Es mostren 88940 resultats

■ porrona

■ porrona

femení Porró gran, generalment de vidre verd, posat dins una cistella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ porronaire

■ porronaire

masculí i femení Persona que fa porrons o que en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ porsavant

■ porsavant

masculí heràldica Herald o oficial d’armes de tercera categoria, a les ordres del faraut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ port1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">port</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. pŏrtus ‘entrada d’un port, port’; com a ‘coll de muntanya’ der. de l’indoeuropeu per- ‘travessar’, d’on pr-tus, prtu, base del ll. portus i del germ. furdu ‘gual, fiord’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. nàutica i obres públiques
    1. Abric natural o artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.
    2. port franc dret fiscal Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana.
  2. Ciutat que té un port on les naus poden carregar i descarregar mercaderies. Tarragona és un port del Mediterrani.
  3. figuradament
    1. Refugi.
    2. arribar a port Assolir un estat de seguretat.
    3. dur (o portar) a bon port Fer arribar a un estat segur, treure de perill.
  4. informàtica Via d’entrada i de sortida de les dades en un sistema informàtic.
  5. port de muntanya Pas d’una muntanya que en comunica els dos vessants.
  6. port sec figuradament A les fronteres, lloc on hi ha instal·lada la duana.



    7. Vegeu també:
    port2
    port3

■ port1

masculí nàutica i obres públiques Abric natural o artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies port franc dret fiscal Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana Ciutat que té un port on les naus poden carregar i descarregar mercaderies Tarragona és un port del Mediterrani figuradament Refugi arribar a port Assolir un estat de seguretat dur o portar a bon port Fer arribar a un estat segur, treure de perill informàtica…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ port2

■ port2

masculí Acció de portar o traginar plural Allò que hom paga perquè sigui traginada una cosa tragins Ports deguts Ports pagats Manera de portar el cos, en caminar Vegeu també port 1 port 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ port3

■ port3

masculí botànica Hàbit Grandària i forma d’un arbre Vegeu també port 1 port 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

port-salut*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">port-salut</title>

Pronúncia: porsəlút
Etimologia: del fr. Port-du-Salut, nom d’una abadia trapenca a Entrammes, País del Loira, d’on procedeix aquest formatge
masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, de color groc palla, fina i untuosa, i sabor suau, que conté un 45% de matèries grasses.

port-salut*

masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, de color groc palla, fina i untuosa, i sabor suau, que conté un 45% de matèries grasses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ porta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">porta</title>

Etimologia: del ll. pŏrta ‘porta gran, portal de ciutat’, que acabà generalitzant-se i significant qualsevol porta, amb l’eliminació de ostium, janua ‘porta d’una casa’ i fores ‘porta d’una cambra’ 1a font: 1250
    femení
    1. [abreviatura pta.] construcció Obertura feta o deixada expressament en una paret, una reixa, una tanca, etc., des del soler fins a una altura convenient, que permet d’entrar en una casa, una cambra, un clos, etc., o sortir-ne.
    2. per analogia Obertura d’accés a un lloc. La porta d’una cova.
    3. figuradament Arribar a les portes de la mort.
    4. construcció naval Cadascuna de les obertures quadrangulars practicades als costats o a popa del buc d’una embarcació per a la ventilació, per a introduir-hi càrrega o treure’n, etc.
    5. oficis manuals Obertura d’un forn de flequer, de terrissaire, de vidrier, etc., per la qual hom enforna i desenforna i a través de la qual són efectuades les altres operacions pròpies d’un forn.
    6. pesca Part de l’almadrava que dona accés al cop i que és tapada amb una xarxa quan els peixos són dins.
    7. tecnologia Forat d’home.
    8. agafar el camí de la porta Anar-se’n d’una casa.
    9. anar per portes Anar del tot malament.
    10. fer passar la porta (a algú) Treure’l de casa.
    11. porta del perdó arquitectura i art En algunes catedrals, porta oberta a una banda lateral on els fidels podien guanyar indulgències en ingressar-hi.
    12. porta d’entrada (o simplement porta) arquitectura Accés principal d’una ciutat, d’un edifici.
    13. porta falsa Porta situada a la part del darrere o lateral d’un edifici i que no és la principal.
    14. porta santa catolicisme Porta que hi ha a les basíliques majors romanes i en alguna altra basílica de la cristiandat i que és oberta solemnement en ocasió del jubileu o any sant.
    15. porta triomfal arquitectura i art Porta aïllada monumental, de caràcter commemoratiu, en forma d’arc de triomf.
    1. construcció Peça o peces, mòbils, de matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, l’obstrueix o permet el pas per ella, en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc., o en córrer paral·lelament al mur.
    2. per analogia Peça de fusta o d’altra matèria sòlida destinada a tapar o a interceptar alguna cosa.
    3. figuradament El diner obre totes les portes.
    4. a porta oberta Dit d’una reunió, judici, debat, etc., celebrat en públic.
    5. a porta tancada (o closa) Dit d’una reunió, judici, debat, etc., celebrat en secret, amb exclusió del públic.
    6. de portes endins En privat, en la intimitat. Els problemes familiars s’han de resoldre de portes endins.
    7. quan una porta es tanca, se n’obre una altra Frase que hom diu per significar que, quan apareixen dificultats serioses, solen presentar-se també solucions favorables.
    8. tancar-se-li (a algú) totes les portes Negar-se-li tot ajut.
    9. trucar a la porta (d’algú) (o a totes les portes) Sol·licitar l’ajut d’algú, de tots.
    1. Casa o habitatge a la qual dona accés una porta. S’està a la tercera porta del carrer. Viu al segon pis, primera porta.
    2. història A l’imperi Otomà, residència i despatx de sobirans i ministres.
  4. anatomia animal
    1. sistema porta Sistema especial que es compon d’unes branques que formen un tronc que, després, es torna a dividir en branques terminals.
    2. vena porta (o simplement porta) Vena que es forma al cap del pàncrees per la unió de les venes mesentèriques superior i inferior amb l’esplènica; acaba en el fetge per mitjà de dues branques que després se subdivideixen.
  5. electrònica
    1. Elèctrode auxiliar de certs dispositius electrònics amb semiconductors destinat a controlar o disparar el dispositiu.
    2. Circuit lògic amb una o més entrades i una sortida, que únicament permet el pas del senyal cap a la sortida si es compleixen certes condicions fixades prèviament.
  6. esports Porteria. Ha xutat a porta.
  7. geografia Congost llarg entre muntanyes que permet un passatge còmode.

■ porta

femení abreviatura pta construcció Obertura feta o deixada expressament en una paret, una reixa, una tanca, etc, des del soler fins a una altura convenient, que permet d’entrar en una casa, una cambra, un clos, etc, o sortir-ne per analogia Obertura d’accés a un lloc La porta d’una cova figuradament Arribar a les portes de la mort construcció naval Cadascuna de les obertures quadrangulars practicades als costats o a popa del buc d’una embarcació per a la ventilació, per a introduir-hi càrrega o treure’n, etc oficis manuals Obertura d’un forn de flequer, de terrissaire, de vidrier, etc, per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ porta-revistes

■ porta-revistes

masculí mobiliari Petit moble auxiliar on hom guarda les revistes o els diaris
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ porta-rotlles

■ porta-rotlles

masculí Cilindre resistent usat com a estoig per a portar plans enrotllats Suport per a sostenir un rotlle de paper higiènic
Traducció