Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

predestinat

| predestinada

<title type="display">predestinat</title>

Etimologia: del ll. praedestinatus, -a, -um, íd.

adjectiu

masculí i femení

Persona destinada prèviament.
especialment religió i cristianisme Persona destinada per Déu a la salvació, o també a la condemnació.

predestinat

| predestinada

adjectiu i masculí i femení Persona destinada prèviament especialment religió i cristianisme Persona destinada per Déu a la salvació, o també a la condemnació

■ predeterminació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">predeterminació</title>

Partició sil·làbica: pre_de_ter_mi_na_ci_ó
Etimologia: del b. ll. praedeterminatio, -ōnis, íd.

femení

1. Acció de predeterminar;
2. l’efecte.
especialment cristianisme i filosofia
1. Presciència i decisió prèvia, per part de Déu, de concórrer en la realització dels fets que integren el procés del món i de la història i, més particularment, dels actes lliures de l’home mitjançant els quals aquest decideix la seva salvació o condemnació.
2. predeterminació física Premoció física.

■ predeterminació

femení Acció de predeterminar l’efecte especialment cristianisme i filosofia Presciència i decisió prèvia, per part de Déu, de concórrer en la realització dels fets que integren el procés del món i de la història i, més particularment, dels actes lliures de l’home mitjançant els quals aquest decideix la seva salvació o condemnació predeterminació física Premoció física

■ predeterminant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">predeterminant</title>

Etimologia: del ll. td. praedeterminans, -ntis, íd., participi pres. de praedeterminare ‘predeterminar’

adjectiu Que predetermina.

■ predeterminant

adjectiu Que predetermina

■ predeterminar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">predeterminar</title>

Etimologia: del ll. td. praedeterminare, íd.

verb

transitiu

Determinar quelcom per endavant. El seu pare havia predeterminat que el noi seria metge.
especialment cristianisme i filosofia Determinar Déu per endavant en l’acte de predeterminació.

■ predeterminar

verb transitiu Determinar quelcom per endavant El seu pare havia predeterminat que el noi seria metge especialment cristianisme i filosofia Determinar Déu per endavant en l’acte de predeterminació