes molt petites.
    3. arts gràfiques Dispositiu que en algunes màquines d’imprimir polvoritza un líquid o un sòlid, mitjançant aire comprimit, damunt els fulls impresos, per tal d’assecar-ne la tinta més ràpidament.
    4. tecnologia Nom genèric que hom dona a diversos aparells o màquines que redueixen a pólvores diverses matèries sòlides dures.
  3. femení agricultura Màquina emprada per a fumigar camps, plantes, etc.

■ polvoritzador
| polvoritzadora

adjectiu tecnologia Que polvoritza o serveix per a polvoritzar masculí física Aparell, basat en l’efecte de Venturi, que polvoritza líquids tecnologia Aparell, dispositiu, etc, que permet de projectar, injectar, descarregar, etc, una substància líquida en forma de gotes molt petites arts gràfiques Dispositiu que en algunes màquines d’imprimir polvoritza un líquid o un sòlid, mitjançant aire comprimit, damunt els fulls impresos, per tal d’assecar-ne la tinta més ràpidament tecnologia Nom genèric que hom dona a diversos aparells o màquines que redueixen a pólvores diverses matèries sòlides…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polvoritzar

■ polvoritzar

verb transitiu Reduir un sòlid a pols o pólvores Polvoritzar una pedra, reduir-la a miques Reduir un líquid a gotes molt petites Aquest accessori polvoritza la colònia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polvoró

■ polvoró

masculí pastisseria Pastís petit elaborat amb farina, llard o mantega i sucre, que es desfà en pols en mossegar-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polzada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polzada</title>

Etimologia: de polze 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
  1. metrologia
    1. Mesura de longitud que correspon aproximadament a l’amplada del dit polze.
    2. [símbol in] Unitat anglosaxona de longitud equivalent a 25,4 mm, igual a 1/36 de la iarda o 1/12 del peu.
    3. Antiga mesura catalana de longitud que valia 1/12 del peu.
  2. Cop donat amb el polze.

■ polzada

femení metrologia Mesura de longitud que correspon aproximadament a l’amplada del dit polze símbol in Unitat anglosaxona de longitud equivalent a 25,4 mm, igual a 1/36 de la iarda o 1/12 del peu Antiga mesura catalana de longitud que valia 1/12 del peu Cop donat amb el polze
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polze

■ polze

masculí anatomia animal El dit primer i gros de la mà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polzejar

■ polzejar

verb intransitiu Fer força amb el polze
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pom</title>

Etimologia: del ll. pōmum ‘fruit de qualsevol arbre o planta’, que en cat. ant. tingué també el mateix sentit i després, per semblança de forma, designà coses més o menys arrodonides (pom de flors) o usades com a agafador (pom de la porta, pom de l’espasa) 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Peça esfèrica o arrodonida posada com a ornament a l’acabament d’un barrot o d’un element vertical d’una barana, d’un moble, etc., o que en una porta, en un calaix, etc., serveix d’agafador.
    2. pom d’una espasa Extrem rodonenc de la guarnició.
  2. Flascó petit, de forma rodonenca. Un pom d’essència de roses.
    1. Ram petit de flors, d’herbes oloroses. Un pom de clavells.
    2. Manat, feix petit, de cintes, de plomes, etc.
  4. botànica Fruit complex en la formació del qual intervenen els carpels i el receptacle.
  5. història Bola d’or (anomenada també món o globus) portada pels reis a la mà com a emblema del poder suprem.
  6. pom de dalt folklore Part del castell integrada pel pis de dosos, el pis d’aixecador i el pis d’enxaneta.

■ pom

masculí Peça esfèrica o arrodonida posada com a ornament a l’acabament d’un barrot o d’un element vertical d’una barana, d’un moble, etc, o que en una porta, en un calaix, etc, serveix d’agafador pom d’una espasa Extrem rodonenc de la guarnició Flascó petit, de forma rodonenca Un pom d’essència de roses Ram petit de flors, d’herbes oloroses Un pom de clavells Manat, feix petit, de cintes, de plomes, etc botànica Fruit complex en la formació del qual intervenen els carpels i el receptacle història Bola d’or anomenada també món o globus portada pels reis a la mà com a emblema del poder suprem…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poma</title>

Etimologia: del ll. poma, neutre pl. de pomum ‘fruit’, aplicat ja des de molt aviat al fruit de la pomera 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. agricultura Fruit carnós i complex de la pomera.
    2. guardar-se una poma per a la set figuradament No despendre, no consumir, etc., totalment una cosa prevenint una eventual necessitat futura.
    3. mantega de poma alimentació, indústries alimentàries Producte fosc obtingut en bullir poma fins a consistència espessa.
  2. poma de la discòrdia
    1. mitologia Poma d’or que Paris atorgà a Venus i que provocà l’enemistat d’Atena i d’Hera.
    2. figuradament Allò que és causa de contesa i de discòrdia entre persones o col·lectivitats.

■ poma

femení agricultura Fruit carnós i complex de la pomera guardar-se una poma per a la set figuradament No despendre, no consumir, etc, totalment una cosa prevenint una eventual necessitat futura mantega de poma alimentació, indústries alimentàries Producte fosc obtingut en bullir poma fins a consistència espessa poma de la discòrdia mitologia Poma d’or que Paris atorgà a Venus i que provocà l’enemistat d’Atena i d’Hera figuradament Allò que és causa de contesa i de discòrdia entre persones o collectivitats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pomac


<title type="display">pomac</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als pomacs.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de Bulgària, de religió musulmana, que viu a les muntanyes del Ròdope.

pomac

adjectiu Relatiu o pertanyent als pomacs masculí i femení etnologia Individu d’un poble de Bulgària, de religió musulmana, que viu a les muntanyes del Ròdope
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pomacèntrids

■ pomacèntrids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos curt, alt i comprimit, amb el cap curt i la boca petita, l’únic representant mediterrani de la qual és la castanyoleta singular Peix de la família dels pomacèntrids