Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ portaploma

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">portaploma</title>

Etimologia: de portar i ploma¹

masculí Mànec d’una ploma d’escriure on hom fixava el tremp.

■ portaploma

masculí Mànec d’una ploma d’escriure on hom fixava el tremp

portaquerolenc

| portaquerolenca

<title type="display">portaquerolenc</title>

adjectiu i masculí i femení De Porta (Alta Cerdanya).

portaquerolenc

| portaquerolenca

adjectiu i masculí i femení De Porta Alta Cerdanya

■ portar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">portar</title>

Etimologia: del ll. portare, íd. 1a font: s. XII

verb

transitiu
1. Anar carregat amb una cosa, anar amb una cosa a sobre. Portar un feix a la mà, a l’esquena.
2. Anar amb algú al costat, al davant o al darrere, menant-lo; menar, dur. Portar els nens a l’escola.
3. Fer anar, dirigir. Portar els comptes. Tan jove i ja porta la casa.
4. Induir, fer que algú faci una cosa. Es deixà portar pel seu bon cor.
5. Anar amb un vestit o dur posada una peça d’ornament. Totes portaven arracades. Encara porten dol.
6. Anar amb un membre o una part del cos de tal o tal manera. Portava el cap embenat.
7. Tenir un objecte agafat o adherit de tal o tal manera. Sempre porta els pantalons esquinçats.
8. figuradament Tenir imposada, escrita, anotada, alguna cosa. Ho porta el diari. Ho portes escrit als ulls. Portar un nom il·lustre.
9. figuradament Anar amb certa disposició de cos o d’esperit, tenir determinats sentiments. Amb l’amor que jo et portava!
10. portar (algú) bé els anys No aparentar ésser tan vell com realment és.
11. portar de cap (una cosa) Tenir intenció de fer-la.
1. transitiu Anar carregat amb alguna cosa per deixar-la en un altre lloc o per lliurar-la a algú. Portar fruita al mercat.
2. transitiu Fer arribar una cosa en un lloc. Portar una nova.
3. transitiu figuradament M’ha portat tots aquells records a la memòria.
4. transitiu Ésser ocasió d’alguna cosa. Aquest vent portarà pluja. Aquest afer portarà raons.
5. portar a cap (o a terme) (una cosa) locució verbal Donar-hi cap, executar-la. No va poder portar a cap el seu projecte.
6. portar-ne (un, dos, tres, etc.) transitiu matemàtiques Reservar les desenes d’una suma o d’un producte per afegir-les a la suma o al producte d’ordre immediatament superior.
pronominal
1. Captenir-se. En aquella ocasió et vas portar molt bé.
2. Trobar-se en un cert estat de salut. Com us porteu, avui?
3. portar-se bé Estar en bona harmonia dues o més persones, tractar-se amb cordialitat.

verb transitiu Anar carregat amb una cosa, anar amb una cosa a sobre Portar un feix a la mà, a l’esquena Anar amb algú al costat, al davant o al darrere, menant-lo menar, dur Portar els nens a l’escola Fer anar, dirigir Portar els comptes Tan jove i ja porta la casa Induir, fer que algú faci una cosa Es deixà portar pel seu bon cor Anar amb un vestit o dur posada una peça d’ornament Totes portaven arracades Encara porten dol Anar amb un membre o una part del cos de tal o tal manera Portava el cap embenat Tenir un objecte agafat o adherit de tal o tal manera Sempre porta els pantalons…