Es mostren 88951 resultats

posella

posella

posició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">posició</title>

Accessory
Partició sil·làbica: po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. positio, -ōnis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    femení
    1. Lloc on és situat un cos, un país, etc., especialment amb relació a altres.
    2. Punt de l’Univers, de la Terra, d’un continent, etc., en què es troba un estel, un país, una ciutat, etc., especialment amb relació a altres.
    3. ciències militars Punt del terreny preparat per a instal·lar-hi metralladores, morters i en general peces d’artilleria.
    4. música Situació relativa dels sons en un acord.
    5. música Cadascuna de les situacions en què hom col·loca el dit damunt la corda, en els instruments de la família del violí.
    6. nàutica Situació.
    7. posició preferent esports En els esports de motor, posició que ocupa el pilot que ha fet el millor temps en l’entrenament, corresponent al primer lloc a la graella de sortida.
    1. Manera d’estar posada una persona o una cosa. En quina posició dorms més bé? Canviar de posició.
    2. figuradament Manera de pensar o actuar. Abans cal aclarir les diverses posicions.
    3. figuradament Conjunt de condicions en què es troba una persona o cosa dins una gradació.
    4. anatomia animal i medicina Manera de col·locar-se un malalt, espontàniament o amb una finalitat determinada.
    5. anatomia animal i medicina Varietat de presentació fetal.
    6. dansa Cadascuna de les situacions en què hom pot col·locar els braços, o bé els peus, en el ball clàssic.
    7. posició anatòmica anatomia animal i medicina Posició erecta del cos amb els palmells de les mans girats cap endavant.
    8. posició de la litotomia anatomia animal i medicina Posició ajaguda amb les cames flexionades damunt les cuixes, les cuixes en abducció i flexionades damunt la pelvis; és anomenada també posició dorsosacra.
    9. posició genupectoral anatomia animal i medicina Posició utilitzada per a certes exploracions, en la qual hom recolza el tronc damunt el pit i els genolls.
    10. posició social (o simplement posició) especialment Conjunt de condicions referents a la categoria social o econòmica. Estar en bona posició. Fer-se una bona posició.
    11. prendre posició figuradament Algú, definir la seva opinió o actitud davant un fet. Molts ciutadans van prendre posició contra la guerra.
    1. antigament Suposició, afirmació, d’una cosa.
    2. dret processal Cadascuna de les assercions breus de fets pertanyents a una causa, que una de les parts formula demanant la resposta del contrari.

posició

posicionador


<title type="display">posicionador</title>

Accessory
Partició sil·làbica: po_si_ci_o_na_dor
Etimologia: de posicionar
Body
masculí tecnologia Aparell, mecanisme o dispositiu que permet d’orientar amb facilitat i posar en la posició òptima una peça per a treballar-la, una eina per a efectuar una operació, dues peces per a soldar-les, etc.

posicionador

posicional


<title type="display">posicional</title>

Accessory
Partició sil·làbica: po_si_ci_o_nal
Etimologia: de posició
Body
adjectiu jocs d’entreteniment En el joc d’escacs modern, dit del sistema tàctic segons el qual durant la partida hom dona preferència a l’aconseguiment d’una posició de les peces, especialment les menors, que permeti en l’última fase un desenllaç victoriós.

posicional

Traducció

posicionament


<title type="display">posicionament</title>

Accessory
Partició sil·làbica: po_si_ci_o_na_ment
Body
    masculí
    1. Acció de posicionar;
    2. l’efecte.
  1. sistema de posicionament global [sigla GPS] telecomunicacions Sistema de posicionament que, per mitjà de satèl·lits, permet localitzar les coordenades terrestres i l’altura sobre el nivell del mar on es troba un receptor.

posicionament

Traducció

posicionar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">posicionar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: po_si_ci_o_nar
Etimologia: de posició
Body
    verb transitiu
  1. aeronàutica i marina, marítim Indicar, determinar, les coordenades geogràfiques (d’una aeronau, un vaixell, etc.).
  2. oficis manuals i tecnologia Posar manualment o mecànicament una peça, una eina, etc., en la posició òptima per a allò que hom vol efectuar o per a la funció que té o ha de tenir la peça, l’eina, etc.

