Es mostren 88951 resultats

■ prefoliació

■ prefoliació

femení botànica Posició individual de les fulles dins la gemma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preformació

■ preformació

femení Formació prèvia teoria de la preformació embriologia Preformacionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preformacionisme

■ preformacionisme

masculí embriologia Teoria embriològica segons la qual els organismes es troben preformats en les cèllules germinals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preformacionista

■ preformacionista

biologia adjectiu Relatiu o pertanyent al preformacionisme masculí i femení Partidari del preformacionisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pregadeu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pregadeu</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia pregadéu]

Partició sil·làbica: pre_ga_deu
Etimologia: de pregar i déu, per l’actitud que sol prendre l’insecte amb les potes del davant, com qui prega amb les mans juntes 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. entomologia
    1. Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels màntids (Mantis religiosa), de cos allargat, generalment verd o marró, amb les potes anteriors molt diferenciades i amb funció prensora, de règim diürn i gran ferocitat.
    2. pregadeu de rostoll Pregadeu.
  2. mobiliari Reclinatori.

■ pregadeu

masculí entomologia Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels màntids Mantis religiosa , de cos allargat, generalment verd o marró, amb les potes anteriors molt diferenciades i amb funció prensora, de règim diürn i gran ferocitat pregadeu de rostoll Pregadeu mobiliari Reclinatori
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pregador
| pregadora

■ pregador
| pregadora

adjectiu i masculí i femení Que prega
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pregar</title>

Etimologia: del ll. precari, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Demanar respectuosament (a algú) de concedir, de permetre, una cosa. Prega’l, si vols que t’ajudi.
    2. Demanar respectuosament (una cosa) a algú. Li preguem que vingui.
    3. Demanar insistentment una cosa (a algú). Tant el pregàrem, que finalment va accedir a venir. No te’l deixarà, el cotxe; vol ésser pregada per donar-se importància.
    4. fer-se pregar Resistir-se a fer una cosa fins que no s’ha demanat amb insistència i repetidament. Vol fer-se pregar. Mai no es fa pregar quan li demanes ajuda.
  2. religió
    1. transitiu Demanar (a Déu o als sants) la concessió d’una gràcia. Preguem la Mare de Déu per la pau al món.
    2. intransitiu Demanar a Déu o als sants la concessió d’una gràcia. Pregueu a Déu per la salvació de la seva ànima.
    3. transitiu i usat absolutament Fer oració, dir les pregàries.

■ pregar

verb transitiu Demanar respectuosament a algú de concedir, de permetre, una cosa Prega’l, si vols que t’ajudi Demanar respectuosament una cosa a algú Li preguem que vingui Demanar insistentment una cosa a algú Tant el pregàrem, que finalment va accedir a venir No te’l deixarà, el cotxe vol ésser pregada per donar-se importància fer-se pregar Resistir-se a fer una cosa fins que no s’ha demanat amb insistència i repetidament Vol fer-se pregar Mai no es fa pregar quan li demanes ajuda religió transitiu Demanar a Déu o als sants la concessió d’una gràcia Preguem la Mare de Déu per la pau al món…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pregària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pregària</title>

Partició sil·làbica: pre_gà_ri_a
Compareu: prec
Etimologia: del cat. ant. pregaria, amb canvi d’accent probablement per influx del b. ll. precaria, substantivació del fem. de precarius, -a, -um ‘obtingut per la pregària; pregària’ 1a font: s. XIV, Pere III
    femení religió
  1. Acció de pregar Déu; oració.
  2. especialment Les paraules amb què hom prega.

■ pregària

femení religió Acció de pregar Déu oració especialment Les paraules amb què hom prega
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pregnà

pregnà

masculí química orgànica Hidrocarbur saturat de fórmula C 2 1 H 3 6 , del qual deriven formalment tota una sèrie d’esteroides hormonals
Gran Diccionari de la llengua catalana

pregnància


<title type="display">pregnància</title>

Partició sil·làbica: preg_nàn_ci_a
femení psicologia Segons l’escola de la psicologia de la forma, tendència d’una estructura perceptiva a prevaler sobre una altra.

pregnància

femení psicologia Segons l’escola de la psicologia de la forma, tendència d’una estructura perceptiva a prevaler sobre una altra
Traducció