Es mostren 88940 resultats

■ potera

■ potera

femení pesca Ormeig per a pescar potes, pops, calamars, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poterna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poterna</title>

Etimologia: del fr. poterne ‘portella de darrere’, abans posterle, del ll. td. posterŭla, íd., dimin. de pŏstĕrus, -a, -um ‘posterior’
    femení construcció
  1. Porta petita d’una fortificació, que dona al vall.
  2. Galeria subterrània que hi mena.

■ poterna

femení construcció Porta petita d’una fortificació, que dona al vall Galeria subterrània que hi mena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potestat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">potestat</title>

Etimologia: del ll. potestas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Poder, facultat, domini, que hom té sobre persones o coses. Qui t’ha donat potestat de disposar d’això?
  2. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia inferior del segon cor de l’ordre angèlic.
  3. història del dret Del segle X al XV, jurisdicció sobre un castell o demarcació tinguts en feu.
  4. La persona del príncep en tant que exerceix el poder.
  5. potestat discrecional Potestat que pertany a l’administració pública en els seus distints graus d’estatal, provincial o local per a poder resoldre, segons la lliure apreciació, quan no hi ha una norma obligatòria en aquella matèria.
  6. potestat eclesiàstica Poder espiritual.
  7. potestat marital dret civil Autoritat que algunes legislacions confereixen al marit sobre la persona i els béns de la muller.
  8. potestat reglada Activitat jurídica de l’administració pública sotmesa a unes normes formulades prèviament i dins dels límits estrictes de l’aplicació d’una llei, ordinació, reglament o contracte.
  9. potestat secular
    1. Poder civil.
    2. Dels segles XV al XIX, potestat que corresponia al monarca, i als organismes jurisdiccionals dependents d’aquest, contra els jutges eclesiàstics que volien entendre de matèria reservada a la jurisdicció secular.

■ potestat

femení Poder, facultat, domini, que hom té sobre persones o coses Qui t’ha donat potestat de disposar d’això plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia inferior del segon cor de l’ordre angèlic història del dret Del segle X al XV, jurisdicció sobre un castell o demarcació tinguts en feu La persona del príncep en tant que exerceix el poder potestat discrecional Potestat que pertany a l’administració pública en els seus distints graus d’estatal, provincial o local per a poder resoldre, segons la lliure apreciació, quan no hi ha una norma…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potestatiu
| potestativa

■ potestatiu
| potestativa

adjectiu Que està en la potestat o en la facultat d’algú no obligatori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poti-poti

■ poti-poti

masculí colloquialment Desgavell, desori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potials


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">potials</title>

Partició sil·làbica: po_ti_als
    femení botànica
  1. plural Ordre de molses acrocarpes, generalment petites i de fil·lidis amb papil·les i càpsula amb perístoma doble, ben representat en indrets secs i assolellats, que inclou, entre altres, els gèneres Tortula i Pleurochaete.
  2. singular Molsa de l’ordre de les potials.

■ potials

femení botànica plural Ordre de molses acrocarpes, generalment petites i de fillidis amb papilles i càpsula amb perístoma doble, ben representat en indrets secs i assolellats, que inclou, entre altres, els gèneres Tortula i Pleurochaete singular Molsa de l’ordre de les potials
Gran Diccionari de la llengua catalana

potifler

potifler

masculí botànica Mare del rovelló
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pòtil

■ pòtil

masculí Barraló proveït d’un broc per a beure-hi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potinejar

■ potinejar

verb transitiu Manejar, manipular, barroerament una cosa No potinegis els pots de pintura intransitiu Fer potineries Al magatzem només potineja no l’hi vull
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potiner
| potinera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">potiner</title>

Etimologia: de l’ant. i dial. potina ‘farinetes, pastetes; porqueria’, probablement d’un ll. vg. *pŭltīna, der. del cl. pŭls, pŭltis ‘farinetes’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Brut, que fa coses que embruten.
  2. Barroer a fer les coses.

■ potiner
| potinera

adjectiu Brut, que fa coses que embruten Barroer a fer les coses
Informació complementària
Traducció