posicionar

Informació complementària
Traducció

posidònia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">posidònia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: po_si_dò_ni_a
Body
femení botànica Gènere d’herbes perennes aquàtiques de la família de les posidoniàcies (Posidonia sp), submergides, de rizoma gruixut i fibrós, fulles dístiques, flors en espigues bracteades i fruits carnosos.

posidònia

posidoniàcies

posidoniàcies

pòsit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pòsit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. posĭtus, -a, -um, participi de ponĕre ‘posar’
Body
    masculí
  1. Substància que es diposita al fons d’un vas que conté un líquid en el qual es trobava en suspensió, solatge, sediment. Aquest vi fa molt pòsit.
  2. figuradament Aquelles lluites van deixar un pòsit d’odis i rancúnies.
    1. antigament Caixa, local o institució on hom guardava diners o productes a disposició dels socis o dipositants.
    2. pòsit marítim (o simplement pòsit) dret marítim Caixa, dipòsit o corporació constituïda per persones dedicades a activitats relacionades amb la mar, i de manera molt especial amb la pesca, eventualment subvencionada per l’administració pública.

pòsit

positiu
| positiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">positiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: po_si_tiu
Etimologia: del ll. positivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu [abreviatura pos.]
    1. Que es basa sobre quelcom de segur. D’això, encara no se’n sap res de positiu.
    2. Real, segur, que no admet dubte o discussió. Que ell hagi renunciat és positiu.
    3. Bo, favorable. La reunió ha estat molt positiva, s’ha aconseguit arribar a un acord entre les parts.
    4. Que confirma de manera definitiva quelcom que d’entrada hom suposava, amb independència de si la cosa confirmada és bona o dolenta. La prova de l’embaràs és positiva.
    5. Dit de la persona que considera abans que tot el caire pràctic, útil. Un home molt positiu, que toca de peus a terra.
    6. filosofia Que no atén sinó als fets, als resultats de l’experiència, subjecte a verificació científica (s’oposa a especulatiu, metafísic, etc.). Les ciències positives.
    7. dret i religió Dit del dret, llei, etc., promulgats, o de la religió revelada, establerta a partir d’uns llibres sagrats determinats, etc. (s’oposa a natural).
    8. filosofia positiva Positivisme.
  2. adjectiu [abreviatura pos.]
    1. Afirmatiu, constructiu (per oposició a negatiu). “Mai” és un mot de significació positiva.
    2. De dues coses que s’oposen (direccions, manera d’ésser o d’influir en un resultat), una d’elles, determinada convencionalment i amb relació a l’altra, que hom anomena negativa.
  3. adjectiu electricitat
    1. Dit de l’electricitat que es produeix en cossos com el vidre, la mica o el vori, en ésser fregats amb un drap.
    2. Relatiu o pertanyent a l’electricitat positiva.
    3. Dit del pol d’un generador elèctric que és capaç de rebre electrons del circuit exterior, com ara el càtode d’un generador electroquímic.
  4. masculí fotografia i cinematografia
    1. Prova fotogràfica en la qual la imatge representada ho és en la mateixa escala de clars i obscurs i eventualment de colors de l’original, obtinguda generalment a partir del negatiu per contacte i eventualment per ampliació.
    2. prova positiva Positiu.
  5. adjectiu geometria
    1. Dit de la direcció, la semirecta, la superfície, etc., oposada a la corresponent negativa, amb relació a un punt zero o origen, a una línia, etc., fixats convencionalment.
    2. Dit de l’angle que té el sentit contrari al del girament de les agulles del rellotge.
  6. adjectiu gramàtica Dit del primer grau de significació de l’adjectiu, que consisteix a expressar-ne el contingut sense cap marca de comparació o d’intensitat (s’oposa als graus comparatiu i superlatiu).
  7. adjectiu matemàtiques
    1. Dit del nombre i de la magnitud més grans que zero.
    2. Dit del signe més (+), utilitzat per a designar els nombres positius i les magnituds positives i per a designar l’operació de sumar.
  8. adjectiu música
    1. A l’edat mitjana, dit de l’orgue de dimensions relativament reduïdes, no incorporat a la construcció de l’església, sinó transportable.
    2. Modernament, nom donat, a vegades, a una part dels tubs i al teclat corresponent d’un orgue gran, aptes a acompanyar el cant coral.

positiu
| positiva