Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ apariament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apariament</title>

Partició sil·làbica: a_pa_ri_a_ment
Etimologia: de apariar

masculí

Acció d’apariar;
l’efecte.

■ apariament

masculí Acció d’apariar l’efecte

■ apariar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apariar</title>

Partició sil·làbica: a_pa_ri_ar
Etimologia: de par 1a font: s. XIV

verb

1. transitiu Ajuntar (dos, especialment mascle i femella) de manera que formin parella. Apariar l’ase i la somera.
2. pronominal Apariar-se un cavall amb una burra.
transitiu Fer un adob (en alguna cosa). Apariar unes faldilles.

■ apariar

verb transitiu Ajuntar dos, especialment mascle i femella de manera que formin parella Apariar l’ase i la somera pronominal Apariar-se un cavall amb una burra transitiu Fer un adob en alguna cosa Apariar unes faldilles

■ apariat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apariat</title>

Partició sil·làbica: a_pa_ri_at
Etimologia: de apariar

masculí poètica Grup de dos versos que rimen entre ells.

■ apariat

masculí poètica Grup de dos versos que rimen entre ells

■ aparició

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparició</title>

Partició sil·làbica: a_pa_ri_ci_ó
Etimologia: del ll. apparitio, -ōnis, íd.

femení

Acció d’aparèixer. L’aparició d’un nou astre. L’aparició de les obres completes de Verdaguer.
Esperit o ésser de l’altre món que apareix.

■ aparició

femení Acció d’aparèixer L’aparició d’un nou astre L’aparició de les obres completes de Verdaguer Esperit o ésser de l’altre món que apareix

■ aparionar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparionar</title>

Partició sil·làbica: a_pa_ri_o_nar
Etimologia: de parió

verb transitiu Arranjar (dues coses) de manera que formin parell. Aparionar uns mitjons.

■ aparionar

verb transitiu Arranjar dues coses de manera que formin parell Aparionar uns mitjons

■ aparracar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparracar</title>

Etimologia: de parrac

verb transitiu Apedaçar (la roba).

■ aparracar

verb transitiu Apedaçar la roba

■ aparrat

| aparrada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparrat</title>

Etimologia: de parra

adjectiu Formant parra, en forma de parra.

■ aparrat

| aparrada

adjectiu Formant parra, en forma de parra

■ aparroquianar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparroquianar-se</title>

Partició sil·làbica: a_par_ro_qui_a_nar-se
Etimologia: de parròquia

verb pronominal Agafar, adquirir, parròquia.

■ aparroquianar-se

verb pronominal Agafar, adquirir, parròquia

■ aparroquiar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparroquiar-se</title>

Partició sil·làbica: a_par_ro_qui_ar-se
Etimologia: de parròquia

verb

pronominal

Fer-se parroquià d’un establiment, etc.
figuradament Agafar l’habitud de concórrer en un indret. S’ha aparroquiat ací i no se’n mou.

■ aparroquiar-se

verb pronominal Fer-se parroquià d’un establiment, etc figuradament Agafar l’habitud de concórrer en un indret S’ha aparroquiat ací i no se’n mou

■ aparrussar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparrussar</title>

Etimologia: probable encreuament dels sinònims aparracar i apanyussar

verb

transitiu

dialectal

Adobar (una peça de roba) sense gaire perfecció.
Atupar fort; apallissar.

■ aparrussar

verb transitiu dialectal Adobar una peça de roba sense gaire perfecció Atupar fort apallissar