Es mostren 88939 resultats

■ preceptorat

■ preceptorat

masculí Càrrec o ofici de preceptor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preceptoria

■ preceptoria

femení Preceptorat Lloc on el preceptor exercia el seu càrrec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preceptuar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preceptuar</title>

Partició sil·làbica: pre_cep_tu_ar
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. praeceptum ‘precepte, regla’
verb transitiu Dictar un precepte; ordenar, manar. La llei preceptua que el Govern té l’obligació de controlar les fronteres.

■ preceptuar

verb transitiu Dictar un precepte ordenar, manar La llei preceptua que el Govern té l’obligació de controlar les fronteres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precessió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">precessió</title>

Partició sil·làbica: pre_ces_si_ó
Etimologia: del ll. td. praecessio, -ōnis ‘acció de precedir’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. Acció d’avançar-se, de passar a davant.
  2. especialment astronomia i física Moviment harmònic que, seguint una superfície cònica, efectua l’eix de rotació d’un sòlid no esfèric, sotmès a forces de tracció exteriors.

■ precessió

femení Acció d’avançar-se, de passar a davant especialment astronomia i física Moviment harmònic que, seguint una superfície cònica, efectua l’eix de rotació d’un sòlid no esfèric, sotmès a forces de tracció exteriors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precintament

■ precintament

masculí Acció de precintar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precintar

■ precintar

verb transitiu Posar precinte o precintes Els paquets han d’anar precintats La policia precintà el pis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precinte

■ precinte

masculí Lligat segellat, en creu, entorn d’un paquet, un lligall, un bagul, etc, perquè no pugui ésser obert sinó per qui correspongui
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preciós
| preciosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preciós</title>

Partició sil·làbica: pre_ci_ós
Etimologia: del ll. pretiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu
  1. De gran preu o valor. Una joia preciosa. Pedres precioses. La preciosa sang de Nostre Senyor.
  2. figuradament La vostra amistat m’és molt preciosa.
  3. hiperbòlicament
    1. Molt bo. Fa un temps preciós.
    2. Molt bell. Era una noia preciosa, encisadora.

■ preciós
| preciosa

adjectiu De gran preu o valor Una joia preciosa Pedres precioses La preciosa sang de Nostre Senyor figuradament La vostra amistat m’és molt preciosa hiperbòlicament Molt bo Fa un temps preciós Molt bell Era una noia preciosa, encisadora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preciosament

■ preciosament

adverbi Com a cosa d’un gran preu o valor Conservar preciosament alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preciosisme

■ preciosisme

masculí literatura Excés de refinament, especialment en el llenguatge
Traducció