Es mostren 88939 resultats

■ preexistència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preexistència</title>

Partició sil·làbica: pre_e_xis_tèn_ci_a
Etimologia: de preexistent
    femení
  1. El fet de preexistir.
  2. preexistència de l’ànima religió i filosofia En certes religions antigues i en diverses doctrines filosòfiques (pitagorisme, platonisme, origenisme, priscil·lianisme, etc.), existència de l’ànima abans de la seva unió actual amb el cos.
  3. preexistència del Crist Bíblia i cristianisme Existència eterna del Crist, prèvia a la seva manifestació històrica en la persona de Jesús de Natzaret, en tant que fou per ell, com a Verb de Déu fet home, que Déu creà el món amb vista a l’economia de la salvació.

■ preexistència

femení El fet de preexistir preexistència de l’ànima religió i filosofia En certes religions antigues i en diverses doctrines filosòfiques pitagorisme, platonisme, origenisme, priscillianisme, etc, existència de l’ànima abans de la seva unió actual amb el cos preexistència del Crist Bíblia i cristianisme Existència eterna del Crist, prèvia a la seva manifestació històrica en la persona de Jesús de Natzaret, en tant que fou per ell, com a Verb de Déu fet home, que Déu creà el món amb vista a l’economia de la salvació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preexistent

■ preexistent

adjectiu Que preexisteix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preexistir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preexistir</title>

Partició sil·làbica: pre_e_xis_tir
Etimologia: de existir 1a font: s. XV
    verb intransitiu
  1. Existir en un estat anterior. El bandolerisme del segle XVI preexistia en les faccions senyorials baixmedievals.
  2. Existir amb anterioritat a alguna cosa, a algun moment.

■ preexistir

verb intransitiu Existir en un estat anterior El bandolerisme del segle XVI preexistia en les faccions senyorials baixmedievals Existir amb anterioritat a alguna cosa, a algun moment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pref.

pref.

abreviatura gramàtica prefix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prefabricació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prefabricació</title>

Partició sil·làbica: pre_fa_bri_ca_ci_ó
Etimologia: de prefabricar
    femení arquitectura, construcció i indústria
  1. Sistema de construcció d’edificis, de vaixells o d’altres construccions importants, que consisteix a utilitzar elements de formes i dimensions normalitzades, fabricats en grans sèries, muntant-los en el lloc on hom efectua la construcció.
  2. Procés de producció de les peces d’un sistema de prefabricació.

■ prefabricació

femení arquitectura , construcció i indústria Sistema de construcció d’edificis, de vaixells o d’altres construccions importants, que consisteix a utilitzar elements de formes i dimensions normalitzades, fabricats en grans sèries, muntant-los en el lloc on hom efectua la construcció Procés de producció de les peces d’un sistema de prefabricació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prefabricar


<title type="display">prefabricar</title>

Etimologia: de fabricar
verb transitiu indústria Produir en una fàbrica els elements que seran muntats i ajustats on hom construeix un edifici, un vaixell, etc., pel sistema de prefabricació.

prefabricar

verb transitiu indústria Produir en una fàbrica els elements que seran muntats i ajustats on hom construeix un edifici, un vaixell, etc, pel sistema de prefabricació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prefabricat
| prefabricada

■ prefabricat
| prefabricada

adjectiu arquitectura , construcció i indústria Dit de la construcció efectuada pel sistema de prefabricació Dit de la producció de les peces en un sistema de prefabricació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prefaci

■ prefaci

masculí Pròleg litúrgia Part de la missa amb què comença la pregària eucarística i que precedeix immediatament el cànon
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prefanerògames


<title type="display">prefanerògames</title>

    femení botànica
  1. plural Grup d’espermatòfits que inclou les classes dels pteridospermòpsids, dels cordaïtòpsids i dels ginkgòpsids.
  2. singular Planta del grup de les prefanerògames.

prefanerògames

femení botànica plural Grup d’espermatòfits que inclou les classes dels pteridospermòpsids, dels cordaïtòpsids i dels ginkgòpsids singular Planta del grup de les prefanerògames
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prefecte
| prefecta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prefecte</title>

Etimologia: del ll. praefectus, -a, -um, participi de praeficĕre íd. posar al davant’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1653, DTo.
    1. masculí història A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.
    2. masculí i femení dret administratiu A França, administrador i representant del govern a cadascun dels departaments.
    3. masculí història A Catalunya, cap de cadascun dels departaments creats per l’administració napoleònica, arran de la incorporació del Principat a França el 1812.
    4. prefecte apostòlic dret canònic Bisbe o sacerdot delegat per la congregació de Propaganda Fide perquè governi els afers eclesiàstics d’un territori de missió on no hi ha encara organitzada una jerarquia ordinària.
    5. prefecte de la sagrada congregació dret canònic Cadascun dels cardenals delegats pel papa per presidir les diverses congregacions romanes.
    6. prefecte dels sagrats palaus apòstolics catolicisme Funcionari públic encarregat de la superintendència administrativa del Vaticà.
  2. masculí i femení catolicisme
    1. En alguns col·legis religiosos, seminaris, etc., l’encarregat de la formació dels joves i de vetllar per la disciplina.
    2. prefecte d’estudis ensenyament En alguns centres d’ensenyament, principalment eclesiàstics, l’encarregat de programar i vigilar el desenvolupament normal dels cursos i de les classes.

■ prefecte
| prefecta

masculí història A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors masculí i femení dret administratiu A França, administrador i representant del govern a cadascun dels departaments masculí història A Catalunya, cap de cadascun dels departaments creats per l’administració napoleònica, arran de la incorporació del Principat a França el 1812 prefecte apostòlic dret canònic Bisbe o sacerdot delegat per la congregació de Propaganda Fide perquè governi els afers eclesiàstics d’un territori de missió on no hi ha…
Traducció