Es mostren 88940 resultats

Pqs

Pqs

símbol fisiologia plaqueta 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

Pr

Pr

símbol química inorgànica praseodimi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pràcrit
| pràcrita

■ pràcrit
| pràcrita

adjectiu Relatiu o pertanyent al pràcrit masculí lingüística Conjunt de llengües vernacles derivades del protoari adibhasa , sota la influència dels parlars autòctons de l’Índia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pràctic
| pràctica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pràctic</title>

Etimologia: del ll. td. practĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. praktikós, -ḗ, -ón ‘actiu’, der. de práttō ‘obrar’; el fem. ve del ll. ecl. practĭce ‘vida activa’, i aquest, del fem. gr. esmentat 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que concerneix la pràctica (oposat a teòric, especulatiu). Un ensenyament pràctic. Química pràctica.
    2. Obtingut per la pràctica. El coneixement pràctic d’una llengua.
    3. Bo per a ésser posat en pràctica. Un consell pràctic. Un estri molt pràctic.
  2. adjectiu
    1. Es diu d’una persona experimentada, que té pràctica. És poc pràctic d’aquest ofici.
    2. Més donat a la pràctica que a l’especulació. Un esperit pràctic.
    3. Dit d’aquell qui sap executar les coses regulant-se amb l’experiència. És un home pràctic.
    4. [usat en singular anteposat a determinats substantius] Gairebé complet. La pràctica totalitat de la nova autopista passa per espais protegits. La pràctica desaparició dels animals de tir en les feines agràries. L’acord s’ha assolit amb el pràctic consens de les parts implicades.
  3. masculí i femení
    1. Coneixedor de quelcom per la pràctica, com un guia. Per a travessar aquelles serralades cal anar amb un bon pràctic.
    2. nàutica Navegant experimentat.
    3. pràctic de port nàutica Pilot o capità de la marina mercant que, gràcies al títol obtingut per oposició, dirigeix l’entrada i la sortida de vaixells d’un port.
  4. femení
    1. Aplicació de certs preceptes o normes.
    2. Aplicació d’allò que s’ha pensat o après, en oposició a teoria.
    3. Exercici d’una professió.
    4. a la pràctica locució adverbial A l’hora de posar en pràctica una cosa, quan realment és necessari. Té un disseny molt bonic però a la pràctica no serveix de res.
    5. pràctica religiosa cristianisme Compliment dels deures religiosos.
    6. pràctiques de pietat cristianisme Obres piadoses o devotes.
  5. femení
    1. Exercici sistemàtic per a instruir-se en alguna cosa, per a habituar-se a exercir una professió.
    2. Destresa o habilitat adquirida amb un exercici sistemàtic.
  6. femení Manera, forma, d’obrar, de fer alguna cosa segons costum o llei.
  7. lliure pràctica Llibertat, per als navegants, de comunicar amb un port. Acceptar a lliure pràctica.

■ pràctic
| pràctica

adjectiu Que concerneix la pràctica oposat a teòric , especulatiu Un ensenyament pràctic Química pràctica Obtingut per la pràctica El coneixement pràctic d’una llengua Bo per a ésser posat en pràctica Un consell pràctic Un estri molt pràctic adjectiu Es diu d’una persona experimentada, que té pràctica És poc pràctic d’aquest ofici Més donat a la pràctica que a l’especulació Un esperit pràctic Dit d’aquell qui sap executar les coses regulant-se amb l’experiència És un home pràctic usat en singular anteposat a determinats substantius Gairebé complet La pràctica totalitat de la nova autopista…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ practicable

■ practicable

adjectiu Que pot ésser practicat o posat en pràctica Aquest mètode de gimnàstica és practicable per tothom Dit d’un camí, etc, per on hom pot passar Un camí que només és practicable a l’estiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pràcticament

■ pràcticament

adverbi D’una manera pràctica Gairebé Al casament, no hi va faltar pràcticament ningú de la família
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ practicant

■ practicant

adjectiu i masculí i femení Que practica especialment Que practica la seva religió És un catòlic practicant masculí i femení medicina Ajudant del metge, amb títol especial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ practicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">practicar</title>

Etimologia: de pràctic 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu Posar en pràctica quelcom après especulant. Els alumnes han de practicar la recerca sociològica amb enquestes al carrer.
  2. intransitiu
    1. Exercir una professió. On practica, aquest metge? El capità feia molt temps que no practicava.
    2. religió Complir les pràctiques ordenades per una religió.
  3. transitiu dret Realitzar (una prova, una diligència). Practicar una autòpsia. Practicar una citació.

■ practicar

verb transitiu Posar en pràctica quelcom après especulant Els alumnes han de practicar la recerca sociològica amb enquestes al carrer intransitiu Exercir una professió On practica, aquest metge El capità feia molt temps que no practicava religió Complir les pràctiques ordenades per una religió transitiu dret Realitzar una prova, una diligència Practicar una autòpsia Practicar una citació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ practicatge

■ practicatge

masculí marina, marítim Exercici de la professió de pràctic o de pràctic de port Dret que paguen els vaixells pel servei de pràctic o de pràctic de port
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pràcticum

■ pràcticum

masculí ensenyament Assignatura d’alguns plans d’estudis que consisteix a fer pràctiques en una institució, una organització o una empresa, al costat de professionals