Es mostren 88951 resultats

■ prearqueà

■ prearqueà

masculí estratigrafia Catarqueà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preavís

■ preavís

masculí Avís previ prevenció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prebenda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prebenda</title>

Etimologia: del ll. td. praebenda ‘sou estatal, prebenda’, pròpiament ‘coses que han d’ésser presentades, ofertes’, neutre pl. del participi futur passiu del ll. praebēre ‘presentar, oferir, fornir’, der. de habēre ‘tenir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. dret canònic
    1. Porció donada als canonges i monjos subjectes a una mesa o administració conjunta de béns.
    2. Porció de béns o rendes que s’assignen a un eclesiàstic en les esglésies catedrals o col·legiates perquè puguin viure i dur a terme les funcions inherents al seu càrrec.
  2. figuradament Ofici o ocupació lucrativa i de poca feina.

■ prebenda

femení dret canònic Porció donada als canonges i monjos subjectes a una mesa o administració conjunta de béns Porció de béns o rendes que s’assignen a un eclesiàstic en les esglésies catedrals o collegiates perquè puguin viure i dur a terme les funcions inherents al seu càrrec figuradament Ofici o ocupació lucrativa i de poca feina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prebendat

■ prebendat

masculí dret canònic El qui frueix d’una prebenda catedralícia o collegial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prebiòtic1
| prebiòtica

■ prebiòtic1
| prebiòtica

adjectiu biologia Anterior a l’aparició de la vida Vegeu també prebiòtic 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prebiòtic2
| prebiòtica

■ prebiòtic2
| prebiòtica

alimentació, indústries alimentàries adjectiu Que conté substàncies que constitueixen un substrat adient per a la flora intestinal Aliments prebiòtics La fibra de les verdures és prebiòtica masculí Substància prebiòtica Vegeu també prebiòtic 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prebost


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prebost</title>

Etimologia: del ll. praeposĭtus, -i ‘cap, oficial, superior’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. catolicisme
    1. Prepòsit, cap d’una comunitat.
    2. Cap d’una comunitat eclesiàstica, principalment del capítol catedral o d’una col·legiata.
    3. Paborde.
    1. antigament Cap civil, magistrat, sobretot a la França medieval, amb amplis poders administratius i judicials.
    2. capità prebost ciències militars Oficial que estava encarregat de vetllar per l’observança dels bans, les ordres, etc., de conèixer dels casos criminals que es produïen en l’exèrcit, castigar els malfactors, etc.

■ prebost

masculí catolicisme Prepòsit, cap d’una comunitat Cap d’una comunitat eclesiàstica, principalment del capítol catedral o d’una collegiata Paborde antigament Cap civil, magistrat, sobretot a la França medieval, amb amplis poders administratius i judicials capità prebost ciències militars Oficial que estava encarregat de vetllar per l’observança dels bans, les ordres, etc, de conèixer dels casos criminals que es produïen en l’exèrcit, castigar els malfactors, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prebostal

■ prebostal

adjectiu Relatiu o pertanyent al prebost o a la seva jurisdicció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prebostat

■ prebostat

masculí Dignitat, càrrec, de prebost Època i durada del govern d’un prebost Límits de jurisdicció d’un prebost
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prebosteria

prebosteria

femení catolicisme Jurisdicció del prebost
Traducció