Es mostren 88939 resultats

pradal

pradal

pradell

pradell

pradellà
| pradellana

pradellà
| pradellana

pradella

pradella

pradenc1
| pradenca

pradenc1
| pradenca

pradenc2
| pradenca

pradenc2
| pradenca

prader
| pradera

prader
| pradera

Informació complementària

praderia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">praderia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pra_de_ri_a
Etimologia: de prat 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení geobotànica
  1. Extensió de terreny coberta de prats o de comunitats herbàcies.
  2. Tipus de vegetació herbàcia propi de les Grans Planes de l’Amèrica del Nord, equivalent a l’estepa de l’Europa oriental.

praderia

pragmàtic
| pragmàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pragmàtic</title>

Accessory
Etimologia: del ll. pragmatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pragmatikós ‘relatiu als afers públics’, der. de práttō ‘obrar’ 1a font: 1416
Body
  1. adjectiu Que atén solament als fets, que no té en compte sinó les conseqüències pràctiques.
  2. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les lleis de l’estat.
    2. autor pragmàtic Jurista que interpreta i glossa les lleis nacionals.
  3. filosofia i lingüística
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la pragmàtica.
    2. femení Disciplina lingüística que estudia la parla, el llenguatge usat per l’individu en el context de la comunicació.
  4. pragmàtica sanció (o simplement pragmàtica) història del dret
    1. Ordinació o decret del sobirà sobre matèria de dret públic, amb força obligatòria semblant a la de la llei, però que té origen en l’exclusiva voluntat del monarca sense compartir el seu poder amb les corts.
    2. En dret català, des del segle XIII, disposició de caràcter general atorgada pel rei o el seu lloctinent sense intervenció de la cort general del Principat de Catalunya.

pragmàtic
| pragmàtica

pragmatisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pragmatisme</title>

Accessory
Etimologia: de pragmàtic
Body
    masculí
  1. Qualitat de pragmàtic.
  2. filosofia Corrent de pensament molt estès en el món contemporani, caracteritzat per un clar antiintel·lectualisme i per la primacia que hom dona a les conseqüències pràctiques en el coneixement i la comprensió de les coses.

pragmatisme