Es mostren 88934 resultats

■ postsinàptic | postsinàptica

postsinàptic

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a la zona distal de la sinapsi.

■ postsinàptic | postsinàptica

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a la zona distal de la sinapsi

postterme

postterme

    adjectiu obstetrícia
  1. Dit del part que s’esdevé al cap de quaranta-dues setmanes o més de gestació.
  2. pediatria Dit del nadó nascut al cap de quaranta-dues setmanes o més de gestació.

postterme

adjectiu obstetrícia Dit del part que s’esdevé al cap de quaranta-dues setmanes o més de gestació pediatria Dit del nadó nascut al cap de quaranta-dues setmanes o més de gestació

■ posttesar

posttesar

Etimologia: de post- i tesar
verb transitiu construcció Tesar (les armadures actives d’una peça de formigó ja endurida).

■ posttesar

verb transitiu construcció Tesar les armadures actives d’una peça de formigó ja endurida
Informació complementària

■ posttònic | posttònica

posttònic

Etimologia: de post- i tònic
adjectiu fonètica, fonologia Dit de l’element fonològic, fonema o síl·laba, que en l’estructura seqüencial d’un mot ocupa una posició immediatament posterior a la síl·laba tònica.

■ posttònic | posttònica

adjectiu fonètica, fonologia Dit de l’element fonològic, fonema o síllaba, que en l’estructura seqüencial d’un mot ocupa una posició immediatament posterior a la síllaba tònica
Traducció

■ posttraumàtic | posttraumàtica

posttraumàtic

Partició sil·làbica: post_trau_mà_tic
Etimologia: de traumàtic
adjectiu medicina i traumatologia Que sobrevé després d’un traumatisme.

■ posttraumàtic | posttraumàtica

adjectiu medicina i traumatologia Que sobrevé després d’un traumatisme
Traducció

■ postulació

postulació

Partició sil·làbica: pos_tu_la_ci_ó
Homòfon: pustulació
Etimologia: del ll. postulatio, -ōnis, íd. 1a font: 1396
    femení
    1. Acció de postular;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic
    1. Petició de dispensa que fan els capitulars d’una església a l’autoritat religiosa competent amb vista al nomenament d’un prelat que, per un impediment canònic o perquè és prelat d’una altra església o religiós, necessita la dispensa per a obtenir el càrrec.
    2. Acte de demanar almoina els religiosos designats per a aquest ofici pel seu orde o congregació, d’acord amb les normes del dret canònic.
  3. poder de postulació dret processal Capacitat processal exigida per la llei perquè les parts puguin exercir vàlidament davant els tribunals llurs pretensions, o altres actes processals, que comprèn la defensa de l’advocat i la representació del procurador.

■ postulació

femení Acció de postular l’efecte dret canònic Petició de dispensa que fan els capitulars d’una església a l’autoritat religiosa competent amb vista al nomenament d’un prelat que, per un impediment canònic o perquè és prelat d’una altra església o religiós, necessita la dispensa per a obtenir el càrrec Acte de demanar almoina els religiosos designats per a aquest ofici pel seu orde o congregació, d’acord amb les normes del dret canònic poder de postulació dret processal Capacitat processal exigida per la llei perquè les parts puguin exercir vàlidament davant els tribunals llurs pretensions, o…
Traducció

■ postulador | postuladora

postulador

Etimologia: del ll. postulator, -ōris, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Que postula.
  2. masculí dret canònic
    1. Eclesiàstic, resident normalment a Roma, que promou i mena una causa de beatificació o de canonització davant el tribunal competent.
    2. Cadascun dels capitulars que postulen a l’autoritat eclesiàstica la dispensa per a una elecció de prelat.

■ postulador | postuladora

adjectiu Que postula masculí dret canònic Eclesiàstic, resident normalment a Roma, que promou i mena una causa de beatificació o de canonització davant el tribunal competent Cadascun dels capitulars que postulen a l’autoritat eclesiàstica la dispensa per a una elecció de prelat
Traducció

■ postulant

postulant

Etimologia: del ll. postulans, -ntis, participi pres. de postulare ‘demanar’
  1. adjectiu i masculí i femení Que postula.
  2. masculí i femení dret canònic Aquell qui, aspirant a entrar a la vida religiosa, es troba en el període de prova, abans d’entrar al noviciat.

■ postulant

adjectiu i masculí i femení Que postula masculí i femení dret canònic Aquell qui, aspirant a entrar a la vida religiosa, es troba en el període de prova, abans d’entrar al noviciat
Traducció

■ postulantat

postulantat

Etimologia: de postulant
masculí catolicisme Temps de prova anterior al noviciat.

■ postulantat

masculí catolicisme Temps de prova anterior al noviciat

■ postular

postular

Etimologia: del ll. postulare ‘demanar’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb transitiu
  1. Demanar amb insistència, sol·licitar un càrrec, un privilegi. Postulava rebre beneficis.
    1. Acaptar.
    2. especialment catolicisme Demanar almoina els religiosos que per a això ha designat un orde o una congregació religiosa.
  3. dret canònic
    1. Demanar com a prelat d’una església una persona que per dret no pot ésser elegida.
    2. Pledejar un postulador una causa de beatificació o de canonització.
    3. Demanar d’ésser admès en un orde religiós.
  4. filosofia i lògica Formular un postulat.

■ postular

verb transitiu Demanar amb insistència, sollicitar un càrrec, un privilegi Postulava rebre beneficis Acaptar especialment catolicisme Demanar almoina els religiosos que per a això ha designat un orde o una congregació religiosa dret canònic Demanar com a prelat d’una església una persona que per dret no pot ésser elegida Pledejar un postulador una causa de beatificació o de canonització Demanar d’ésser admès en un orde religiós filosofia i lògica Formular un postulat
Informació complementària
Traducció