Es mostren 88939 resultats

■ ponentada

■ ponentada

femení meteorologia Vent fort de ponent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponentejar

■ ponentejar

verb intransitiu meteorologia Fer vent de ponent Tenir tendència, un vent, a bufar de ponent Aquest mestral ponenteja nàutica Navegar en direcció a ponent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponentí
| ponentina

■ ponentí
| ponentina

adjectiu De ponent 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponentol

■ ponentol

masculí meteorologia Vent fluix de ponent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pòngids

■ pòngids

masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels primats, amb molts caràcters dels homínids, amb absència de cua, tronc curt i amb un grau de cefalització elevat singular Mamífer de la família dels pòngids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pongis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pongis</title>

Etimologia: de l’angl. pongee, íd., i aquest, del xinès del nord pun-chi, variant del mandarí pun-ki ‘ofici de teixir’ o pun-cheh ‘teixit domèstic’
    masculí indústria tèxtil
  1. Roba de seda greja, teixida en cru, amb lligat de plana, originària de la Xina i del Japó, on era teixida a mà.
  2. pongis lionès Pongis teixit amb ordit de seda greja i trama de filadís, que és tenyit en peça, emprat per a roba interior, mocadors, cortines, etc.

■ pongis

masculí indústria tèxtil Roba de seda greja, teixida en cru, amb lligat de plana, originària de la Xina i del Japó, on era teixida a mà pongis lionès Pongis teixit amb ordit de seda greja i trama de filadís, que és tenyit en peça, emprat per a roba interior, mocadors, cortines, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poni</title>

Etimologia: de l’angl. pony, íd., i aquest, de l’escocès pown(e)y, potser d’una forma *poulney, procedent del fr. ant. poulenet, dimin. de poulain, del b. ll. pullāmen, -ĭnis ‘petit d’un animal’, del ll. pullus, íd.
masculí zoologia Varietat de cavall caracteritzada per la seva petita talla.

■ poni

masculí zoologia Varietat de cavall caracteritzada per la seva petita talla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poniol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poniol</title>

Partició sil·làbica: po_ni_ol
Etimologia: variant de poliol per dissimilació 1a font: c. 1925
masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Mata de la família de les labiades (Satureja fruticosa), aromàtica, de fulles ovades petites i flors blanquinoses, arranjades en verticil·lastres, i molt apreciada en medicina popular com a estomacal i digestiva.

■ poniol

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Mata de la família de les labiades Satureja fruticosa , aromàtica, de fulles ovades petites i flors blanquinoses, arranjades en verticillastres, i molt apreciada en medicina popular com a estomacal i digestiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponsètia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ponsètia</title>

Partició sil·làbica: pon_sè_ti_a
femení botànica Planta arbustiva de la família de les euforbiàcies (Euphorbia pulcherrima), de fulles lanceolades o ovatoel·líptiques, enteres o dentades, originària de Mèxic i cultivada per les seves flors vermelles o roses.

■ ponsètia

femení botànica Planta arbustiva de la família de les euforbiàcies Euphorbia pulcherrima , de fulles lanceolades o ovatoellíptiques, enteres o dentades, originària de Mèxic i cultivada per les seves flors vermelles o roses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pont


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pont</title>

Etimologia: del ll. pons, pŏntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. obres públiques Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació situada a nivell inferior.
    2. fer pont Una cosa formar un arc o arcada a una certa distància del sòl.
    3. pont de barques pontó 2.
    4. pont de campanya organització militar Pont sobre suports fixos o flotants bastit per les tropes d’enginyers o, especialment, pels pontoners per tal de facilitar el pas de les unitats.
    5. pont del diable Nom donat als Països Catalans a alguns ponts monumentals d’origen romà, la construcció dels quals s’atribueix al diable, que els hauria edificats en canvi de l’ànima de la persona encarregada de construir-los.
    6. pont internacional dret internacional Pont que serveix de comunicació entre dos estats en una zona fronterera.
    7. pont llevadís construcció i organització militar Pont utilitzat als castells i a les fortaleses per a travessar el fossat i que era aixecat per politges, cordes o cadenes.
    1. Nom de diversos objectes, peces, estructures, etc., semblants a un pont per la forma, la posició, etc.
    2. anatomia animal Porció de teixit que uneix dues parts d’un òrgan.
    3. construcció i fusteria Cadascuna de les peces en forma de pont que, fixada a la fulla d’una porta balconera o d’una finestra, sosté i deixa girar la falleba.
    4. electricitat Conjunt d’elements físics que formen un circuit tancat, alimentats elèctricament entre dos nusos diagonalment oposats i que tenen connectat un detector de corrent entre els altres dos, i que és emprat sovint com a circuit de mesura. Pont de Wheatstone.
    5. música Peça de fusta, anomenada també pontet, pròpia de certs instruments de corda, i que serveix per a mantenir alçades i separades les cordes entre elles.
    6. odontologia Pròtesi que es consolida d’una manera permanent en una o més dents.
    7. indústria tèxtil Travesser superior del teler mecànic.
    8. indústria tèxtil Dispositiu lateral que tenen algunes llançadores per tal que la trama en surti amb una tibantor regular determinada.
    9. pont continental estratigrafia Conjunt de terres que constitueixen un lligam entre dos continents i permeten les migracions d’animals terrestres d’un continent a l’altre.
    10. pont del peu anatomia animal Part còncava del centre de la planta del peu.
    11. pont de neu Unió generalment fràgil de la part superior de les esquerdes d’una glacera produïda normalment per la neu ventada.
    12. pont de Varoli anatomia animal Mesencèfal.
  3. Dia o dies entre setmana que hom sol considerar festius pel fet d’escaure’s entre dues festes. El pont de Corpus. Enguany farem cinc ponts.
  4. construcció naval
    1. Superestructura més elevada d’un vaixell, en el sentit de la mànega, en la qual hi ha el post de comandament.
    2. Construcció o passarel·la per damunt de la coberta principal, que permet la comunicació entre les diferents superestructures d’un vaixell.
    3. antigament Cadascuna de les cobertes d’una embarcació.
  5. gimnàstica Exercici gimnàstic consistent a doblegar lentament el cos cap enrere, arcant-lo talment que descansi sobre les mans i els peus.
  6. química orgànica València, àtom o cadena no ramificada que uneix dues parts diferents d’una molècula.
    1. telecomunicacions Unitat funcional que permet la interconnexió entre dues xarxes de telecomunicacions, generalment d’àrea local, amb arquitectura i protocols anàlegs.
    2. pont aeri aeronàutica Mètode de transport entre dos llocs que consisteix en un trànsit intens i ordenat d’avions entre els dos llocs.
  8. pont dels ases figuradament i col·loquialment Dificultat que es troba en alguna ciència, on s’encallen molts i es desanimen a continuar endavant.
  9. pont de senyals ferrocarrils Estructura que passa per damunt de diverses vies, i que serveix de suport a un determinat nombre de senyals.
  10. pont grua manutenció, emmagatzematge Grua pont.

■ pont

masculí obres públiques Obra de fàbrica, estructura metàllica, etc, sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle riu, barranc, etc o creuar una altra via de comunicació situada a nivell inferior fer pont Una cosa formar un arc o arcada a una certa distància del sòl pont de barques pontó 2 pont de campanya organització militar Pont sobre suports fixos o flotants bastit per les tropes d’enginyers o, especialment, pels pontoners per tal de facilitar el pas de les unitats pont del diable Nom donat als Països Catalans a alguns ponts monumentals d’origen romà, la…
Informació complementària
Traducció