Es mostren 88951 resultats

■ potiner
| potinera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">potiner</title>

Etimologia: de l’ant. i dial. potina ‘farinetes, pastetes; porqueria’, probablement d’un ll. vg. *pŭltīna, der. del cl. pŭls, pŭltis ‘farinetes’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Brut, que fa coses que embruten.
  2. Barroer a fer les coses.

■ potiner
| potinera

adjectiu Brut, que fa coses que embruten Barroer a fer les coses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potinerament

■ potinerament

adverbi D’una manera potinera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potineria

■ potineria

femení Qualitat de potiner Acte propi d’una persona potinera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potinga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">potinga</title>

Etimologia: de l’oc. poutinga ‘medicament’, extret de poutingaire, alteració de apouticaire ‘apotecari’, per influx de pot i potatge 1a font: 1839, DLab.
    femení [generalment en pl] col·loquialment farmàcia, indústria farmacèutica i medicina
  1. Medicament.
  2. Afait.
  3. especialment i despectivament Nom donat a les mescles de productes emprats en medicina casolana, de composició i propietats dubtoses i poc conegudes.

■ potinga

femení generalment en pl colloquialment farmàcia, indústria farmacèutica i medicina Medicament Afait especialment i despectivament Nom donat a les mescles de productes emprats en medicina casolana, de composició i propietats dubtoses i poc conegudes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potó1

■ potó1

masculí dialectal anatomia animal Peülla Vegeu també potó 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potó2

■ potó2

masculí dialectal Petó Vegeu també potó 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pòtol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pòtol</title>

Etimologia: potser d’un *poto (cf. catúfol), catalanització academicoclerical del ll. potus ‘ebri’, o bé d’un *potole(s)a, variant de patuleia, sentit com un abstracte ‘qualitat de pòtol’
masculí Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d’allò que capta o roba.

■ pòtol

masculí Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d’allò que capta o roba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potollar

■ potollar

verb intransitiu Moure una bèstia les potes del davant amb esforç tractant de servir-se’n El cavall, enfangat, potollava amb esforç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

potomania


<title type="display">potomania</title>

Partició sil·làbica: po_to_ma_ni_a
Etimologia: del ll. potus ‘beguda’ i -mania
femení patologia Impuls morbós que duu algunes persones a beure un líquid qualsevol en gran abundància.

potomania

femení patologia Impuls morbós que duu algunes persones a beure un líquid qualsevol en gran abundància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potos

■ potos

masculí botànica i jardineria Planta enfiladissa de la família de les aràcies Epipremnum aureum de fulles ovals o cordiformes, de color verd clar brillant amb taques grogues, conreada com a planta d’interior