Es mostren 88940 resultats

■ postdiluvià
| postdiluviana

■ postdiluvià
| postdiluviana

adjectiu Posterior al diluvi universal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

postdiscal

postdiscal

adjectiu entomologia Dit de l’extramediana de les ales dels insectes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postdorsal

■ postdorsal

adjectiu fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per una constricció o un contacte del postdors de la llengua amb qualsevol zona, normalment posterior, del paladar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

postencesa


<title type="display">postencesa</title>

Partició sil·làbica: post_en_ce_sa
Etimologia: de encès
femení motors Combustió anormal en un motor d’encesa per guspira, a causa d’una successió d’enceses superficials esdevingudes fins i tot després d’haver saltat la guspira.

postencesa

femení motors Combustió anormal en un motor d’encesa per guspira, a causa d’una successió d’enceses superficials esdevingudes fins i tot després d’haver saltat la guspira
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pòster


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pòster</title>

Etimologia: de l’angl. americà poster ‘cartell administratiu o publicitari’, der. de to post ‘afixar cartells en llocs públics’
    masculí
  1. Cartell de contingut primordialment decoratiu.
  2. Aportació científica d’un investigador a un congrés, presentada en un format adequat per a ésser afixada.

■ pòster

masculí Cartell de contingut primordialment decoratiu Aportació científica d’un investigador a un congrés, presentada en un format adequat per a ésser afixada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postergable

■ postergable

adjectiu Que pot ésser postergat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postergació

■ postergació

femení Acció de postergar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postergar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postergar</title>

Etimologia: del b. ll. postergare ‘deixar enrere, menysprear’, der. de post tergum ‘darrere l’esquena’ 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Deixar de fer una cosa per fer-ne abans d’altres. Postergar un pagament, una discussió, una decisió, el lliurament del premi.
  2. Deixar de donar a algú una cosa que demana o que mereix per donar-la a altri.

■ postergar

verb transitiu Deixar de fer una cosa per fer-ne abans d’altres Postergar un pagament, una discussió, una decisió, el lliurament del premi Deixar de donar a algú una cosa que demana o que mereix per donar-la a altri
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posterior


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">posterior</title>

Partició sil·làbica: pos_te_ri_or
Etimologia: del ll. posterior, -ōris ‘més tardà’, comparatiu de posterus, -a, -um ‘darrer, tardà’ 1a font: s. XV
  1. adjectiu Que ve després en el temps. Els poetes posteriors a Maragall.
  2. adjectiu Que ve després en l’espai, que és de darrere. Les potes posteriors d’un cavall.
  3. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per una zona de contacte o de constricció entre la llengua i el paladar dins un àmbit que, en una divisió ideal de la cavitat supraglòtica, va del mig cap enrere: [u, o, ɔ] i les consonants velars.

■ posterior

adjectiu Que ve després en el temps Els poetes posteriors a Maragall adjectiu Que ve després en l’espai, que és de darrere Les potes posteriors d’un cavall adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per una zona de contacte o de constricció entre la llengua i el paladar dins un àmbit que, en una divisió ideal de la cavitat supraglòtica, va del mig cap enrere u, o, ɔ i les consonants velars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posterioritat

■ posterioritat

femení Qualitat de posterior
Traducció