Es mostren 88951 resultats

■ pragmàtic
| pragmàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pragmàtic</title>

Etimologia: del ll. pragmatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pragmatikós ‘relatiu als afers públics’, der. de práttō ‘obrar’ 1a font: 1416
  1. adjectiu Que atén solament als fets, que no té en compte sinó les conseqüències pràctiques.
  2. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les lleis de l’estat.
    2. autor pragmàtic Jurista que interpreta i glossa les lleis nacionals.
  3. filosofia i lingüística
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la pragmàtica.
    2. femení Disciplina lingüística que estudia la parla, el llenguatge usat per l’individu en el context de la comunicació.
  4. pragmàtica sanció (o simplement pragmàtica) història del dret
    1. Ordinació o decret del sobirà sobre matèria de dret públic, amb força obligatòria semblant a la de la llei, però que té origen en l’exclusiva voluntat del monarca sense compartir el seu poder amb les corts.
    2. En dret català, des del segle XIII, disposició de caràcter general atorgada pel rei o el seu lloctinent sense intervenció de la cort general del Principat de Catalunya.

■ pragmàtic
| pragmàtica

adjectiu Que atén solament als fets, que no té en compte sinó les conseqüències pràctiques adjectiu Relatiu o pertanyent a les lleis de l’estat autor pragmàtic Jurista que interpreta i glossa les lleis nacionals filosofia i lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent a la pragmàtica femení Disciplina lingüística que estudia la parla, el llenguatge usat per l’individu en el context de la comunicació pragmàtica sanció o simplement pragmàtica història del dret Ordinació o decret del sobirà sobre matèria de dret públic, amb força obligatòria semblant a la de la llei, però que té origen en l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pragmatisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pragmatisme</title>

Etimologia: de pragmàtic
    masculí
  1. Qualitat de pragmàtic.
  2. filosofia Corrent de pensament molt estès en el món contemporani, caracteritzat per un clar antiintel·lectualisme i per la primacia que hom dona a les conseqüències pràctiques en el coneixement i la comprensió de les coses.

■ pragmatisme

masculí Qualitat de pragmàtic filosofia Corrent de pensament molt estès en el món contemporani, caracteritzat per un clar antiintellectualisme i per la primacia que hom dona a les conseqüències pràctiques en el coneixement i la comprensió de les coses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pragmatista

■ pragmatista

adjectiu Relatiu o pertanyent al pragmatisme masculí i femení Partidari del pragmatisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ praguès
| praguesa

■ praguès
| praguesa

adjectiu i masculí i femení De Praga capital de la República Txeca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

praïs


<title type="display">praïs</title>

Partició sil·làbica: pra_ïs
femení entomologia Gènere de lepidòpters de la família dels iponomèutids (Prays sp), de mida petita, amb les ales anteriors allargades i estretes i les posteriors una mica més amples.

praïs

femení entomologia Gènere de lepidòpters de la família dels iponomèutids Prays sp , de mida petita, amb les ales anteriors allargades i estretes i les posteriors una mica més amples
Gran Diccionari de la llengua catalana

pral.

pral.

abreviatura principal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ praliné


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">praliné</title>

Etimologia: del fr. praliné, íd., participi de praliner, der. de praline ‘mena de bombó d’ametlla ensucrada’, del nom del duc Cèsar de Choiseul, comte de Plessis-Praslin, mariscal de França (1598-1675), el cuiner del qual creà aquesta llaminadura
masculí [plural pralinés] pastisseria Pasta semblant a la dels torrons, feta d’ametlles, o a vegades d’ametlles i avellanes o nous, etc., amb sucre i mel, emprada per a farcir bombons i altres pastissos.

■ praliné

masculí plural pralinés pastisseria Pasta semblant a la dels torrons, feta d’ametlles, o a vegades d’ametlles i avellanes o nous, etc, amb sucre i mel, emprada per a farcir bombons i altres pastissos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prana


<title type="display">prana</title>

Etimologia: del sànscrit prāṇa ‘respiració, alè, aire vital’
masculí hinduisme Energia vital que constitueix el principi essencial de la vida i regula l’estat d’ànim i les funcions fisiològiques del cos.

prana

masculí hinduisme Energia vital que constitueix el principi essencial de la vida i regula l’estat d’ànim i les funcions fisiològiques del cos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prandial

■ prandial

adjectiu medicina i fisiologia Relatiu o pertanyent als àpats Que ocorre com a efecte del menjar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ praseo-

■ praseo-

Forma prefixada del mot grec prásios , que significa ‘verd’, ‘porraci’ Ex praseodímia