Es mostren 88951 resultats

■ preciosament

■ preciosament

adverbi Com a cosa d’un gran preu o valor Conservar preciosament alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preciosisme

■ preciosisme

masculí literatura Excés de refinament, especialment en el llenguatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preciosista

■ preciosista

adjectiu Relatiu o pertanyent al preciosisme Afectat de preciosisme masculí i femení Partidari del preciosisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preciositat

■ preciositat

femení Qualitat de preciós, valuós Qualitat de preciós, bell Cosa o persona preciosa Aquell joiell era una preciositat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precipici

■ precipici

masculí Declivitat abrupta, pendent vertical o molt rost
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precipitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">precipitació</title>

Partició sil·làbica: pre_ci_pi_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. praecipitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de precipitar o de precipitar-se. Obrar amb precipitació.
  2. Pressa excessiva. No em vinguis amb precipitacions.
  3. meteorologia Aigua que procedeix de l’atmosfera i que en forma líquida o sòlida es diposita sobre la superfície de la terra.
  4. química Separació d’una solució en forma de precipitat.

■ precipitació

femení Acció de precipitar o de precipitar-se Obrar amb precipitació Pressa excessiva No em vinguis amb precipitacions meteorologia Aigua que procedeix de l’atmosfera i que en forma líquida o sòlida es diposita sobre la superfície de la terra química Separació d’una solució en forma de precipitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precipitadament

■ precipitadament

adverbi Amb precipitació, d’una manera precipitada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precipitant

■ precipitant

química adjectiu Que precipita masculí Allò que causa la formació d’un precipitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precipitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">precipitar</title>

Etimologia: del ll. praecipitare, íd., der. de praeceps, -cĭpĭtis ‘de cap per avall’, der. també de caput, capĭtis ‘cap’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Fer caure daltabaix d’un lloc elevat. Així lligat, el van precipitar a l’avenc.
    2. transitiu meteorologia Condensar i fer caure en forma de pluja; de neu.
    3. transitiu química Efectuar una precipitació.
    4. intransitiu i pronominal meteorologia i química Sofrir una precipitació.
    1. transitiu Fer anar impetuosament, apressar excessivament; accelerar. Això va precipitar els esdeveniments.
    2. pronominal No et precipitis: pensa primer el que cal fer.

■ precipitar

verb transitiu Fer caure daltabaix d’un lloc elevat Així lligat, el van precipitar a l’avenc transitiu meteorologia Condensar i fer caure en forma de pluja de neu transitiu química Efectuar una precipitació intransitiu i pronominal meteorologia i química Sofrir una precipitació transitiu Fer anar impetuosament, apressar excessivament accelerar Això va precipitar els esdeveniments pronominal No et precipitis pensa primer el que cal fer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precipitat
| precipitada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">precipitat</title>

Etimologia: del ll. praecipitatus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que obra o que és obrat amb precipitació. Fou un viatge molt precipitat.
  2. masculí química Substància separada d’una solució, en un estat amorf o diminutament cristal·lí, a conseqüència d’un canvi físic o químic.

■ precipitat
| precipitada

adjectiu Que obra o que és obrat amb precipitació Fou un viatge molt precipitat masculí química Substància separada d’una solució, en un estat amorf o diminutament cristallí, a conseqüència d’un canvi físic o químic
Informació complementària
Traducció