Es mostren 88940 resultats

posttraumàtic
| posttraumàtica

posttraumàtic
| posttraumàtica

Traducció

postulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postulació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pos_tu_la_ci_ó
Homòfon: pustulació
Etimologia: del ll. postulatio, -ōnis, íd. 1a font: 1396
Body
    femení
    1. Acció de postular;
    2. l’efecte.
  1. dret canònic
    1. Petició de dispensa que fan els capitulars d’una església a l’autoritat religiosa competent amb vista al nomenament d’un prelat que, per un impediment canònic o perquè és prelat d’una altra església o religiós, necessita la dispensa per a obtenir el càrrec.
    2. Acte de demanar almoina els religiosos designats per a aquest ofici pel seu orde o congregació, d’acord amb les normes del dret canònic.
  2. poder de postulació dret processal Capacitat processal exigida per la llei perquè les parts puguin exercir vàlidament davant els tribunals llurs pretensions, o altres actes processals, que comprèn la defensa de l’advocat i la representació del procurador.

postulació

postulador
| postuladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postulador</title>

Accessory
Etimologia: del ll. postulator, -ōris, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu Que postula.
  2. masculí dret canònic
    1. Eclesiàstic, resident normalment a Roma, que promou i mena una causa de beatificació o de canonització davant el tribunal competent.
    2. Cadascun dels capitulars que postulen a l’autoritat eclesiàstica la dispensa per a una elecció de prelat.

postulador
| postuladora

postulant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postulant</title>

Accessory
Etimologia: del ll. postulans, -ntis, participi pres. de postulare ‘demanar’
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que postula.
  2. masculí i femení dret canònic Aquell qui, aspirant a entrar a la vida religiosa, es troba en el període de prova, abans d’entrar al noviciat.

postulant

postulantat

postulantat

postular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postular</title>

Accessory
Etimologia: del ll. postulare ‘demanar’ 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    verb transitiu
  1. Demanar amb insistència, sol·licitar un càrrec, un privilegi. Postulava rebre beneficis.
    1. Acaptar.
    2. especialment catolicisme Demanar almoina els religiosos que per a això ha designat un orde o una congregació religiosa.
  2. dret canònic
    1. Demanar com a prelat d’una església una persona que per dret no pot ésser elegida.
    2. Pledejar un postulador una causa de beatificació o de canonització.
    3. Demanar d’ésser admès en un orde religiós.
  3. filosofia i lògica Formular un postulat.

postular

postulat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postulat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. postulatus, -a, -um ‘demanat’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. filosofia i lògica Proposició fonamental d’un sistema deductiu que ni és evident ni pot ésser demostrada.
  2. filosofia
    1. En la Crítica de la raó pura de Kant, cadascun dels tres principis, referents a les categories de la modalitat, que donen raó de la possibilitat, de la realitat i de la necessitat en llur ús empíric.
    2. En la Crítica de la raó pràctica de Kant, cadascun dels tres principis (la llibertat de l’home, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu) l’admissió dels quals és necessària a partir del fet de la consciència moral i de la llei moral.
    3. postulat d’Euclides Postulat cinquè del sistema de postulats d’Euclides que, en llenguatge modern, diu que, donada una recta i un punt exterior, hom només pot traçar per aquest una recta paral·lela a la recta donada.
  3. Principi bàsic inqüestionable o fonamental d’un sistema, d’una doctrina, d’un moviment, etc. Els postulats de la política exterior d’un govern. Els postulats marxistes, feixistes. Els postulats del noucentisme, del surrealisme.

postulat

pòstum
| pòstuma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pòstum</title>

Accessory
Etimologia: del ll. postŭmus, -a, -um, superlatiu de posterus ‘darrer’ 1a font: 1272, CTort.
Body
    adjectiu
  1. dret civil Dit del fill nascut després de la mort del pare.
  2. dret romà Dit de l’hereu civil que al moment de formular el testament és ja concebut.
  3. figuradament literatura
    1. Dit d’una obra literària editada després de la mort de l’autor.
    2. Dit de la glòria, fama, etc., que hom obté després de mort.

pòstum
| pòstuma

postura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postura</title>

Accessory
Etimologia: del ll. positura, íd. 1a font: 1575, DPou.
Body
    femení
    1. Positura.
    2. hinduisme Àssana. Postura del lotus, de la cobra, de l’arbre.
  1. plural Gests, posats, manyagueries, que volen ésser abellidors, graciosos.
  2. Preu que un comprador ofereix per una cosa, especialment en una subhasta o encant.

postura

postural

postural